La monarquia
Lluís Simon
L’últim emperador
Una de les possibilitats que tindria Donald Trump per allargar-se en el poder de forma indefinida als EUA, o a Amèrica com en diu ell, és canviar la Constitució i forjar una nova monarquia. Ara sembla una animalada però d’aquesta manera asseguraria que algun dels seus fills, sobretot el que fa més por (Barron Trump), es quedés en un futur tron mentre el seu imperi s’expandís cap a ves a saber on.
No és una idea tampoc tan estrambòtica i històricament hi ha hagut defensors de la monarquia als EUA. El mateix John Locke, contrari a qualsevol govern absolutista, no veia malament la proposta d’una monarquia constitucional, igual que Alexander Hamilton, ara més famós que mai pel musical que fa anys que triomfa a Broadway.
S’han fet estudis fins i tot per saber qui seria l’actual monarca del país si George Washington, que no va tenir descendència directa, hagués estat proclamat el primer rei dels Estats Units. Hi ha alguns candidats, però es tracta només d’una ucronia divertida perquè la idea de la república encara està molt establerta. Amb tot, la fascinació dels ciutadans per la monarquia ha pujat en els últims temps si tenim en compte com van viure en termes d’audiència televisiva la mort de la reina britànica Elisabet II.
Si Trump es proclamés rei o emperador dels nous Estats Units, amb Panamà i el Canadà o sense, no seria el primer a fer-ho. És prou coneguda la història del californià Joshua Norton (1818-1880), que el 1859 es va declarar monarca del país en una proclamació que va signar amb el nom de Norton I, emperador dels Estats Units. Se’l va conèixer, de fet, com a emperador Norton i també va afegir-se un altre títol que ara seria de plena actualitat, “protector de Mèxic”.
Resulta curiós també que hagués nascut a Sud-àfrica, com Elon Musk –un altre pretendent a un hipotètic tron–. Tot i que alguns el van prendre per boig, Norton va tenir molts seguidors i els comerciants feien l’agost venent figures amb la seva imatge a gent d’arreu del país que volien conèixer tan excèntric personatge. Oficialment va ser reconegut pel considerat cinquè rei de Hawaii, Kamehameha V, fet que encara li va donar més notorietat.
Norton portava el seu propi uniforme d’emperador, signava decrets i feia proclamacions. Poca gent li feia cas, però el dia del seu enterrament a San Francisco una munió de ciutadans van voler acomiadar-lo.
De Jordi a Jordi
Lluís SimonEl rei que va passar, malauradament per a ell, a la història britànica per haver perdut els EUA va ser Jordi III, normalment el dolent de la pel·lícula als dos costats de l’Atlàntic. Va ser ell qui va propiciar la mà dura contra els primers colons que es van rebel·lar i que acabarien propiciant la declaració d’independència del 4 de juliol del 1776, tot i que el monarca va declarar la guerra per evitar-ho. Però va ser un altre Jordi, Washington, el que va acabar convertint-se en el gran triomfador sobre el terreny i en els llibres d’història d’aquell conflicte. Com li demanaven alguns s’hauria pogut proclamar rei però en aquell moment era una paraula maleïda arran de la posició del Jordi britànic. Però, com dèiem, hi ha estudis més o menys precisos sobre els hereus de Washington per apuntar a un possible monarca futur.
Un ‘Borja’ de manual
Lluís SimonBorja i Cayetano són els noms més corrents (i odiats per qui us escriu) entre els joves de l’aristocràcia madrilenya. Com no podia ser d’una altra manera és un Borja d’aquests el nou aspirant a ser parella oficial de Victòria Frederica, la filla de la infanta Elena. Ho té tot. Diu que és relacions públiques (o sigui poca feina) i es van conèixer en festes a Baqueira i Marbella. No hi podia haver un xicot més ideal per a la influencer oficial de la casa reial. Les seves arrels familiars també s’endinsen entre la noblesa castellana més afí a Franco. És net d’Esperanza Macarena de Oriol y Fabra, la quarta marquesa del Masnou, descendent del que va ser alcalde de Barcelona i marquès d’Alella, Camil Fabra.
87 espelmes
El mitjà oficial de la casa reial Hola no té escrúpols per mostrar com l’emèrit s’ho passa teta a Abu Dhabi tot i que és l’ovella negra de la família. O això ens han dit. El monarca va lliurar a la coneguda revista líder de la premsa rosa un magnífic pack amb les millors imatges de l’aniversari dels 87 anys posant èmfasi, això també, en la bona relació que manté amb molts membres de la família, que és el que més emprenya Felip VI i sobretot Letícia. Les infantes i nets i netes semblen més feliços que ningú al seu costat a cara descoberta. Què deu pensar la pobra Sofia?
