La memòria de la ‘Comicrós’ del Veïnat
L’Ajuntament de Salt conserva eines de fusteria, fils i peces de màquines de l’antiga Coma Cros
Volen recuperar el relat més humà de la principal fàbrica saltenca amb objectes i fotografies
-
La lona immensa amb la fotografia de Joan Vivó GEMMA BUSQUETS ROS. -
"El balcó d'en Siqués" G.BUSQUETS ROS. -
La denominada nau Kropotkin G.B.. -
Muntatge de la fàbrica de com havia de ser durant la guerra JAUME PRAT PONS. -
Elements de la fàbrica CEDIDES JAUME PRAT PONS. -
La memòria de la ‘Comicrós’ del Veïnat CEDIDES JAUME PRAT PONS.
Se l’anomenava, popularment, “el balcó d’en Siqués”. Fent referència a Francesc Siqués Moy, director de la fàbrica Coma Cros (1850-1999) durant la postguerra i primer alcalde franquista de Salt (23-07-1939 – 21-05-1948). És un balcó que, tot i el seu estat actual de deteriorament, perceptible amb un enreixat rovellat –el pas del temps, sempre implacable amb els metalls–, conserva la magnificència d’haver estat un púlpit privilegiat però sobretot manté l’aureola de bellesa modernista amb unes rajoles que, a tall de sanefa, serveixen de base per a unes filigranes metàl·liques florals que clouen l’enreixat i alhora són l’adornament final, la llaçada, a un element arquitectònic abandonat però recordatori impertèrrit damunt la magnòlia que hi ha a l’aparcament d’El Canal, el Centre de Creació d’Arts Escèniques, del que un dia va significar la Comicrós, la fàbrica del Veïnat de Salt.
La Lola Abel Rodeja havia treballat tota la vida a la Comicrós, en concret a la secció de pentinadores, des dels 14 anys. Del balcó d’en Siqués, que estava situat a l’antic pati de la fàbrica, n’havia parlat al seu net, Jaume Prat Pons. “Els joves i els estudiants no saben on entren, no tenen l’apreciació que entren en un lloc amb història. Estem perdent aquesta memòria”, explica aquest veí de Salt, jubilat i historiador “d’espardenya”, segons es defineix, que ha recuperat, a través de diferents exposicions, la memòria de la Coma Cros fent servir, explica, la metodologia apresa amb “el senyor Perich de l’Escola Guimerà: observació i curiositat”.
La Coma Cros és un exemple dels nous usos del patrimoni industrial català, ja que l’Ajuntament de Salt l’ha destinat a equipament cultural amb el nom de Factoria Cultural Coma Cros. El que havien estat les antigues naus acull, entre altres espais, sales polivalents, despatxos, locals socials, un auditori... La denominada nau Kropotkin i la que tanca el pati pel sud es va destinar a habilitar-hi la Biblioteca Municipal Iu Bohigas, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) i el Viver d’Empreses.
Kropotkin
Quan s’hi accedeix, a l’entrada s’hi llegeix “Edifici Kropotkin”, en referència al teòric anarquista rus Piotr Kropotkin. La nomenclatura dels espais fabrils parla sempre de “naus” i no d’“edificis”, segons remarca Jaume Prat Pons. Durant la Guerra Civil, la Coma Cros va ser rebatejada com a “Fca Kropotkin”. A finals de l’any 1937 s’hi va fabricar material bèl·lic i a mitjans del 1938 algunes de les naus es van usar com a magatzems secundaris de l’aeròdrom republicà número 311, situat entre Celrà i Bordils.
El que recorda, de manera poderosa, el món de les fàbriques és la fotografia immensa, de gran impacte, en què es veuen dues obreres amb els braços fent nanses i que el 1910 va realitzar Joan Vivó Comas, que en va ser el director. La foto en una gran lona tapa el que havia estat l’edifici de la caldera, que encara es conserva. El fotògraf saltenc Josep Maria Oliveras va reconèixer i localitzar aquesta imatge, fa molts anys, arran d’un dels seus primers treballs professionals. “És un document tan excepcional que em va semblar que l’únic que podia fer-hi era donar-li un toc de color ben distribuït i ben aplicat.” Oliveras va fer aquest tractament i el format de grans dimensions en una lona que abraça l’edifici i en la qual la foto és continuista amb la imatge, clàssica, de les obreres sortint de la fàbrica.
A part del balcó, visible, l’Ajuntament de Salt guarda en magatzems material de la fàbrica: l’antiga caixa forta, el tractor de netejar el rec, peces de màquines, eines de fusteria, de lampisteria, fils, catàlegs, trofeus esportius de les diferents seccions que tenia la fàbrica… L’Arxiu Municipal de Salt va compartir al seu compte d’Instagram, el 22 d’abril d’aquest any, una fotografia d’un partit d’hoquei a la pista de la UE Coma Cros del 1965, d’autor desconegut, que pertany al Fons Francesc Siqués. No només hi havia secció d’hoquei, també de bàsquet, d’handbol, de patinatge... A en Jaume Prat Pons el que més li ha cridat l’atenció, de tot el material que es conserva, són dos llitets de l’antiga guarderia que es va començar a construir el 1952. És la part humana de les fàbriques el que l’atrau i el que li agradaria recuperar en aquest nou projecte. El 2013, Jaume Prat i Pons i Quim Paredes Baulida, que han treballat diferents aspectes de la memòria històrica de les comarques gironines amb l’objectiu de divulgar-la, van realitzar una mostra fotogràfica, L’altra Comicrós. L’obra social de la fàbrica Coma-Cros del Veïnat de Salt, i l’any anterior, La filatura i el tissatge de cotó a la Coma-Cros, que primer va ser exposició i després se’n va editar un llibre. La proposta que vol presentar a l’Ajuntament saltenc, després d’una primera visita als magatzems, en què s’ha ullat el material, és mostrar els objectes en una sala o repartits en diferents espais i, amb el complement de fotografies, explicar la història de la Coma Cros. “Amb els llitets ho he vist clar: és la guarderia; si trobéssim una bata d’un infant seria genial”, assenyala.