ZBE: compte enrere
El 2025 les ciutats hauran d’avançar en l’aprovació de la regulació de les zones de baixes emissions
L’aplicació és desigual: a les rondes de Barcelona fa cinc anys que funciona i molts municipis ho tenen pendent
Fa temps que la comunitat mèdica alerta que cada any moren a Catalunya unes 3.000 persones per la contaminació de l’aire. Els gasos que emeten els vehicles de motor són, a les aglomeracions urbanes, la principal font de contaminació. Són diverses les iniciatives ciutadanes i professionals que tracten de conscienciar sobre els perills de la contaminació i d’exigir a les administracions mesures per reduir-los. Les administracions no són alienes a la necessitat de posar fre a la contaminació de les ciutats. Tant la Unió Europea com l’Estat espanyol i la Generalitat s’han dotat de lleis i decrets per reduir els gasos contaminants que emeten els vehicles de motor, unes normatives que han cristal·litzat en les zones de baixes emissions (ZBE). L’any que ara comença serà clau per a la implantació de les restriccions el 2026, any en què es limitaran els desplaçaments als vehicles sense etiqueta ambiental o amb el distintiu B.
Les ciutats pioneres en zones de baixes emissions van ser Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs, els municipis compresos en les àrees delimitades per les rondes de Dalt i Litoral. L’1 de gener del 2020 es van activar en aquesta extensa àrea, de més de 95 km2, les restriccions als vehicles més contaminants a partir de la catalogació que fa la Direcció General de Trànsit: l’etiqueta Zero per als vehicles més eficients, com els elèctrics; l’Eco per al següent esglaó, com la majoria d’híbrids, i la C per als vehicles de benzina matriculats a partir del gener del 2006 i els de dièsel matriculats a partir del setembre del 2015. L’etiqueta B s’ha reservat majoritàriament per als vehicles de gasolina matriculats des del gener del 2001 i els de dièsel posteriors al 2006. Els vehicles més vells no tenen dret a cap distintiu ambiental perquè es considera que són més contaminants.
Primeres restriccions
El 2020 es va començar a restringir la circulació entre setmana a l’àrea compresa entre les rondes als vehicles sense distintiu ambiental, amb exempcions per als que transporten persones amb mobilitat reduïda i els de serveis d’emergència o essencials. El fet de ser pioners els ha suposat pagar un peatge en forma de sentències judicials contra les ZBE i les multes imposades als conductors entre el 2020 i el 2023: 140.000 van quedar anul·lades. Els cinc consistoris han hagut de refer les ordenances que regulen la implantació de les ZBE, ja que són de competència municipal, tot i que tenen el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat en la implantació i gestió de les restriccions.
Joan Maria Bigas, director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, explica que “la ZBE Rondes va ser pionera a l’Estat i, per tant, avançada al seu temps”. Es va planificar el 2017, emmirallant-se en l’experiència d’altres ciutats europees però sense la base legal que la suportés. Les restriccions es van començar a aplicar el gener del 2020, però fins al 20 maig del 2021 no es va aprovar la llei espanyola de canvi climàtic i transició energètica. El 30 de juliol del 2024, la Generalitat va aprovar el pla de qualitat de l’aire, amb el 2027 com a horitzó, que regula la implantació i gestió de les ZBE. Barcelona i Sant Adrià ja han aprovat una nova ordenança per adaptar la que es va anul·lar per sentència judicial, i l’Hospitalet, Cornellà i Esplugues l’estan tramitant. La normativa afecta les ciutats de més de 50.000 habitants i les de més de 20.000 que es troben en zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per diòxid de nitrogen i partícules contaminants, i també permet la creació de zones supramunicipals. El Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cerdanyola tenen la ZBE aprovada i començaran a imposar sancions a partir de l’1 de gener. També tenen l’ordenança aprovada Sant Cugat, Sant Joan Despí i Badalona, tot i que aquesta última en va suspendre l’aplicació quan el popular Xavier García Albiol va arribar a l’alcaldia. Barberà del Vallès l’està tramitant.
Les ciutats de l’àmbit Rondes mai han hagut de suspendre l’aplicació de la ZBE tot i els esculls judicials. Les altres ciutats hauran de treballar el 2025 per tenir el sistema a punt l’1 de gener del 2026. D’acord amb la llei estatal, a partir d’aquell dia no podran circular a les ciutats de més de 50.000 habitants els vehicles sense distintiu, i estaran vetats els que tinguin la targeta B quan hi hagi avisos per contaminació greu. També s’aplicaran restriccions en els municipis de més de 20.000 habitants quan els valors superin els nivells de contaminació. El 2028 la mesura serà més restrictiva, ja que els vehicles amb etiqueta B s’igualaran amb els que ara no tenen distintiu ambiental.
“El 2025 és un any clau en què s’ha d’avançar de forma decidida per tenir ordenances i aplicar-les”, afirma Bigas. “És evident que hi ha municipis amb diferents velocitats” pel que fa a l’aprovació de l’ordenança municipal que regula la ZBE a cada ciutat, assenyala el director de Mobilitat de l’AMB, que reconeix que “no és el mateix el problema de Barcelona i el voltant, un nucli dur quant a contaminació i activitat econòmica, que en altres municipis”. A Lleida, per exemple, es limitarà la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental aquest 1 de gener, però hi haurà una moratòria de sis mesos sense sancions per facilitar l’adaptació a la nova regulació. A Manresa es volia posar en marxa ara al gener, però la mesura ha generat crítiques entre els comerciants, que alerten que es vol aplicar sense resoldre abans el problema de l’aparcament. Finalment, l’Ajuntament ha ajornat la implantació per estudiar les 77 al·legacions rebudes. Girona ja té la ZBE aprovada definitivament, amb exempcions per als vehicles que paguen l’impost de circulació a la ciutat. Reus preveu posar en marxa la mesura a partir del gener per fases i fins al 31 de desembre del 2027 no aplicarà sancions. Tarragona té previst aprovar el pla de mobilitat urbana sostenible, que inclou la ZBE, abans del juny vinent.
Més crítics han estat els alcaldes i les alcaldesses de l’Arc Metropolità, que inclou Mataró, Granollers, Mollet, Rubí, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Arran de l’aprovació del pla de qualitat de l’aire, l’agrupació es va queixar a la Generalitat que els nou ajuntaments ja treballaven per consensuar un model propi de ZBE tenint en compte la seva realitat social i territorial. El decret de la Generalitat, criticaven, modifica aquesta feina i no té en compte la realitat d’aquesta regió, dominada per autopistes de gran capacitat i un “dèficit estructural” de transport públic. Vilanova, Terrassa, Granollers, Mataró i Sabadell serien les ciutats més afectades per les restriccions dels vehicles sense etiqueta i amb etiqueta B: es prohibirà la circulació a més de la meitat del seu parc automobilístic, segons els càlculs de l’Arc Metropolità. Això no ha estat obstacle perquè les ciutats posin en marxa les ZBE a partir del 2025, amb un període informatiu sense multes.
Crítiques del PP
El PP també s’ha mostrat crític, a través de les declaracions de diversos portaveus municipals, amb la mesura, que consideren que és “classista” perquè obliga la ciutadania que té els cotxes més vells a comprar-ne de nous si volen seguir circulant per les ciutats. També alerten, en diversos casos, de manca d’aparcaments per poder deixar els vehicles contaminants.
Ni Castelldefels ni Badalona, governades pel PP, han posat en marxa les ZBE. Montserrat Viñas, cap de la secció de Via Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament de Castelldefels, explica que el consistori ja ha redactat una ordenança que segueix el model proposat per l’AMB, adaptada a la ciutat, que es preveu aprovar el primer semestre del 2025, i que s’està redactant també el preceptiu projecte de zona de baixes emissions amb el suport de l’AMB. Castelldefels no es va sumar a la primera tongada de municipis que van posar en marxa la ZBE potser perquè els índexs de qualitat de l’aire que tenen a la ciutat “no són dolents”: “Però entenem que la ZBE és important en tant que som a l’àrea metropolitana”, manifesta Viñas.
Més bel·ligerant és l’Ajuntament de Badalona, que va anunciar a l’agost que denunciaria el pla de qualitat de l’aire de la Generalitat. El director de Mobilitat de l’AMB reconeix que la implantació de les ZBE a les ciutats és complexa, però tot i així “estem avançant” en una mesura que ja s’ha notat a l’àmbit de les rondes, on l’Agència Europea de Medi Ambient va avalar al novembre un descens de la contaminació del 30%. “La ZBE ha estat un element molt eficaç per reduir la contaminació”, valora Bigas.
Els infants, el més perjudicats per la pol·lució
Les famílies d’alumnes de primària de diverses escoles de Barcelona, agrupades en el col·lectiu Revolta Escolar, protesten des del 2020 amb accions al carrer contra la contaminació de l’aire i el soroll produït pel trànsit motoritzat al voltant dels centres educatius. Ecologistes en Acció ha posat aquest mateix desembre dades a l’impacte de la contaminació en els entorns escolars. L’entitat destaca que a Barcelona s’han trobat quatre escoles amb nivells de contaminació per sobre dels límits legals actuals i que quadripliquen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I que a Catalunya el 87,3 % dels centres avaluats superen els valors de la nova directiva europea de qualitat de l’aire que serà d’obligat compliment l’any 2030.
L’informe Qualitat de l’aire als entorns educatius de Catalunya, elaborat per Ecologistes en Acció, recull els resultats d’una campanya de ciència ciutadana en què s’ha mesurat el diòxid de nitrogen en 79 entorns escolars dels municipis de Barcelona, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Olot i Vielha. Hi han participat voluntaris locals de l’entitat i també de Revolta Escolar, i els resultats estableixen que només dos dels 79 entorns escolars compleixen les indicacions de l’OMS pel que fa a la contaminació. Les dues escoles són a Olot, a prop d’entorns naturals i amb baixa densitat de trànsit. Al 97,5% dels centres analitzats, en canvi, es respira aire perjudicial per a la salut dels infants, fins i tot en entorns més rurals, segons Ecologistes en Acció, que assenyalen que la contaminació major es detecta en àmbits amb trànsit elevat.
També la Societat Catalana de Pediatria alerta que els infants són especialment vulnerables als contaminants per la seva immaduresa biològica. Un impacte que es manifesta amb retard en el desenvolupament cognitiu, afecció de les vies respiratòries superiors, augment de pneumònies, alteracions en el sistema endocrí, relació amb el càncer infantil o l’asma. Per aquest motiu, el col·lectiu de pediatres insta les administracions a reduir la contaminació atmosfèrica i acústica i a fomentar la mobilitat activa en els desplaçaments a l’escola. Un estudi epidemiològic de l’Institut de Salut Global de Barcelona i la Societat Americana contra el Càncer vincula alguns contaminants de l’aire amb la mortalitat per càncer de ronyó, de bufeta i colorectal.