Els sindicats de mestres anuncien vagues per a aquesta mateixa tardor contra la LEC
El curs que s'inicia aquest dilluns estarà marcat per la discussió al voltant de la llei d'educació de Catalunya (LEC), una llei que aspira a marcar unes regles del joc pròpies en el camp educatiu i que el seu màxim impulsor, el conseller Ernest Maragall, es mostra convençut d'aprovar amb un ampli suport al Parlament.
La portaveu del sindicat UESTEC-STEs, Rosa Cañadell, ja ha anunciat aquest diumenge que hi haurà vaga aquesta tardor mateix, abans de final d'any. En una entrevista a Catalunya Informació, Cañadell ha insistit que Maragall "no ha escoltat" la comunitat educativa i que la futura llei no encaixa amb el model de l'escola catalana, "laica i democràtica".
De moment, però, la pilota és a la teulada dels grups polítics, que a partir d'ara podran fer les seves aportacions en el tràmit parlamentari. Començant pels socis de govern: l'aprovació del projecte de llei el 29 de juliol passat no va comptar amb el suport d'ICV, disconforme amb els canvis que la conselleria va introduir al redactat final per satisfer algunes demandes de l'escola concertada i acostar-se a CiU.
Però pendent que s'iniciï aquest debat, el projecte ha obert un nou front sindical contra la conselleria d'Educació. Al rebuig que USTEC-STEs, el principal sindicat de mestres de l'escola pública, ha manifestat des del primer moment contra la llei, s'hi ha sumat ara l'oposició de CCOO i FETE-UGT, sindicats que havien aconseguit aproximar posicions amb el departament. Aquestes organitzacions consideren que el text que s'ha enviat al Parlament no crea una xarxa educativa més homogènia, en què els centres concertats assumeixin més les seves responsabilitats socials i educatives.
Però tampoc el text final compta amb l'aprovació de les patronals de l'escola concertada, que, malgrat els canvis introduïts, assenyalen que la llei no satisfà la qüestió del finançament, que consideren bàsica perquè aquests centres puguin competir "amb igualtat de condicions" que els públics.
Els moviments de renovació pedagògica i les associacions de pares de l'escola pública han aixecat també la seva veu per, tot i mostrar alguns recels en la línia manifestada per CCOO i UGT, celebrar altres aspectes clau de la norma, com l'impuls a l'autonomia de centres, l'establiment d'una cultura de l'avaluació i l'aposta per la descentralització.
