La fi del món, més a prop que mai

La percepció que les coses no van bé al planeta Terra ja no és una intuïció, sinó una realitat avalada científicament. El Rellotge del Judici Final (Doomsday Clock, en anglès) està des d’aquest dimarts a vuitanta-nou segons de la mitjanit. El marcador simbòlic només ha avançat un segon –els últims dos anys estava a noranta de al mitjanit–, però se situa ara en el punt més proper a una catàstrofe global des de la seva creació el 1947 pel Butlletí dels Científics Atòmics , fundat per Albert Einstein, J. Robert Oppenheimer i els científics de la Universitat de Chicago que van ajudar a desenvolupar la primera bomba nuclear.

El Butlletí ha assenyalat en l’actualització de l’hora que, en fixar el Rellotge un segon més a prop de la mitjanit, vol enviar “un senyal contundent”, i és que “el món ja està perillosament a prop del precipici, un moviment de fins i tot un segon, hauria de ser pres com una indicació d’un perill extrem i una advertència inequívoca que cada segon de retard en el curs de revertir augmenta la probabilitat de desastre global”.

L’entitat recorda que aviat farà tres anys de l’esclat de la guerra a Ucraïna, un conflicte que “podria convertir-se en nuclear en qualsevol moment a causa d’una decisió precipitada o a través d’accidents o error de càlcul”. Segons els científics atòmics, el conflicte a l’Orient Mitjà també podria desembocar en una “en una guerra més àmplia sense previ avís”.

També en l’àmbit del risc nuclear, el Butlletí constata que els processos per controlar la proliferació d’armes nuclears s’estan esfondrant i els contactes entre les potències nuclears són “totalment inadequats tenint en compte el perill” existent. De fet, alerta que els països que ja tenen armes nuclears “estan augmentant la mida i el paper dels seus arsenals”, invertint centenars de milers de milions de dòlars “en armes que poden destruir la civilització”, i altres que encara no en tenen es plantegen desenvolupar programes atòmics. Això també mina els esforços de llarga durada per contenir la cursa d’armaments i multiplica les possibilitats com podria començar la guerra nuclear.

Però l’espasa de Dàmocles atòmica no és l’única amenaça que plana sobre el planeta. L’impacte del canvi climàtic ha augmentat l’últim any i s’han superat nous rècords de temperatura i emissions. Això ha portat inundacions, ciclons tropicals, onades de calor, sequera i incendis forestals, “a tots els continents”. No obstant, i malgrat els avenços en el desenvolupament de les energies renovables, les accions dels governs per mantenir a ratlla l’escalfament han estat insuficients i alguns governs, com la nova administració dels Estats Units, veuen el canvi climàtica com una “prioritat baixa”.

Un altre perill que pesa sobre la humanitat és el de les epidèmies. El Butlletí aleta que l’aparició fora de temporada i la continuació en temporada d’una grip aviària altament patògena (HPAI), la seva propagació a animals de granja i productes lactis, i el contagi en humans es poden combinar per crear “una devastadora pandèmia humana”. També veu un alt risc en la ràpida propagació de laboratoris d’alta contenció sense que els mecanismes de control els segueixin el ritme, cosa que augmenta “la possibilitat que patògens amb un potencial pandèmic puguin escapar”. A més, adverteix que els ràpids avenços en el camp de la intel·ligència artificial (IA) incrementen “el risc que terroristes o països assoleixin la capacitat de dissenyar armes biològiques per a les quals no existeixin contramesures”.

La IA és precisament una de les “tecnologies disruptives que van avançar l’any passat de maneres que fan que el món sigui més perillós”. El Butlletí assenyala que als conflictes d’Ucraïna i l’Orient Mitjà s’ha utilitzat sistemes militars que incorporen aquesta tecnologia. Això planteja qüestions “sobre fins a quin punt es permetrà a les màquines prendre decisions militars, fins i tot decisions que podrien matar a gran escala, incloses les relacionades amb l’ús d’armes nuclears”.

I totes aquestes amenaces, afegeix el Butlletí, s’agreugen pel “potent multiplicador” que suposen la desinformació i les teories de conspiració “que degraden l’ecosistema de la comunicació i cada vegada difuminen més la línia entre la veritat i la falsedat”, sovint gràcies també a la IA. “Aquesta corrupció de l’ecosistema de la informació soscava el discurs públic i el debat honest del qual depèn la democràcia”, conclou.

L’entitat avisa que continuar “cegament” per aquest camí és “una forma de bogeria” i els Estats Units, la Xina i Rússia, tenen “la principal responsabilitat de treure el món de la vora del precipici”, en tant que totes tres potències ostenten “el poder col·lectiu de destruir la civilització”. Segons el Butlletí, els líders d’aquests països poden redreçar el rumb si es decideixen a abordar aquestes amenaces conjuntament. Però “haurien de fer aquest primer pas sense demora” perquè “el món depèn de l’acció immediata”. I és que està “a vuitanta-nou segons de la mitjanit”.