El poble de les consultes
Arbúcies va ser el primer municipi de l’Estat a celebrar una consulta popular i amb la llei espanyola
Va ser el 1986, sobre el carrer del Pont, on s’havien d’enderrocar habitatges però no el de l’alcalde
El municipi selvatà ha mantingut la tradició de celebrar consultes a la població amb diversos formats
Paradoxes de la vida. El periodista Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat i actual president de Junts per Catalunya, i el també periodista Pere Garriga, actual alcalde d’Arbúcies, van cobrir, el 1986, per a l’aleshores Punt Diari, la primera consulta popular que es va realitzar a tot l’Estat espanyol i emparada per la llei espanyola i, per tant, van cobrir per a aquest rotatiu el primer referèndum legal que es feia a tot l’Estat. Va ser una consulta a la ciutadania sobre com havia de ser l’actual carrer del Pont d’Arbúcies.
Aquest poble i, per tant, Catalunya han estat pioners, des de mitjan anys vuitanta del segle passat, en la celebració de consultes municipals. Primer, a través de lleis com la 7/1985, reguladora de les bases del règim local, i més tard per mitjà d’altres eines i normatives que han permès dur a terme consultes a la ciutadania.
Tot i tractar-se d’unes obres d’urbanització, no era un projecte qualsevol; era un tema molt complex, perquè hi havia previstos enderrocs a cada costat del carrer del Pont –la carretera general, la GI-552, que passava per dins del poble, en aquest punt tenia forma de lletra L–, perquè hi havia sis o set cases per un costat del pont i quatre per l’altre que feien que el carrer fos molt estret. Tot plegat comportava que els vehicles de gran tonatge haguessin de fer moltes maniobres, amb els consegüents problemes de trànsit que generaven.
De fet, un element clau que va causar la consulta va ser que la casa de l’aleshores alcalde no quedava afectada com preveia el projecte inicial –al final, només es retallaven les quatre cases del costat dret i les voltes de la planta baixa de l’esquerra, que passaven a ser la vorera– i es volien dissipar així els dubtes sobre favoritisme que hi pogués haver. Hi van participar molts veïns amb un resultat molt ajustat i la solució final escollida va ser enderrocar les cases de la dreta. L’execució del projecte es va fer realitat al cap de dos o tres anys.
A Arbúcies, doncs, tenen el títol simbòlic de ser la primera vila catalana a dur a terme un referèndum legal, però, més enllà de la legalitat, el cert és que aquest municipi de la comarca de la Selva té, des d’aleshores, una llarga tradició d’apostar per aquest tipus de processos participatius, fins al punt que s’assegura que és on més se n’han dut a terme de tot Catalunya.
Es fa difícil trobar el perquè. És un cúmul de moltes coses, algunes de les quals s’escapen a la lògica. Molt probablement, hi té molt a veure la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies, la CUPA, formada per una colla de joves –ells mateixos van reconèixer anys després de constituir-se que eren molt inexperts– que van apostar per un model de gestió municipal totalment obert i transparent. Després de guanyar per majoria les primeres eleccions de l’actual període democràtic, van governar durant 24 anys i en van estar 12 a l’oposició.
A la CUPA, li va tocar governar en diversos moments complicats, sobretot quan es van paralitzar les obres d’ampliació d’unes naus de l’actual Carrosseries Ayats per falta de permisos municipals; quan els responsables de la llavors APA de l’escola pública Doctor Carulla es van negar a cedir el gimnàs fora de l’horari escolar perquè un grup de persones hi pogués fer exercici, i quan els industrials es van negar a pagar impostos i es va arribar al punt d’embargar alguna empresa. En alguns d’aquests conflictes, es va arribar a apedregar la façana de l’ajuntament.
Massa burocràcia
La consulta d’Arbúcies del 1986 és un exemple de les poques que s’han pogut dur a terme amb la llei de consultes populars. I és que l’Estat espanyol només n’ha autoritzat sis als 947 municipis catalans i n’ha rebutjat deu, durant l’etapa democràtica actual. Si s’hagués de fer un rànquing, Catalunya seria el sisè territori amb més autoritzacions i el tercer amb més negatives, després d’Andalusia i el País Valencià. Aquest rànquing el lideraria el País Basc, amb catorze consultes autoritzades.
Empescar-se-les
És complicat, llarg i poc àgil, doncs, celebrar consultes populars d’acord amb la legislació, sobretot per la burocràcia que s’ha de seguir i, per això, els ajuntaments utilitzen altres maneres de dur-les a terme. A Arbúcies n’utilitzen diverses, dues de les més comunes, però, són els pressupostos participats, no pas participatius, i el consistori infantil.
En el primer cas, i posant d’exemple la urbanització d’un carrer del poble, els responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament de torn presenten tres projectes que recullen les aportacions dels veïns afectats i els tornen a convocar, perquè, o bé n’escullin un directament o bé hi facin els últims suggeriments. L’únic límit és el total de la inversió prevista.
En el segon cas, cal destacar que Arbúcies va ser un dels primers municipis de les comarques gironines a tenir consistori infantil –ara és relativament habitual que n’hi hagi arreu–. En aquest cas, tenen un pressupost assignat i els membres d’aquest consistori escullen en una sessió plenària en què el volen invertir. Així, per exemple, a instàncies d’aquest consistori infantil, s’han fet millores a l’entorn de l’escola i al camí segur fins al centre docent, s’ha obert el pati fora de l’horari escolar i s’inclouen a la programació cultural del poble els espectacles que ha escollit. A més, la resta de propostes que no han pogut ser incloses en la tria, perquè es tracta de projectes de més envergadura, l’Ajuntament les executa a través del pressupost municipal. La construcció d’un parc de patinatge en seria un bon exemple.
Hi ha una llei no escrita que, tot i que és una anècdota, explica molt bé aquest tarannà consultiu. És la que regeix les inauguracions públiques. Sempre les presideixen les persones que són màxims responsables de la llar de jubilats i del consistori infantil i l’alcalde i regidors de torn són els que aguanten la cinta. És un homenatge simbòlic a les persones que han fet d’Arbúcies el que és i a les que tenen el futur del municipi a les seves mans.