Les bossetes de te alliberen milions de microplàstics

Les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen a la infusió milions de nanoplàstics i microplàstics. Així ho conclou una investigació del grup de mutagènesi del departament de genètica i de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha obtingut i caracteritzat amb èxit microplàstics i nanoplàstics derivats de diversos tipus de bossetes de te disponibles comercialment. Segons fonts de la universitat, l’estudi mostra per primera vegada la capacitat d’aquestes partícules d’arribar a la sang a través de cèl·lules intestinals i d’expandir-se per tot l’organisme.

Els responsables de la investigació, coordinada per la professora del departament de genètica i de microbiologia Alba Hernández, expliquen que la contaminació per residus plàstics representa un desafiament ambiental crític amb implicacions cada vegada més grans per al benestar i la salut de les futures generacions. “Els envasos d’aliments són una de les fonts de contaminació principals per microplàstics i nanoplàstics i la inhalació i la ingestió són les principals vies d’exposició humana”, alerten. Els investigadors –hi han participat Alba García Rodríguez, Ricard Marcos i Gooya Banaei– han observat que aquestes bossetes alliberen enormes quantitats de partícules de mida nanomètrica i estructures nanofilamentoses durant la infusió, fet que suposa una font d’exposició important a aquests residus.

Les bossetes de te usades per a la investigació estaven fabricades amb els polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa. L’estudi mostra que, en l’elaboració d’una infusió, el polipropilè allibera uns 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres; la cel·lulosa allibera uns 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres, i el niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres. Per caracteritzar els diferents tipus de partícules presents a la infusió es van utilitzar un conjunt de tècniques analítiques d’avantguarda, “cosa que constitueix una eina molt important per avançar en la investigació sobre els possibles impactes en la salut humana”, segons la investigadora Alba García.

Per primera vegada s’ha observat la interacció de les partícules amb diferents tipus de cèl·lules intestinals humanes. Els experiments d’interacció biològica van mostrar que les cèl·lules intestinals productores de mucositat són les que presentaven més absorció de microplàstics i de nanoplàstics. El resultat suggereix un paper clau del mucus intestinal en l’absorció d’aquestes partícules contaminants i subratlla la necessitat de fer més investigacions sobre els efectes que l’exposició crònica pot representar en la salut humana.