El cas d'eutanàsia que ha dividit Itàlia es resol: Eluana podrà morir

Els metges poden deixar d’alimentar-la, tal com ha defensat aferrissadament la seva família. La sentència és definitiva. Eluana Englaro fa gairebé 17 anys que viu en un llit. Pateix un coma irreversible. Primer va ser víctima d’un accident de trànsit i després es va convertir en la víctima de discussions polítiques. O metafísiques. Finalment, el Tribunal de Cassació, la màxima instància judicial del país, va rebutjar ahir el recurs que havia presentat la Cort d’Apel·lació de Milà que s’oposava al fet que els pares poguessin decidir el futur de la seva filla.

Eluana, de 37, ja pot morir. La decisió va provocar reaccions de tot tipus. Mentre la família i alguns partits progressistes defensaven que la justícia ha estat al costat de la Constitució, altres parlen d’una condemna a mort, com l’associacio Scienza&Vita, que demana que “l’execució sigui pública, amb testimonis i videos”. L’Esglèsia ha fet bandera d’aquest tema, oposant-se a la possibilitat que Eluana pogués deixar de ser alimentada. Des del Vaticà es fa servir la paraula “monstruosa” per definir la situació. Segons els experts, un cop deixin d’alimentar-la, Eluana viurà quinze dies més. Els metges diuen que no patirà perquè en el seu estat no pot sentir “ni plaer ni patiment”.

L’accident de cotxe es va produir el gener del 1992. Des del 1997, el seu pare, Beppino Englaro, es converteix en el seu tutor i comença una batalla per aconseguir l’autorització per desconnectar la seva filla. I, per si fos poc, la pressió mediàtica i política ha estat brutal. “Ja és hora d’acabar amb aquest infern”, va dir ahir Beppino després de conèixer la sentència. La decisió del tribunal confirma que Itàlia viu “en un Estat de dret”, va afegir. Beppino va assegurar que ha invertit totes les seves forces en aquesta guerra i que si li tornés a passar, ho tornaria a fer, perquè estava convençut que la seva filla no voldria viure en aquest estat.

Eluana vivia hospitalitzada i dos cops al dia les infermeres li donaven la volta per evitar que se li fessin llagues al cos. Menjava i vivia de manera artificial i no sentia absolutament res. Ni tan sols la seva família, que la visitava cada dia. Encara no se sap quan es desconnectarà Eluana i començarà el compte enrere, però res fa pensar que el pare decideixi esperar gaire.