Seixanta anys esperant un fill

La Maria Freixa va tenir el sisè dels seus set fills el novembre del 1965 a la Clínica Aliança de Girona. No és capaç de recordar quin dia exacte. Li van dir que el nen havia nascut mort i no l’hi van deixar veure: “En tindries un mal record”, van afegir com a excusa. “El mal record el tindré si no me’l deixeu veure”, va contestar la Maria, que aquest gener passat ha fet 100 anys. A partir de llavors va començar a covar la sospita que li van prendre la criatura per vendre-la a una altra família, però mai va ser capaç de verbalitzar-ho.

El tema va quedar soterrat fins que es van conèixer els primers casos de nens robats durant el franquisme. En Josep Comas, un dels fills de la Maria, va constatar que el modus operandi per robar aquells nens coincidia amb el cas de la seva mare i el seu germà. “Abans del part li van dir que el nen tenia «poca vida», per preparar el terreny, però ella sempre es va trobar bé en tots els embarassos”, explica en Josep: “En el part va quedar-se sola perquè el meu pare [Àngel Comas] va tornar a casa, a Salitja, per tenir cura dels germans més petits.” Sola i convalescent, la Maria, que actualment viu a Cassà de la Selva, no va poder fer-se valer perquè li ensenyessin aquell fill suposadament nascut mort: “Era una clínica religiosa i anar contra aquest estament no era fàcil.”

La recerca de la família Comas ha reforçat la convicció que aquell fill va ser robat. En els registres consultats no consta que la Maria l’hagués tingut, ni viu ni mort, ni que es produís cap inhumació que coincideixi amb la d’aquell nen. Tampoc consta cap bateig que pugui ser el del seu fill, i no es conserven els arxius clínics de l’època. “Si no consta enlloc, hem de suposar que no va néixer mort, sinó que va desaparèixer i consta amb uns altres cognoms”, assenyala en Josep, que ha escrit un llibre sobre els fets que una editorial està revisant. S’hi identifiquen el ginecòleg i la llevadora que van atendre l’embaràs i el part de la Maria, tots dos ja morts. La família Comas, però, també acusa la infermera i la monja presents en el part, a més del capellà de la clínica, de formar part d’aquell entramat: “Em preocupa poc si algú se sent molest pel que jo pugui dir; que vinguin a parlar amb la mare, que té 100 anys i en fa 60 que espera una explicació.”

Una altra família de Girona denuncia un cas semblant a la mateixa clínica, actualment Causse Clinic. Dolors Sitjà, filla de Paquita Soler, relata com a la seva mare, que va tenir dos avortaments per incompatibilitat amb l’Rh del seu marit, li van oferir als anys seixanta la possibilitat de comprar un nadó. “Li van dir que es posés un coixí a la panxa, que es presentés a la clínica quan li diguessin i que li entregarien un nen no desitjat a canvi de 200.000 pessetes.” Ni ho va acceptar ni va caldre. Seguint un tractament, va poder donar a llum la Dolors el 1966.

El 1968 i el 1970 va tenir dos parts més. En tots dos la família creu que l’hi van prendre els fills, tot i la relació de gran confiança que hi havia amb el personal de l’Aliança. El primer, un nen, no l’hi van deixar veure perquè havia nascut “mort i deformat”, suposadament per haver pres talidomida durant l’embaràs, un medicament per prevenir les nàusees prohibit el 1963. “La meva mare va sentir plorar aquell nen”, diu la Dolors. El 1970 la Paquita, que en l’actualitat ja és morta, va tenir una nena. La va poder veure i alletar durant tres dies, però el quart, tot i que un metge que no devia formar part de l’entramat li havia dit que aviat podria tornar a casa amb la filla, li van dir que havia mort. No li van deixar veure el suposat cadàver. A l’Arxiu Municipal consta que la Paquita va tenir un avortament, però la nena va néixer viva. També consta que va ser enterrada en una fossa comuna, tot i que la família disposava d’un nínxol. A partir d’aquí, ja no ha pogut estirar més el fil. “La meva mare va sortir de la clínica sense cap paper en cap part”, diu la Dolors.

Les dues famílies no es donen per vençudes i confien poder retrobar algun dia els seus familiars. Demanen celeritat a la Generalitat per desplegar la llei de la desaparició forçada de menors. El Departament de Justícia confirma que treballa en la preparació de les unitats “que s’encarregaran de desplegar la normativa”. També assenyala que els particulars que ho desitgin poden adreçar-se a la direcció general de Memòria Democràtica per facilitar les dades personals. “A partir d’aquí, s’hi contactarà a fi d’informar-los quan s’iniciï aquest procés i, tan aviat com s’endegui el procediment per tramitar les sol·licituds de recerca de menors desapareguts, s’informarà també dels tràmits que caldrà efectuar per donar resposta als casos”, explica el departament.