Catàstrofe a Barajas

Faltaven 15 minuts per a les tres de la tarda i el vol JK-5022 de Spanair amb destinació a Las Palmas de Gran Canària accelerava per la pista Oest de la T-4 de Barajas quan el motor esquerre de l'avió, un McDonnell Douglas MD-82, va explotar per causes que es desconeixen. Immediatament l'aparell, que ja s'havia alçat uns 40 metres, va començar a perdre altura i a inclinar-se cap a l'esquerra. En un intent per dominar-lo, el pilot va fer un gir a la dreta, per intentar retornar-lo a la pista, però no hi va haver res a fer.L'aeronau es va precipitar a la dreta de la pista, en una zona boscosa que hi ha enmig de les dues pistes de la T-4. Va ser en aquell moment quan, segons testimonis presencials, es va produir una gran explosió. Molt probablement es van incendiar els dipòsits amb milers de litres de querosè. L'explosió va ser tan descomunal que l'única part de l'avió reconeixible era la cua, els dos motors i una part del fuselatge davanter. La resta de l'aparell va quedar reduït a cendra.

Quan minuts després els serveis d'emergència de l'aeroport van arribar al lloc del sinistre, les dantesques imatges recordaven les de l'11-M. De les 172 persones que viatjaven a bord -162 passatgers i 10 tripulants- prop de 150 van morir pràcticament a l'acte. A les nou de la nit només 19 persones havien sobreviscut, entre elles tres nens de 6, 11 i 15 anys. A l'aparell hi viatjaven 23 menors que, acompanyats del pares, començaven o acabaven les vacances, com la majoria del passatge. Entre els morts, hi havia quatre alemanys, dos suecs i un xilè. La resta, a l'espera que Spanair confirmi les seves identitats, eren de nacionalitat espanyola.

A l'hora de tancar aquesta edició se sabia que almenys dues de les víctimes eren catalanes. Un d'ells, membre de la tripulació, va morir en l'accident. L'altre, Isaac Domínguez, estava ingressat en un hospital, segons va confirmar la seva germana. El govern no tenia constància que hi hagués més víctimes, tot i que no ho descartava.

Els equips d'emergència desplegats a la zona van explicar que la major part dels cadàvers van quedar calcinats i dispersos per la zona boscosa. "És el més pròxim a l'infern que he vist", relatava un dels membres de rescat. Segons aquestes mateixes fonts, la majoria de supervivents estaven concentrats en una zona pròxima a un rierol que passa entre les dues pistes de l'aeroport, molt probablement ubicats a la part davantera de l'avió. Els ferits van ser evacuats a sis centres hospitalaris de Madrid. Els cadàvers van ser traslladats al pavelló 6 d'Ifema, on a la nit es va procedir al seu reconeixement, al qual avui s'afegiran forenses catalans.