La festa de Pedret després de l’“escena zero”

“Entrava a la cuina, agafava la motxilla i cafè i me n’anava una hora al dia a trobar-los.” Manel Sanz és un exeducador social del centre d’acolliment i serveis socials La Sopa, al Barri Vell. Explica com va començar a treballar per als sensellar de Girona, el 2016. Allò va ser l’origen del que són ara les Trobades amb Sostre, un espai municipal al barri de Pedret on acullen les persones que dormen al ras, tots els matins i quatre tardes a la setmana (de dilluns a dijous).

El personal de l’Ajuntament i de La Sopa organitzen quatre festes a l’any, una per a cada estació. La d’hivern va ser dimecres al matí i va incloure música, poesia, teatre i pintura. Tot per “trobar-nos i sortir de la monotonia”, explicava Laura Codina, treballadora social i integrant de l’equip de carrer de La Sopa. Codina explica que la situació de les persones que acompanyen “és la que és” i volen que no es converteixi en crònica. Assegura que les necessitats van en augment i destaca que l’espai de Pedret és un espai “on se senten segurs”.

A finals de novembre, fonts de l’Ajuntament de Girona calculaven que hi ha 156 persones que no tenen un lloc on estar-se a la nit. Algunes d’aquestes persones són ateses a La Sopa, un espai desbordat per l’augment creixent del nombre d’usuaris i amb instal·lacions molt millorables. Els sensellar que van al local de Pedret, una antiga seu del centre de distribució d’aliments de Càritas, tenen la possibilitat de menjar i beure una mica i carregar el telèfon mòbil. A més, mentre dura el pla Fred de l’Ajuntament, les persones sense sostre poden anar-se a dutxar una hora dos dies a la setmana a les instal·lacions de les piscines municipals de la Devesa.

Edu Sívori, educador social en medi obert de La Sopa, és una de les ànimes de la festa d’hivern. Amb la col·laboració de l’il·lustrador Oriol Tuca, de l’editorial Veïnat, han convidat la poeta Kènia Ribas Dominé, establerta a Santa Coloma de Farners. “És la primera vegada que recito en públic”, comenta poc després de la seva intervenció en l’esdeveniment. Ribas explica que sempre li ha xocat la indiferència amb què es percep la gent que no té un lloc on viure. La poeta va quedar òrfena quan era adolescent i exposa que té molta empatia amb les persones que tenen molt poc. Ha escrit un poema sobre “la dignitat de ser humà, més humanitari”.

Sívori explica que al local de Pedret solen acollir 70 persones al dia. És entre el parc de la Devesa i el Barri Vell. “L’equip de carrer de La Sopa treballa per a les persones.” Diu que acompanyen les persones indigents, la majoria homes, i intenten crear-hi vincles perquè el final de la seva vida sigui com menys infeliç millor. “La gent que viu al carrer tenia somnis, somnis de família, però hi ha una escena zero a la seva vida que fa que es quedin al carrer.”

Hi ha un concert d’Els Morales i els usuaris es mouen. Algun balla i toca la pandereta. És un no parar d’entrades i sortides a l’improvisat escenari, en un extrem de la sala decorat amb flors gegants de colors. També hi ha pintures de les artistes Meritxell Jiménez i Nina V. García, aquesta última d’11 anys, que estaran exposades fins al maig. Més tard, actuarà el violoncel·lista Jordi Ventura. Entre el públic, homes i dones sensellar, entitats col·laboradores i altres empleats. El personal de La Sopa i el que hi va passar treballa “amb la fragilitat humana”, en paraules de Sívori. “Ens donen permís per acompanyar-los”, hi afegeix l’educador.

L’equip de carrer treballa perquè, a banda d’activitats artístiques, en el futur es puguin fer tallers d’ajust personal i social. Lluiten perquè no hi hagi persones excloses del sistema i perquè el rebuig contra la pobresa no esdevengui fòbia a les persones pobres. De tant en tant, les persones surten del sotrac vital, cosa que el personal de carrer s’agafa “com una victòria”.

Però és l’hora de Manel Sanz, antic treballador de La Sopa. Toca la guitarra i canta un bolero, fet per ell mateix anys enrere. Va dedicat a les persones que acompanyava. Es diu Milonga de la gente de la calle. La tornada diu així: “Somos gente sin techo / preguntarás qué hemos hecho / gente que dice que no vale / somos gente de la calle.” A banda de cantar, Sanz té les coses clares: “Van passant els polítics i la gent continua al carrer.”