Essència de la Mediterrània, essència de Barcelona

“Els perfums, com les novel·les, tenen un plantejament, un nus i un desenllaç”, explica Joaquim Carner. Ho diu per poder descriure d’una manera fàcil i entenedora els elements que integren el seu darrer perfum, Helix, la novetat que va presentar Carner el 2024 i que avui és tot un èxit, una fragància al cent per cent mediterrània que es defineix com a floral, enfustada, aromàtica i addictiva, “que et duu a navegar i a sentir la suau brisa marina fusionada amb fruites dolces i flors mediterrànies”. Els elements de què està fet el perfum Helix es divideixen en tres parts: les “Notes Altes” (que seria el plantejament), on hi entra la bergamota italiana, la sàlvia clara i el préssec; les “Notes de Cor” (que serien el nus), amb les essències acord marí, flor de taronger i lliri del vall, i les “Notes de Base” (que seria el desenllaç), on hi entren el cedre de Virgínia, el vetiver d’Haití i el mesc. Helix és un perfum nínxol, com tots els de la marca Carner, és a dir, exclusius i originals, no fabricats en massa, de distribució controlada, pràcticament obres d’art, al cent per cent fets a casa nostra (els taps de fusta els fan a Torelló i les ampolles de vidre, en una fàbrica de Badalona). Helix no va sortir per la Copa Amèrica tot i que va coincidir-hi “per casualitat”, explica Joaquim Carner, ànima, amb la seva germana Sara, de la marca. “Vam saber d’un escultor barceloní que fa hèlixs com a símbol de l’evolució de la humanitat.” L’artista és Josep Riera i Aragó (Barcelona, 1954), que fa escultura, pintura i obra gràfica i ha dedicat gran part del seu treball als artefactes mecànics, entre els quals les hèlixs. Els Carner li van encarregar una obra, que és la que il·lustra totes les capses d’aquest perfum. Aquest nou eau de parfum l’ha creat un perfumista català molt reconegut, Jordi Fernández, que ocupa la cadira Pàtxuli a l’Acadèmia del Perfum, fundació cultural estatal creada el 2007 que s’encarrega de divulgar l’univers dels perfums.

Els germans Carner són fills d’una família d’artesans del cuir d’Igualada (tenen un cosí que encara hi té una fàbrica) i van ser els primers a tot l’Estat de fer –a partir del 2009– perfums nínxol. Des dels primers que van fer, el D600 (en honor al pis on vivia la Sara, al número 600 de la Diagonal), el Tardes (en honor a les tardes d’estiu que passaven a la masia d’Igualada amb els altres germans i cosins i fet amb essències de geranis, ametllers i roses), el Cuirs (en homenatge a la família dedicada al cuir fet amb essències de pell, de fusta i de tabac) i el Bo-bo (homenatge a una dansa que fan a Monistrol de Montserrat), és aquest darrer, “alegre perquè ens parla d’una dansa molt alegre i popular i porta molt de cítric: taronja, mandarina...”, el més venut, el best-seller. Com que els perfums nínxol no són barats (tampoc són cars tenint en compte que són pràcticament artesanals i únics), la novetat d’aquest 2025 és que del Bo-bo en fan una ampolla de 70 ml, que s’afegirà a les habituals de 100 i 50 ml. Els perfums Carner expliquen Barcelona i la Mediterrània i tenen una fidel clientela a la ciutat, tot i que cada cop venen més a l’estranger, a Alemanya, per exemple. “L’any passat i per internet vam vendre un 50% més que l’any anterior, i en botiga, un 30% més”, explica en Joaquim, molt dedicat, ara mateix, a fer lluir la botiga que tenen al carrer de la Diputació. “Ara estem mirant de trobar maneres de destacar els productes més emblemàtics i, per exemple, pels perfums més venuts hem fet uns petits podis en forma de portalada amb arc, molt mediterrani, que semblen les portalades de Calella, que fan que l’ampolla es vegi més.” Aquest any, per a la col·lecció més mediterrània, ja estan en procés de fer un nou perfum els “ingredients” del qual encara són secrets. Perfumar-se avui, que és Sant Valentí, en què molts països celebren el dia dels enamorats perquè, diuen, coincideix amb la data en què començaven a aparellar-se els ocells, és una bona idea. Deixem al marge el sant, el pobre Valentinus de Roma, que va morir l’any 270 decapitat, un final molt poc romàntic.