Mor Paddy Hill, la cara dels Sis de Birmingham empresonats de forma injusta

Qui va ser una de les cares més visibles dels sis homes condemnats de forma injusta d’haver perpetrat l’atemptat de 1974 a Birmingham, Paddy Hill, ha mort als 80 anys, segons ha confirmat Miscarriages of Justice Organisation (MOJO), organització que ell mateix va fundar, després de ser alliberat, amb l’objectiu d’ajudar altres persones empresonades injustament.

Nascut a la capital d’Irlanda del Nord, Belfast, va traslladar-se a viure a Birmingham a la dècada de 1960, ciutat que el 21 de novembre de 1974 va tenir lloc un dels atemptats més sagnants de l’IRA Provisional, que pretenia pressionar el govern britànic perquè abandonés Irlanda del Nord. Es van col·locar tres bombes accionades amb temporitzador: dues a pubs (Mulberry Bush i Tavern in the Town) i una a la sortida d’un banc del centre de Birmingham. El pub Mulberry Bush estava dins un gratacel i l’explosió va fer que quedés afectat el sostre dels pisos inferiors, que es van ensorrar i van atrapar nombroses persones. Per altra banda, mentre la policia estava desallotjant el pub Tavern in the Town va esclatar la segona bomba. Finalment, les forces policials sí que van poder localitzar la tercera bomba, situada a un banc de Hagley Road, abans que fes explosió. El resultat total van ser 21 morts i 182 ferits de diversa consideració. L’alarma social va fer que el govern britànic aprovés una llei antiterrorista que permetia detencions de sospitosos fins a set dies sense judici. El fet va coincidir que Paddy Hill, juntament amb Hugh Callaghan, Gerard Hunter, Richard McIlkenny, William Power i John Walker van abandonar aquella mateixa tarda la ciutat per assistir al funeral d’un membre de l’IRA, James McDade, a Belfast, que tots coneixien. L’endemà, quan van retornar a Anglaterra, van ser detinguts immediatament i acusats d’haver estat els autors de l’atemptat. Se’ls va privar de menjar i dormir, se’ls va arribar a interrogar durant més de dotze hores seguides, se’ls va amenaçar simulant execucions i se’ls va pegar fins a deixar-los inconscients. En diverses entrevistes posteriors, Paddy va relatar tots aquests fets, i va explicar que van acabar confessant, encara que fos mentida, per tal que s’acabessin les tortures. “Em van dir que sabien que era innocent, però això no els importava, havien d’aconseguir un culpable. Si no admetia l’atemptat, em dispararien a la boca”.

El 15 d’agost de 1975, sense cap prova concloent, van ser condemnats a cadena perpètua. S’hi van passar 17 anys fins que el 1991 el Tribunal d’Apel·lació va declarar la seva innocència i va anul·lar les penes. Tots sis van ser indemnitzats amb una gran quantitat econòmica que vorejava el milió de lliures.

El 1996 Hill va publicar el llibre Forever Lost, Forever Gone, sobre tot allò que va viure i patir. L’any 2001 va fundar l’organització MOJO, amb seu a Glasgow. Des d’aleshores va dedicar-se a ajudar presoners innocents.