LLENGUA
Els universitaris es mobilitzen pel català, que només s’utilitza en el 39% de les hores de màsters
L’ús del català encara és una assignatura pendent en els estudis de postgrau. Segons les dades facilitades a la Generalitat per les universitats públiques i la Universitat de Vic, durant el curs 2023-2024, la distribució de les hores de docència en els màsters va ser del 39,23% en català, el 32,51% en castellà i el 28,27 en altres llengües (bàsicament, l’anglès). En el cas dels graus, la situació sí que ha anat millorant, i la distribució és del 70,37% de les hores en català, el 20,54% en castellà i el 9,10% en altres llengües.
Per defensar l’ús de la llengua, des d’avui i fins a dijous, les entitats estudiantils catalanes es mobilitzaran en diferents universitats. Es tracta del primer Correllengua Universitari, que passarà per les quatre capitals catalanes, amb activitats festives, com ara esmorzars, actuacions castelleres, dinars populars, concerts i d’altres per reivindicar i mostrar la vitalitat del català.
Aquesta iniciativa està promoguda pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que aplega gairebé cent entitats juvenils de Catalunya i consells locals de joventut. “Ens hem dirigit, sobretot, a les entitats estudiantils, tot i que també tenim el suport d’altres, com ara Òmnium Cultural. Des de fa temps, hi ha un degoteig constant d’estudiants que lamenten que no poden estudiar en la seva llengua”, explica un dels impulsors del Correllengua, Ernest Montserrat. Així, sovintegen les reclamacions d’estudiants catalanoparlants que veuen com els docents canvien d’idioma si hi ha companys que no entenen el català.
Més estrangers, més diners
Els joves de les entitats consideren que no hi ha hagut avenços substancials des que, el 2022, es va aprovar el pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a Catalunya. “El retrocés es produeix, sobretot, en els màsters i els estudis de postgrau. Coneixem casos de professors als quals es demana que facin les classes en anglès, perquè a la universitat li interessa captar estudiants de fora”, hi afegeix Montserrat. Segons el jove, el mateix sistema actual aboca a la descatalanització. “Com més estudiants de fora tinguis, millor, perquè paguen les matrícules més cares i, llavors, les universitats tenen més diners”, hi afegeix.
Atesa aquesta situació, sensibilitzar sobre la problemàtica és l’objectiu del Correllengua Universitari, que es presenta amb la voluntat de contribuir a fer del català un element de trobada, cohesió i arrelament.
“Ens trobem en un moment de retrocés de l’ús de la llengua als Països Catalans i, alhora, un creixement dels discursos contraris a la normalització lingüística”, explica el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya en un comunicat, en què també recorda que, des de la pandèmia, “hem vist com s’ha dificultat l’accés a l’espai públic per part de les entitats i associacions, de manera que cada vegada és més difícil organitzar activitats culturals i populars”.
El Correllengua es vertebra amb la flama, l’element simbòlic i cohesionador d’aquesta iniciativa. En aquest sentit, la flama s’encendrà dilluns 17 de febrer a Lleida; dimarts, serà a Tarragona; dimecres, transcorrerà per Girona, i, dijous al matí, arribarà a la Universitat Autònoma de Barcelona. El Correllengua acabarà, el mateix dijous al vespre, a la plaça Universitat de Barcelona.
“Ens hauria agradat poder ampliar el territori per arribar a altres ciutats que també tenen centres universitaris, com ara Vic i Terrassa, però, en aquesta primera edició, ens hem hagut de limitar a les quatre capitals”, indica Montserrat.
Una de les esperances del joves organitzadors és que, finalment, el pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca ofereixi dades concretes sobre la realitat del català a les aules i en l’àmbit científic.
Reconèixer drets
El pla estableix els drets de l’estudiantat sobre l’ús del català en el sistema universitari, que inclouen, entre d’altres, el dret a rebre l’ensenyament en català, el dret que es respecti la llengua de les classes anunciada prèviament en cada assignatura, el dret a utilitzar el català, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, i el dret a disposar d’una oferta en català en tots els graus universitaris, excepte els que per la seva naturalesa s’imparteixen en una altra llengua.
Des del Departament de Recerca i Universitats, l’assessora en polítiques lingüístiques Marina Massaguer ha assegurat que el pla avança segons les previsions. “Ja s’han assolit més d’un 50% de les fites marcades i un 25% estan en vies d’assoliment. Aquest avenç ha estat possible gràcies a la implicació de les universitats i de la resta d’agents del sistema del coneixement i recerca de Catalunya”, indica.