La monarquia
Lluís Simon
Calces en el fang
Ja que ningú fa resums de l’any per deixar constància de la vida dels nostres Borbons aquests últims vint-i-quatre mesos, ens tocarà fer-ho a nosaltres, notaris de l’actualitat, que en deien abans. Mentre els emèrits campen pel món (i per molts anys!), el més rellevant és que els súbdits mantenim, de bon grat o per força, dos reis i dues reines, a banda dels parents que els envolten i que estan en diferents situacions en la línia de successió.
Hi ha dos fets que han marcat l’actualitat dels dos matrimonis, perquè per miracle encara no estan divorciats ni els uns ni els altres. La confirmació dels embolics en diferents pisos francs de Joan Carles I amb Bárbara Rey la vam tenir amb imatges prou nítides i gravacions explícites en una revista dels Països Baixos. Es va posar blanc sobre negre a una història coneguda per tots però amb detalls tan desagradables com els intents de suborn, molt reeixits, contra l’amant reial a càrrec dels fons reservats, molts dels quals ha quedat confirmat que s’han fet servir durant dècades per tapar els afers del monarca. No és estrany, com va dir Villarejo, que el CNI es plantegés un tractament mèdic per apaivagar l’addicció al sexe d’un home tan poderós com descontrolat.
Si Joan Carles I, a l’exili pèrsic, ha hagut d’acceptar, per a bé o per a mal, que tot Espanya i mig món han estat al cas de la seva vida lasciva, el seu fill ha comprovat que qualsevol dia els plebeus poden alçar-se, si no en armes, en llançament de fang i insults gruixuts quan visita segons quins indrets i en algun moment delicat. Allò de Paiporta es podia veure a venir perquè l’Estat que ell representa va deixar ciutadans al caire de l’abisme. Amb tot, s’hi va presentar com un salvador d’ànimes i el País Valencià no va respondre com hauria desitjat. La viva estampa de Guruceta al Camp Nou va semblar per moments.
Malgrat tot, ni Joan Carles I ni Felip VI han estat públicament discutits. Al primer se li perdonen els pecats de la carn perquè va portar, diuen, la democràcia, i al segon, qualsevol relliscada. No hi ha alternativa a l’actual llinatge. L’operació de màrqueting per convertir la princesa Elionor en la gran líder del futur ha continuat imparable. Ja major d’edat, hem trobat fins a la sopa els seus discursos, la seva formació militar i qualsevol anècdota banal que ha protagonitzat.
També ha estat l’any en què el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha mostrat sense cap vergonya la seva cara de monàrquic acèrrim i de vassall del Borbó.
87 anys
Lluís SimonL’emèrit celebrarà aquest diumenge al seu palau d’Abu Dhabi 87 anys. No pot fer-ho a la Zarzuela perquè es muntaria un gran escàndol, segons alguns analistes, però tampoc deu estar gaire preocupat. Ha convidat, amb tot pagat és clar, les filles Helena i Cristina, alguns dels seus nets, i la colla d’empresaris que li han fet la gara-gara tota la vida, més alguna dona que aspira a ser la seva parella oficial ni que sigui per tenir el seu propi minut de glòria a la premsa rosa. El seu net preferit continua essent Froilán, el fill gran d’Helena, cosa que explica moltes coses tant de l’un i com de l’altre. Van celebrar plegats el cap d’any amb altres joves i veterans de l’aristocràcia espanyola. Molts admiradors de l’emèrit temen que el vell monarca no torni a Madrid mai més perquè allà s’estalvia tots els impostos.
Pendents de ‘Reconciliación’
Lluís SimonUn dels grans esdeveniments del 2025 hauria de ser la publicació de les esperades memòries de Joan Carles I. El títol que s’ha anunciat és Reconciliación, teòricament per fer propaganda de la seva etapa política durant la Transició. Ara bé, el llibre se l’ha quedat una editorial francesa i el té tancat amb pany i forrellat. Només han comentat que el va començar a escriure l’agost del 2020, ja a l’exili, i que és la seva versió de tot allò que s’està dient i escrivint d’ell els últims anys. “Tinc la sensació que m’estan robant la meva història”, és la frase que van publicar els mitjans espanyols quan es va saber que el llibre ja estava redactat. La seva amiga Laurence Debray hauria estat el negre que hauria redactat les 500 planes.
Victòria Frederica, viure sense fer res
Lluís Simon
Una altra de les lliçons que vam aprendre l’any passat dels Borbons és la seva capacitat d’adaptar-se als nous temps aprofitant el seu llinatge per enriquir el seu propi patrimoni sense la necessitat de tenir cap feina coneguda. Això també deu ser un mèrit. La reina en aquest nou món és Victòria Frederica, la filla d’Helena, que amb l’excusa de crear continguts a internet, eufemisme de penjar-hi fotos, ho té tot pagat, no com els catalans. L’hem vist fent anuncis de grans sèries i actuant ja a la televisió.
