Primer bany multitudinari del 2025
El primer bany de l’any multitudinari a la platja de Sant Feliu de Guíxols ja supera el primer quart de segle amb bona salut. Els aproximadament mig miler de banyistes inscrits anaven fent cap a la sorra a partir del migdia, tot esperant el compte enrere oficial a les 13 h, un horari prudencial tant perquè els que havien anat a dormir més tard poguessin recuperar forces com perquè el tebi sol fes temperar la fredor anticiclònica del primer matí del 2025. Segurament, eren més, perquè, tot i les crides dels organitzadors, el Centre Excursionista Montclar, per anotar nom, municipi i edat en els llistats, cada cop més gent va per lliure. Això sí, a la zona de platja reservada per a l’esdeveniment no cabia una agulla, i tota la barana de mar, la graderia de Rius i Calvet i l’espigó del moll de pedra estaven atapeïts de públic. Més badocs que valents, per, des de terra ferma, acompanyar-los i tenir cura de barnussos, tovalloles i pertinences, enregistrar el moment màgic en fotografia o vídeo o fer-la petar tot comentant el respecte i calfred que, un any més, imposava el desafiament.
L’organització del Montclar exhibia un breu recull històric de fotografies que testimonien la tradició recent, des d’uns inicis improvisats, el 1999, amb una dotzena llarga d’intrèpids que van desafiar la fred, per primer cop organitzats. El 2000, ja eren força més, i la cosa ha anat creixent imparable, només interrompuda els dos anys postpandèmics del 2021 i el 2022, en què, tot i així, es va mantenir viva la flama amb la consigna que tothom que gosés fer la capbussada, en solitari o petit grup, en pengés i compartís testimonis a través de xarxes socials com ara Facebook i Instagram.
Des de la distància i la perspectiva de l’espigó, una quarta part de la massa es va llançar a l’aigua i va aspirar a la nedada per arribar a les ampolles de cava surant com a incentiu esportiu. La mainada va preferir quedar-se a la vora de la sorra, on un parell de senyores contemplaven l’escena submergides fins a la barbeta i ben aclimatades a una temperatura de l’aigua que voltava els 14 graus, una anomalia al litoral de l’Estartit,segons les mesures i estadístiques mitjanes del meteoròleg Josep Pascual, però que cada cop fa més assequible el desafiament per a la massa. Alguns vailets xipollejaven amb vestit de any de neoprè, però la majoria va tirar de calça curta, els més professionals amb eslip i biquinis i banyadors llargs entre les participants femenines. Remullar-se fins al genoll, però, també era una opció. I és que el pitjor moment, després de la capbussada, era el retorn a una atmosfera que, malgrat el solet, amb prou feines superava els 13 ºC. Barnussos i tovalloles eren el millor regal per refer-se, abans de l’escalf del got de brou o de xocolata desfeta de rigor. Els que superen el repte tenen defenses reforçades per afrontar la recta final de l’hivern, amb permís dels estossecs que alguns proferíem des de la bancada del públic. En qualsevol cas, l’excusa perfecta per sortir a retrobar amics, coneguts i saludats i desitjar-los bon any nou, com a conjura perfecta.
L’altre epicentre del nou 2025 a la Costa Brava central era el primer sol de l’any a la muntanya de Sant Sebastià de Llafranc. Centenars de persones s’hi enfilaven a quarts de vuit del matí per assistir a una sortida amenaçada per l’estreta franja de núvols entre el mar i l’horitzó, però que no va afectar un espectacle amenitzat per les sardanes de la cobla Baix Empordà, la xocolatada i el diploma d’assistència.
És l’altra cita ineludible en el calendari, amb un aplec que es consolida com el més participat al municipi, tot i que evoluciona amb l’edat del públic i de la festa prèvia de dècades enrere, d’empalmada; ara, els assistents es fan esperar després d’haver dormit i matinat. Però el propòsit no s’altera. Bon any nou!