La monarquia
Lluís Simon
Més vides que un gat
Fa just cent anys en aquests mateixos dies Marcel·lí Perelló i els seus companys de Bandera Negra preparaven el conegut com a complot de Garraf, que tenia com a objectiu atemptar contra la vida d’Alfons XIII, el besavi de Felip VI. Tot i que, com tants altres, el borbó va acabar a l’exili arran de la proclamació de la segona república, no es pot dir que fos un rei desafortunat, si més no va salvar la vida quan una colla d’enemics, sobretot anarquistes i catalanistes, van estar a punt de liquidar-lo i de canviar, per tant, la història d’Espanya i de Catalunya.
Només amb el complot de Garraf el rei va estar a punt de volar enlaire o de ser abatut dues vegades. Primer havien planificat tirar-li una bomba a l’automòbil mentre passejava per la plaça de Catalunya. Estava tot a punt, però l’operació es va cancel·lar per incompareixença d’un dels activistes. Amb tot, hi havia, és clar, un pla B. Sempre n’hi sol haver un. Com a les pel·lícules de la Segona Guerra Mundial, es tractava de fer volar un tren. En aquest cas no era dels nazis, sinó el que portava Alfons XIII i que havia de passar per la foradada del Garraf. Quan ho tenien tot a punt, el 30 de maig, algú, de dins o fora de l’organització, els va delatar i van acabar tots la presó. Quan va caure Primo de Rivera, van ser amnistiats.
No era la primera vegada que l’odi que aixecava Alfons XIII, i sobretot allò que representava, va estar a punt de deixar-lo fora de combat per sempre més. El 9 de juny del 1905 va ser l’objectiu d’un atemptat al carrer Rívoli de París. Un anarquista dels Països Catalans, Jesús Navarro, camuflat entre el públic a la sortida del Teatre de l’Òpera, va llançar una bomba de fabricació casolana contra la comitiva. Van resultar ferits alguns membres de la guàrdia però tant el rei com el president de la República, Émile Loubet, van sortir-ne il·lesos Això sí, de forma inaudita, el rei, segons algunes cròniques, va posar-se dempeus per cridar visques a la república, la francesa, és clar.
Un any després va ser un altre anarquista, el sabadellenc Mateu Morral, el que va llançar una bomba a la carrossa del rei durant la cerimònia de matrimoni amb Victòria Eugènia. L’atemptat va ser majúscul. Hi van morir 24 persones i quan va ser descobert es va suïcidar. Algunes fonts consideren que també estava al darrere de l’atemptat de París.
El 13 d’abril del 1913, dos mesos després d’haver nascut el seu fill Joan, un altre anarquista, Rafael Sancho Alegre, va disparar tres trets al rei però només va ferir el cavall i va ser detingut. En els interrogatoris va defensar que havia actuat per venjar Ferrer i Guàrdia, afusellat a Montjuïc el 1906.
Dos atemptats contra Alfons XII
El pare d’Alfons XIII també va sortir indemne de dos intents per posar fi a la seva vida d’anarquistes. El primer va ser obra d’un altre activista català, Joan Oliva i Moncusí, el 25 d’octubre del 1878. Va disparar-li dos trets sense tocar-lo quan aquest feia la seva entrada a Madrid després d’un viatge. Va ser detingut immediatament i executat mitjançant garrot vil. El segon atemptat va tenir lloc el 30 de desembre del 1879. El jove anarquista gallec Francisco Otero va disparar als reis mentre passejaven pels jardins del Retiro. Va ser executat mitjançant garrot vil.
Del cardenal Cisneros a Felip VI
El rei espanyol ha estat investit doctor honoris causa a la Universitat d’Alcalà. Tampoc és que hagi fet cap mèrit intel·lectual, ja que es desconeix completament que hagi fet algun treball rellevant en el món de les humanitats o les ciències. Dit això, sí que hi ha una cosa certa d’aquesta universitat que la vincula a la institució monàrquica, i és que va ser fundada pel temible cardenal Cisneros, que va ser regent a Castella després de la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic. No només això, havia estat nomenat el 1492 tercer inquisidor general del regne quan es va esdevenir l’expulsió dels jueus.
Sofia, ‘go home’
Els socialistes catalans, malgrat la seva tradició republicana, continuen arrossegant-se davant els Borbons. El darrer ha estat l’alcalde de Lleida, que va rebre l’antiga reina Sofia en un acte altament desconsiderat. L’emèrita va visitar el Banc dels Aliments, gest d’una hipocresia sense precedents si tenim en compte la corrupció que envolta aquesta família i el patrimoni del qual gaudeix gràcies al nostre esforç, o sigui, els impostos que paguem cada dia. Les ONG no necessiten visites i cares compungides, sinó diners, sobretot dels que més en tenen.
