Societat

GIRONA

Bategen amb el nom d’Isidre Vicens i Cubarsí un espai dels jardins dels Alemanys

La descoberta de la placa ha tingut lloc aquest matí amb diferents parlaments i una actuació musical

L’Ajun­ta­ment de Girona ha bate­jat amb el nom del pin­tor Isi­dre Vicens i Cubarsí (Mont­fullà, 1918 – Girona, 2016) un espai dels jar­dins dels Ale­manys, con­cre­ta­ment la zona que es troba deli­mi­tada pel car­rer dels Ale­manys a l’oest, pel mur exte­rior al sud i per la bassa a l’est. Ha tan­cat l’acte d’inau­gu­ració de la placa una actu­ació musi­cal a càrrec de la mes­tra i can­tant Gemma Pla, la qual ha inter­pre­tat la cançó Pan­dero, amb què ha glos­sat la figura d’Isi­dre Vicens i Cubarsí. Tot seguit, l’acte s’ha tras­lla­dat a la pensió Bell­mi­rall, on l’home­nat­jat impar­tia clas­ses.

La pro­posta de posar el nom d’Isi­dre Vicens i Cubarsí a un espai públic de la ciu­tat va ser apro­vada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple. Es tracta d’una petició rea­lit­zada per l’Ate­neu d’Acció Cul­tu­ral (ADAC), una enti­tat de la ciu­tat que té com a objec­tiu prin­ci­pal la defensa de la llen­gua, la cul­tura i la nació cata­la­nes.

Bio­gra­fia

Isi­dre Vicens i Cubarsí (Mont­fullà -Bes­canó-, 2 de febrer de 1918 – Girona, 17 de gener de 2016) va ser un pin­tor cone­gut pel seu estil colo­rista i per les seves com­po­si­ci­ons geomètri­ques i equi­li­bra­des ple­nes de llum, influ­en­ci­a­des per l’impres­si­o­nisme, el postim­pres­si­o­nisme, el fau­visme i el pun­ti­llisme. For­mat a l’acadèmia de Josep Agui­lera, Vicens també se sen­tia pròxim als pin­tors pai­sat­gis­tes cata­lans, i el seu estil aus­ter i sen­zill el con­nec­tava amb la pin­tura cas­te­llana.

De jove, la seva vida va estar mar­cada per la Guerra Civil i la repressió fran­quista (va estar empre­so­nat entre els anys 1937 i 1943, i entre el 1946 i el 1949). Després de ser alli­be­rat, Isi­dre Vicens va ins­tal·lar-se a Girona, en una casa del car­rer del Bell­mi­rall. Amb la seva dona, Anna Pas­cual Laro­maine, amb la qual es va casar el 1962 i amb qui va tenir dos fills, van recon­ver­tir l’habi­tatge en una casa d’hos­tes i el lloc on Vicens impar­tia clas­ses de pin­tura, fet que va dei­xar un sig­ni­fi­ca­tiu lle­gat en molts alum­nes que van pas­sar pel seu estudi.

Durant els anys 1956 i 1960 va viat­jar a París i, en la dècada de 1950, va visi­tar dife­rents indrets d’Espa­nya, que va pin­tar amb la seva par­ti­cu­lar visió del color. El 1964 va expo­sar les seves obres, mol­tes de les quals cen­tra­des en la ciu­tat de Girona i els seus entorns, amb l’ano­me­nat Grup de Girona, inte­grat per Fran­cesc Ful­carà, Domènec Fita, Paco Tor­res Monsó, Edu­ard Vila i Fàbrega i Emília Xar­gay.

Entre les dècades de 1960 i 1980, amb un breu parèntesi cau­sat per la mort del seu fill el 1984, va gua­nyar dife­rents pre­mis i va par­ti­ci­par en mos­tres, con­cur­sos i expo­si­ci­ons d’art, com les edi­ci­ons anu­als del “Con­curso de Arte/Pin­tura, Escul­tura, Gra­bado y Dibujo”, orga­nit­za­des per la Dipu­tació de Girona. Final­ment, el 2006 va rebre el Premi Espe­cial de Nor­ma­lit­zació Lingüística, pel seu com­promís en la defensa de la llen­gua cata­lana, i el 2007 es va orga­nit­zar una gran expo­sició retros­pec­tiva de la seva obra a la Casa de Cul­tura i a la Fun­dació Valvi, que por­tava per títol “La pin­tura i els dies”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia