Els jocs de taula, el regal que mai falla

Passejar pel carrer Nou de Girona durant l’època de Nadal pot arribar a ser un autèntic caos. La majoria d’establiments i comerços estan plens a vessar de persones carregades amb bosses que, amunt i avall, van buscant regals de forma frenètica i sense cap rumb concret. Si a tot això, a més, s’hi afegeix la filera d’arbres col·locats al bell mig del carrer per decorar, encara és més difícil avançar a bon pas. Una alternativa per sortir una mica d’aquest formigueig i resguardar-te de la fred, és entrar en una de les botigues que hi ha al carrer.

Una d’elles és La Juganera. Al darrere d’aquesta petita cooperativa en forma de botiga familiar, ubicada al cor de Girona, trobem la Consol Marquès i en Toni Viader, una parella que des de fa deu anys es dedica a fomentar la cultura del joc de taula com una forma de lleure sa, divertit i educatiu. Explica en Toni: “Per a nosaltres el joc és un element que està present des de ben petits en el nostre dia a dia i creiem que és una eina fonamental. Al llarg de la vida hem participat en molts projectes d’educació no formal com l’educació en el lleure, l’educació d’adults, l’educació per la pau… És a dir, tenim un rerefons que consisteix a utilitzar els jocs de forma educativa des de fa molts anys. Per això, quan vam començar aquest projecte, ens vam adonar que podíem aplicar tots aquests coneixements en La Juganera i a partir d’aquí anar creixent. Al llarg dels anys, a part de la botiga en si, oferim tallers de jocs de taula a altres entitats, biblioteques, centres cívics, escoles, espais joves… També realitzem formacions i cursos a educadors socials o pedagogs sobre aprenentatge basat en jocs. Inclús de tant en tant creem algun joc per encàrrec d’ajuntaments i associacions.”

Pel que fa a l’evolució de les tendències dins el món de la joguina, en Toni considera que hi ha hagut un petit boom dels jocs de taula en els últims anys. “El que veiem és que cada cop hi ha més afició. En contra del que diuen, no tot són pantalles. Potser això va passar temps enrere, però ara ja fa anys que el joc de taula cada cop va a més. A nosaltres ens passa molt que entra gent a la botiga i ens diu: «Vinc a buscar jocs perquè estic fart de les pantalles»! És a dir, hi ha moltes persones que ja estan buscant alternatives a les tecnologies. Les pantalles són molt interessants, però són molt addictives. El joc de taula, en canvi, fomenta una manera de jugar molt més social que també és molt interessant.” Tot i així, recalca que no estan en contra dels jocs de pantalla: “Per a nosaltres jugar és el que importa, i normalment la gent que juga a jocs de taula també juga a jocs d’ordinador, i una cosa no té per què ser incompatible amb l’altra. Un altre factor és quan només fas una cosa i no fas les altres. La mainada ha de llegir, ha de sortir al carrer, ha de córrer, ha de jugar amb els amics... Aquí el que importa és si tenim cultura de joc o no, no tant si juguem d’una manera o d’una altra o quina és l’eina que fem servir per jugar.”

Tot i que durant l’any La Juganera és un pol d’atracció per a moltes persones, per aquestes dates ho és encara més. Segons en Toni, encara que també tinguin l’opció de comprar en línia, la presencialitat de la botiga és millor: “En el nostre cas, igual que en la majoria de botigues petitones, el servei cara a cara és el que millor funciona perquè fem dues coses que és molt difícil de trobar en grans magatzems o a la xarxa. La primera és una selecció de bons jocs. Al 80 o 90% dels que tenim a la botiga hi hem jugat i la resta més o menys ens els hem mirat i hem buscat que fossin bons. Per tant, quan entres aquí saps que sortiràs amb una bona opció. La segona és l’assessorament personalitzat. El que passa en botigues de jocs com la nostra és que la gent et diu: «Busco un joc per a una persona a qui li agraden d’aquest estil.» Llavors, nosaltres l’assessorem fins a trobar una opció que s’adeqüi al seu moment de joc actual. Aquest acompanyament personalitzat és inviable fer-lo per internet. De fet, és el factor clau del servei insubstituïble de la botiga física.”

Pel que fa als jocs que es venen més, assegura que continuen sent els mateixos que els dels últims anys: “Tenim jocs clàssics, que sempre surten, però som especialistes en joc modern. Llavors, dins d’aquesta branca, els jocs més coneguts i que més es venen, i cada any és així, són els quatre grans monstres del jocs de taula: el Catan, el Carcassonne, el Dixit i ¡Aventureros al Tren!, sense cap dubte. Després hi ha jocs de cartes que també es venen molt, com pot ser el Virus, Exploding Kittens o molts altres.”

De cara al futur, en Toni té molt clar quins són els reptes que tenen: “El primer és estar al dia i seguir fent una selecció de bons jocs. El segon repte, i potser el més important a casa nostra, és el tema del català. Tenim molt poca presència de la llengua catalana en els jocs de taula. Tot i que ha millorat una mica aquest últim any perquè hi ha hagut subvencions de la Generalitat que han ajudat que moltes editorials facin els jocs en català o l’incloguin com una llengua més del joc, encara no és una pràctica comuna. I això és una cosa que els nostres clients ens demanen. Per tant, crec que aquí hi ha un repte per part de la indústria catalana, però també del govern. Com a país, de la mateixa manera que es fomenta la literatura en català o el cinema en català, el joc també és una part essencial de la nostra cultura i també s’ha de fomentar.”