Asami Miotani
Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya
“Fa molts anys que esperem un vol Tòquio–Barcelona”
“Catalunya té oportunitats per enfortir la seva presència al Japó en sectors com ara el medi ambient i les renovables”
“Compartim dos valors fonamentals: la feina ben feta i el compromís ferm amb la paraula donada”
Els castells, Gaudí i el Barça són els elements que més sorprenen i atreuen els japonesos
El suport des de l’àmbit acadèmic de Ko Tazawa va ser fonamental per a la nostra associació
La tecnologia ha facilitat els intercanvis culturals i ens permet compartir valors
Van ser els pioners a posar les bases d’unes relacions economicosocials estables entre Catalunya i el Japó. Fundada el 1985, enguany commemoren el 40è aniversari de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya i es consoliden com un dels pilars fonamentals de l’intercanvi cultural entre tots dos països. Amb un programa especial, la secretària general de l’associació, Asami Miotani, reflexiona sobre els avenços aconseguits i els reptes futurs en la promoció de la cultura catalana al Japó.
Com tenen previst celebrar aquesta efemèride?
Aquest any és molt especial per a la nostra associació, ja que celebrem el 40è aniversari i hem pogut continuar amb les nostres activitats gràcies al suport incondicional dels nostres membres i col·laboradors, tant a Catalunya com al Japó, i n’estem profundament agraïts. Per commemorar aquesta ocasió, l’esdeveniment de Sant Jordi de la nostra associació serà una celebració doble, en què brindarem amb cava rosat, símbol de la rosa, i gaudirem d’un programa especial. Tindrem ponències, miniconcerts i una presentació en què recordarem la trajectòria i les activitats més destacades de l’associació al llarg d’aquests anys.
Com valora l’evolució d’aquests quaranta anys de relacions entre el Japó i Catalunya?
Les relacions entre el Japó i Catalunya han evolucionat i crescut enormement en aquest període. En aquell moment —tot i que jo personalment encara no hi era—, poques persones al Japó coneixien la paraula Catalunya i, possiblement, passava una cosa similar a Catalunya respecte del Japó. Avui dia, a Catalunya hi ha un gran interès per la cultura japonesa, especialment pel manga i la gastronomia, cosa que ha contribuït a un acostament més gran. Sens dubte, la relació entre tots dos s’ha enfortit i continua creixent dia a dia.
Quin impacte han tingut la globalització i la tecnologia en els intercanvis culturals entre Catalunya i el Japó?
Un impacte molt gran. Gràcies a la globalització és més fàcil compartir valors i entendre’ns, a més de poder veure’ns cara a cara en qualsevol moment, independentment de la distància. La intel·ligència artificial també ha facilitat la comunicació, especialment a través de la traducció automàtica. En la nostra associació, des del 2020, gairebé totes les conferències que organitzem, que anomenem tertúlies, se celebren en format híbrid. Això ha permès la participació de persones que viuen lluny o fins i tot en d’altres països, a més de donar-nos la possibilitat de comptar amb ponents de gran nivell que resideixen a Catalunya.
És una llàstima que no tinguem un vol directe entre Tòquio i Barcelona.
És una cosa que fa molts anys que esperem, però, malauradament, mai no s’ha fet realitat. En canvi, la connexió directa entre Tòquio i Madrid sí que s’ha restablert. Abans de la pandèmia, recordo que hi va haver rumors i fins i tot esperances que una aerolínia japonesa llancés un vol directe entre Tòquio i Barcelona. De fet, crec que en algun moment va existir algun pla en aquesta direcció, però últimament no hem tingut més notícies respecte d’això. A veure si finalment es fa realitat.
Ha viscut alguna experiència memorable o anecdòtica gràcies a aquesta relació cultural?
Totes les diades de Sant Jordi al Japó han estat experiències memorables. Les hem celebrades cada any des del 1986, excepte el 2020. De fet, el principal motiu de la fundació de l’associació va ser, precisament, impulsar la festivitat de Sant Jordi al Japó, un objectiu que sempre ha guiat el president de l’associació, Kikuro Tani. Gràcies a això, s’han generat nombroses trobades humanes i culturals que representen l’essència de la nostra associació. Si hagués de destacar una experiència inoblidable, seria sens dubte la meva relació amb el professor Ko Tazawa, una figura molt coneguda a Catalunya. El seu suport va ser fonamental des de l’àmbit acadèmic: va organitzar seminaris, va impulsar una classe de lectura de literatura catalana i ens va ajudar a establir una guia sobre com escriure paraules catalanes en katakana [un dels dos sil·labaris emprats en l’escriptura japonesa, juntament amb l’hiragana]. La seva contribució va ser incalculable. La seva mort, fa dos anys i mig, va representar una gran pèrdua per a tots nosaltres.
Quin element de la cultura catalana creu que sorprèn més als japonesos?
Els castells, per exemple, són impactants quan es veuen en imatges, però al Japó és difícil apreciar-los de prop, ja que no tenim gaires oportunitats de presenciar-los en directe. Per això, crec que els elements de la cultura catalana que més sorprenen i atrauen els japonesos són tres: la gastronomia, l’art —especialment les obres de Gaudí— i el futbol. Aquests tres aspectes generen un gran interès i una forta connexió amb Catalunya.
Quins són els principals reptes que afronta actualment l’associació?
Un dels nostres principals reptes és augmentar el nombre de membres, especialment entre els més joves. També necessitem més recursos humans i idees per continuar impulsant les nostres activitats. D’altra banda, hi ha molt pocs experts en llengua catalana al Japó, així com especialistes en diferents àmbits relacionats amb Catalunya. Ens agradaria poder comptar amb més persones amb aquest coneixement per poder transmetre millor l’encant i la riquesa de Catalunya.
Ens podria parlar d’algun projecte recent o futur que consideri especialment significatiu?
Al febrer, vam organitzar una tertúlia sobre Jaume Plensa i sobre escriptors contemporanis de Catalunya, en format de conferència en línia. A més, l’esdeveniment es va celebrar en un espai a Tòquio on s’exhibeix una de les seves obres, de manera que va fer l’experiència encara més especial. I, per descomptat, la celebració de Sant Jordi continua sent un pilar fonamental per a la nostra associació, i aquest any tindrà una rellevància especial pel 40è aniversari. Pensant en el futur, estem treballant en l’organització d’un viatge a Catalunya per als nostres membres.
Quins valors compartits creu que uneixen el poble japonès i el català?
Es diu sovint que hi ha dos valors fonamentals que comparteixen: el sentit de la feina ben feta i el compromís ferm amb la paraula donada. En general, ambdues societats valoren la sinceritat i la responsabilitat en el seu dia a dia, i jo també ho crec.
I el descans?
Pel que fa al descans, al Japó cada vegada es reconeix més la importància de la vida privada, especialment en comparació amb temps anteriors a la covid-19.
L’interès pel Japó a Catalunya ha crescut molt els darrers anys, especialment en l’àmbit cultural i culinari. Com es pot fer perquè els japonesos s’interessin més per Catalunya?
A la nostra associació, per exemple, organitzem classes de cuina catalana amb una professora nadiua, i tenen un gran èxit. La gastronomia és una via molt efectiva per apropar la cultura catalana als japonesos. D’altra banda, Gaudí i la Sagrada Família són dos dels elements més icònics que els japonesos associen amb Barcelona. De fet, l’exposició Gaudí i la Sagrada Família va batre rècords de visitants al Museu Nacional d’Art Modern de Tòquio el 2023. Tanmateix, molts japonesos desconeixen la relació entre Barcelona i Catalunya. Coneixen Barcelona, però no sempre són conscients que és la capital de Catalunya. Per això, seria clau aprofitar la popularitat de Barcelona i els seus monuments per donar més visibilitat a Catalunya en el seu conjunt. En l’àmbit artístic, figures com ara Dalí, Miró i Picasso són amplament reconegudes al Japó. Dalí, en particular, és un gran ambaixador cultural, ja que el seu llegat no es troba a Barcelona, sinó a Figueres, fet que permet destacar altres regions de Catalunya més enllà de la seva capital.
Abans, eren molts els japonesos que visitaven Catalunya, sobretot Barcelona, però ara sembla que hi ha molts més catalans que visiten el Japó.
És cert que ara hi ha més catalans que viatgen al Japó, i no només turistes, també persones que decideixen viure aquí. Fa uns deu anys, el Japó era vist com un país llunyà, diferent i una mica difícil d’entendre per als europeus a causa de les diferències culturals. Tanmateix, els darrers anys, s’ha tornat molt més popular, i ara es percep d’una manera més accessible i atractiva. De fet, els rècords de turistes registrats el 2024 són impressionants.
Com veu el futur de les relacions culturals, socials i econòmiques entre Catalunya i el Japó?
Veig moltes possibilitats per al futur. Esperem que hi hagi més plataformes d’intercanvi amb què puguem continuar col·laborant i desenvolupant les nostres relacions. Des del punt de vista educatiu, confiem que s’imparteixin més classes sobre Catalunya a les universitats del Japó. Això ajudarà a fer que més japonesos es familiaritzin amb la cultura i societat catalanes. Econòmicament, crec que Catalunya té oportunitats per enfortir la seva presència al Japó, especialment en sectors com ara el medi ambient, les energies renovables i les ciutats intel·ligents, en què tots dos poden beneficiar-se mútuament. Soc molt optimista respecte d’aquestes possibilitats.
Quin paper, finalment, creu que pot tenir l’associació per mantenir aquestes relacions en el futur?
L’associació tindrà un paper clau en el futur mantenint la seva existència de manera estable, tal com ha fet fins ara. Continuarem publicant butlletins informatius, organitzant esdeveniments de trobada i oferint oportunitats perquè les persones puguin conèixer millor la cultura catalana. Encara que les nostres activitats no siguin grans ni espectaculars, creiem que són sostenibles i essencials. D’aquesta manera, l’associació pot continuar sent un pilar important al Japó i donar suport a les relacions públiques i personals amb Catalunya, sempre dins d’un marc no polític.
Perfil
Una apassionada de Catalunya
Asami Miotani va iniciar la seva carrera en el món editorial després d’haver estudiat castellà en una prestigiosa universitat japonesa, però pocs anys més tard va voler ampliar la formació a l’Estat espanyol. Un cop finalitzats els estudis, va col·laborar en diversos projectes d’una agència de publicitat amb oficina a Barcelona, fet que li va permetre viatjar sovint a Catalunya i conèixer de prop la nostra cultura i la nostra gent.
Gràcies a totes aquestes experiències, Miotani va establir forts vincles amb el país i es va involucrar en diverses iniciatives per promoure els intercanvis culturals entre el Japó i Catalunya. En aquest sentit, ha coordinat exposicions d’art català al Japó, incloent-hi les de Dalí, Miró i Gaudí, i també mostres de disseny de mobiliari, moda i arts gràfiques.
L’any 1995, es va incorporar a la secretaria de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya, un lloc des d’on ha impulsat activitats per difondre la cultura catalana al Japó. Des del 2023, és la secretària general d’aquesta entitat, que enguany commemora el 40è aniversari de la fundació. L’efemèride serà àmpliament celebrada aquest Sant Jordi amb ponències, miniconcerts i una presentació en què es recordarà la trajectòria i les activitats més destacades de l’associació al llarg d’aquests anys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.