Tarragona, punt final

El desplegament més esperat tindrà lloc avui a mitjanit al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És una cita històrica per als Mossos d’Esquadra, que culminaran així el procés de substitució de les forces de seguretat de l’Estat iniciat fa 14 anys a Osona. Al mateix temps, és una data que ha generat moltes expectatives a la demarcació després d’anys en què la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia avançaven el replegament d’efectius mentre la sensació d’inseguretat no parava de créixer.

Malgrat que el calendari era conegut per totes les administracions des de feia temps, una part important dels 1.547 mossos destinats a les comarques meridionals hauran de treballar en instal·lacions provisionals. La comissaria de Valls s’espera poder inaugurar-la a principis del 2009. A Tortosa i Tarragona ni han començat les obres. Però el conseller d’Interior, Joan Saura, afirma que això no serà un contratemps.

Si bé hi ha confiança en una millora de la seguretat, el mapa de comissaries no deixa tothom satisfet. Els Mossos tindran 11 noves instal·lacions, sense comptar la del Baix Penedès, on es van desplegar l’any passat. La Guàrdia Civil té 32 casernes i a molts pobles genera recança el tancament del que ha estat el seu únic referent de seguretat durant més d’un segle.

En el postdesplegament no es descarta obrir alguna comissaria de districte més. Almenys aquesta és l’aspiració, per exemple, de l’alcalde de Calafell, Jordi Sànchez, si bé sembla que això serà difícil. “Anteriors models utilitzaven molts edificis que mobilitzaven molts agents a dins. Nosaltres primem la policia al carrer”, afirma Saura referint-se a la Guàrdia Civil.

Un 20% dels mossos desplegats estan en període de pràctiques, però el perfil majoritari respon al d’un agent experimentat, ja que hi ha qui porta deu anys esperant un trasllat a Tarragona. Del més del miler i mig d’efectius, només sis són exguàrdies civils, perquè la majoria han preferit entrar en les policies locals abans que arriscar-se a un canvi de destinació.

Pel que fa a l’actuació al territori, els Mossos han elaborat un catàleg de situacions que reclamen una actuació prioritària. La proximitat i el patrullatge són marca de la casa, receptes per contrarestar la sensació d’inseguretat que han estès els robatoris. Precisament, el primer objectiu és minimitzar els delictes contra el patrimoni.

També han analitzat els fenòmens de criminalitat en punts calents i punts negres. Els primers són la suma de petits delictes i furts que no tenen impacte estadístic, però que estenen la sensació d’inseguretat. És el cas, segons el cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre, l’intendent Joan Figuera, del casc antic i el centre de Tortosa. “El problema és que mai s’ha fet un pla d’actuació policial seriós per a aquella zona”, assegura.

Entre els punts negres –fenòmens que sí que destaquen a les estadístiques policials– hi ha els robatoris a l’àmbit rural i a les propietats agrícoles. “Els pagesos tenen la sensació que els lladres actuen amb total impunitat. Hem constatat una gran impotència”, diu l’intendent Figuera, que assegura que ja tenen identificats diversos grups delictius i promet “vigilància des del primer dia”, tant dels sospitosos com dels centres de distribució. Els Mossos han documentat 1.700 masies habitades i han iniciat col·laboracions amb els pagesos que s’ampliaran amb els patrullatges de proximitat. En tota la demarcació s’han fet més d’un miler d’entrevistes amb veïns.

Sospitosos identificats
A Reus i a Tarragona els Mossos hi han identificat petits grups de delinqüència amb molta mobilitat, especialitzats en els robatoris amb força i el tràfic de drogues. També han localitzat un conegut clan de delinqüents originaris de Barcelona que els últims anys s’han traslladat a viure al Camp de Tarragona.

“La gent ha de visualitzar que fem la vida impossible als delinqüents. No volem que pateixi més sensació d’impunitat”, explica l’intendent Jaume Giné, cap de la regió policial del Camp de Tarragona, que augura més feina per als jutjats. “A tot arreu on ens hem desplegat les denúncies augmenten un 40 per cent”, assegura.

Mesures d’autoprotecció
Els Mossos volen fer-se visibles, però amb matisos. A Tarragona hi ha 356 urbanitzacions, algunes de les quals són punts calents pels robatoris silenciosos. I tot i que es faran controls nocturns i patrullatges, no seran tan habituals com als nuclis de més densitat de població. L’intendent Giné té clar que “quan s’opta per viure en urbanitzacions disseminades cal prendre mesures d’autoprotecció”.

Pel que fa a les rondes nocturnes de vigilància privada que alguns municipis han promogut els darrers anys davant la falta de Guàrdia Civil, l’intendent Giné adverteix que moltes “poden ser il·lícites” i que els Mossos denunciaran situacions irregulars.

A les dues regions és prioritari assegurar la convivència les nits d’oci i posar setge a punts tradicionals de venda de drogues, com el barri de Sant Cristòfol d’Amposta. Però l’intendent Figuera avisa: “Els Mossos no ho podem fer tot. Les administracions han de fer treball social a les zones conflictives”.