L’habitatge i el seu cop de timó

El títol, L’habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys era un espòiler, una revelació anticipada, de les conclusions de l’informe, elaborat pels economistes Agustí Jover Armengol i Miquel Morell Deltell realitzat  per a la càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE). Així ho ha fet notar l’economista Rosaura Jiménez, impulsora de la presentació de l’estudi, a la seu gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de la Catedral de Girona, en una vesprada d’hivern, plujosa i humida, però que no ha fet desistir als professionals d’una problemàtica, l’habitatge, que vincula molts d’altres sectors: urbanisme, arquitectura, economistes, immobiliàries, política.....els quals han omplert la Sala Rafael Masó del COAC.

“És descoratjador perquè portem onze anys amb uns nivells de producció d’habitatge de protecció oficial que són ínfims. Ens hem acostumat a viure d’esquenes a la promoció d’habitatge social; aquesta és la realitat. És absolutament necessari un cop de timó i prendre’s aquesta qüestió seriosament. És un repte difícil després d’onze anys de no fer pràcticament res”, ha destacat l’economista Agustí Jover, un dels autors de l’informe. Certament les xifres són “descoratjadores”.  El 66% dels habitatges de protecció oficial que s’han construït a Catalunya entre el 2013 i el 2023 s’han fet per promotors privats, mentre que la resta han estat promocions promogudes per Incasòl. Agustí Jover ho explica amb números clars: “La mitjana anual a les comarques gironines és de 24 habitatges a tota la demarcació. I d’aquests 24 habitatges de protecció oficial a l’any, acabats, el promotor públic n’ha fet 4,5. Per tant estem a zero”.

L’economista Miquel Morell recorda que si bé es planifica pensant amb Habitatge de Protecció Oficial (HPO), no s’acaba materialitzant: “l’urbanisme reserva però l’immobiliari no genera. Alguna cosa ens està passant, com per donar el cop de timó”. Morell hi afegeix que cal tenir en compte no només el dèficit que s’arrossega sinó que s’hi hauran d’afegir el de les necessitats futures, en clau de creixement demogràfic, de sòl... “Portem deu anys acumulant necessitats. Estem en una tempesta perfecta. El canvi que hem de fer és estructural, de recursos, de polítiques, de compromisos, de col·laboració público-privada, de mobilitzar sòl…”

No només cal, recorden els autors de l’informe, incentivar la col·laboració pública privada en la promoció d’HBO . Sinó que també fan una crida a una alineació de totes les administracions, des de l’Estat passant per la Generalitat i l’administració local per arribar a un acord amb la iniciativa privada. Cal voluntat política, ha remarcat el president de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Lluís Bigas de Llobet, “per iniciar aquesta col·laboració público-privada”. Amb tot però s’ha enfilat l’agulla d’alguna manera: “Hem aconseguit que l’habitatge formi part de l’agenda política; el pròxim pas que hem d’aconseguir és que formi part dels pressupostos”, assenyala Morell. I apunta que cal convertir les polítiques d’habitatge “en un vector estructural de les polítiques de l’estat de benestar com ho són l’educació i la sanitat”.

A més de la presentació de l’estudi, el cap de Serveis de Planejament i Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Girona, l’arquitecte Josep Maria de Solà-Morales Capdevila ha explicat el cas de Girona: “El pla territorial assigna a Girona, pel primer quinquenni 770 habitatges. És una xifra que sembla que es pugui complir. En canvi, a partir del segon quinquenni, que passem a 1.500 habitatges s’hauran de buscar alternatives perquè no tenim sòl”. Solà-Morales destaca la dificultat de generar aquest sòl i en la necessitat de posar la mirada cap a la trama de l’àrea urbana. “Els ajuntaments estem a primera fila però no som els únics que tenim competències amb habitatge però sobretot manquen recursos”, recorda. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat , Sílvia Paneque ha clos l’acte reconeixent el dèficit de parc públic d’habitatge i l’esforç fet pels poders públics. “Manca un sistema de finançament de llarg termini”, ha afegit. Paneque ha recalcat també la necessitat d’unitat en “el repte colossal” que és l’habitatge.