política
El gihadista supervivent d’Alcanar lliga el CNI i l’imam de Ripoll vuit anys després
“El CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que ens mengés el cap”, desvela ara sense aprotar-ne proves
“No ho he dit abans per temor a represàlies. Ara ja estic condemnat i no hi tinc res a perdre”, raona
El condemnat a 43 anys de presó pel 17-A Mohamed Houli compareix emmanillat al Congrés amb un desplegament policial mai vist
“No se sap si l’imam és mort o no. Jo no ho sé”, etziba el pres
El PP abandona la sala amb un record a la víctima d’ETA Francisco Cano
Mouhamed Houli Chemlal, condemnat per l’Audiència Nacional a 43 anys de presó per la seva implicació en la cèl·lula gihadista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017 i que va sobreviure a l’explosió d’Alcanar de la vigília, ha sacsejat la comissió d’investigació del Congrés amb una revelació que ha llançat sense ni tan sols esperar a sentir cap pregunta. “El CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que ens mengés el cap. No ho vaig dir abans per temor a represàlies. Ara ja estic condemnat i no hi tinc res a perdre”, ha declarat Houli. “Els que havien de vigilar l’imam no està a a presó. Jo, sí”, ha reblat. “No se sap si l’imam és mort o no. Jo no ho sé”, ha sentenciat.
Quan el diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu li ha expressat la seva “sorpresa” pel seu anunci i li ha demanat quina prova pot aportar a l’hora d’abonar “la teoria de la conspiració” i per què ho diu precisament vuit anys després i no ho va dir durant la instrucció o el judici , Houli ha emmudit. “Una vegada Mohamed Hychami ens va dir que a vegades quan es reunien amb l’imam ell els deia que havien de marxar perquè venien agents del CNI”, és tot el que ha dit Houli per incriminar el CNI en el 17-A.
Les convocatòries de compareixents que compleixen pena de presó poden ser telemàtiques, però en aquest cas Houli, que està complint la seva condemna al penal de Còrdova, ha estat autoritzat pel jutge de vigilància penitenciària a ser traslladat a Madrid per comparèixer de cos present i emmanillat i custodiat per quatre agents armats (dos de paisà i dos uniformats) davant els diputats David Estrada (PSOE), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Jon Iñarritu (EH Bildu), Santi Rodríguez (PP) i Juanjo Aizcorbe i Carina Mejías (Vox). Tot i que la presència de policies armats és omnipresent a l’entrada i al pati del Congrés, la fotografia d’agents amb les seves armes reglamentàries a l’interior d’una sala que acull els treballs d’una comissió és una postal del tot inèdita al Congrés. A més, per raons de seguretat a primera fila no hi seurà cap diputat de cap grup parlamentari sinó que estara reservada als dos agents de paisà.
De Guàrdia Civil a policia
El trasllat de Houli fins a les dependències del Congrés ha obligat els serveis de la cambra a desplegar un protocol sense precedents pel perfil gihadista del citat i perquè arran del cop d’estat del 23-F del 1981 la Guàrdia Civil no té accés com a policia operativa al Congrés, així que Houli ha estat conduït per agents de l’institut armat fins a Madrid i lliurat a la porta del Congrés a policies espanyols, que són els responsables de custodiar-lo durant la seva estada i en el seu itinerari des del pàrquing del palau de la Carrera de San Jerónimo fins a la sala Prim de la cambra i de retorn al pàrquing per al seu viatge de tornada a Còrdova. “La vergonya que em sentit els diputats del PP la poden sentir altres diputats”, ha protestat Santi Rodríguez (PP) en primera instància tot recordant l’oposició popular a la mateixa comissió per se. “Tot aquest espectacle és per donar satisfacció als que sustenten Pedro Sánchez a La Moncloa”, ha reblat Rodríguez, que ha explicat a la sala que aquest matí ha estat amb Maria Cano, germana de Francisco Cano, assassinat per ETA ara fa vint-i-cinc anys. “I Maria avui ha plorat. Vint-i-cinc anys després, ha plorat”, ha dit Rodríguez abans d’anunciar que el PP abandonava la sala.
De 53 anys a 43 anys
Si bé la seva condemna inicial va ser de 53 anys, el juliol del 2022 la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional va reduir la pena imposada –també ho va fer amb Driss Oukabir, rebaixant-la de 46 a 36 anys–, però es tracta d’una rebaixa sense cap efecte perquè el límit màxim de presó està fixat en 20 anys.
Col·laborar “per por”
Durant la instrucció del cas pels atemptats del 17-A, Houli va llegir una carta escrita per ell en la qual va esgrimir davant el jutge Fernando Andreu que no coneixia els plans de la cèl·lula terrorista, però que hi va col·laborar “per por” perquè eren amenaçats tan ell com la seva família. Si Quan l’advocat de l’acusació popular li va preguntar qui era la persona que l’amenaçava, però, Houli es va negar a respondre.
Es-Satty i “immolar-se”
Les versions de Houli sobre els fets han anat variant amb el pas del temps –de fet, durant el judici es negar a declarar–, però en una de les seves primeres declaracions va relatar que l’imam Abdelbaki Es-Satty –l’home clau en la radicalització dels joves de Ripoll i en la preparació dels atemptats– es volia “immolar” en “monuments” de Barcelona, que eren l’objectiu primigeni abans que l’explosió d’Alcanar els portés a canviar de plans i a oblidar-se de la Sagrada Família o el Camp Nou per improvisar l’atropellament massiu que Younes Abouyaaqoub va perpetrar a La Rambla. A Alcanar és on apareix una nota manuscrita on els joves es defineixen com a “soldats de l’Estat Islàmic a la terra d’Al-Andalus”. Si bé Houli s’ha esforçat a presentar-se com a col·laborador –el seu dia a dia i el seu horitzó penitenciari del màxim de vints anys de presó en depèn d’això des de la seva condemna–, les autoritats policials i judicials no han donat una entitat de valor a la seva veu per esclarir els fets.