societat
El Garatge Forné i les desigualtats de sou sacsegen la hisenda municipal
Haver de pagar més de vuit milions per sentències judicials fermes podria obligar el consistori a demanar un pla econòmic i financer durant dos anys
La regidora Aliu dona per bo que s’hagin executat el 47,14% de les inversions previstes el 2024
L’Ajuntament de Girona ha admès que la gestió de les arques municipals s’ha vist afectada per l’ “impacte” del pagament de la indemnització als amos del Garatge Forné i als propis treballadores de la plantilla per desigualtat retributiva. La regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu (Guanyem), ha explicat que les sentències judicials fermes i contràries al consistori obligaran a pagar més de 8 milions d’euros –2,3 milions pel Garatge i 5,8 milions per resoldre les desigualtats retributives i altres qüestions vinculades al personal.
Per fer front a aquestes sentències fermes, l’Ajuntament ha acudit en dues ocasions a l’Estat (el Fons d’Impuls Econòmic). Ho va fer pel Garatge Forné, un dels llegats deixats per anteriors governs del PSC, i ho farà per igualar el sou a empleats municipals que cobraven de manera diferent i feien la mateixa feina. A tot això, s’hi ha d’afegir la retroactivitat que es reconeixerà a funcionaris (4 anys) i a personal interí (1 any).
El PEF, “una eina”
L’ “impacte” de què parla l’equip de govern farà difícil aconseguir l’estabilitat pressupostària i podria obligar l’Ajuntament a demanar un Pla Econòmic i Financer (PEF), tutelat per l’Estat. Aliu ha assenyalat que el consistori ja en va demanar un el 2012 i n’hi havia un de preparat el 2019, però que el segon va ser ajornat perquè el govern espanyol va deixar en suspens la regla de despesa a causa de la pandèmia per coronavirus. En funció de com tanquin l’exercici les societats municipals i els òrgans dependents, el consistori podria aprovar a la primavera el PEF. “És una eina que tenen a l’abast les administracions”, relativitza Aliu.
Aquesta eina seria efectiva després de l’aprovació general dels comptes i quan s’hagi conegut, a principis d’abril, el balanç d’empreses com Trargisa (Tractament de Residus i Aigües Residuals del Sistema de Girona) i TMG (Transports Metropolitans del Gironès) i òrgans com ara Patronat del Call Jueu, l’Auditori i la Fira de Girona, entre d’altres.
La regidora d’Hisenda ha admès que el segon fons de l’Estat sol·licitat permetrà obtenir 2,2 milions d’euros per pagar al personal de la corporació. S’hi ha d’afegir els 1,6 milions que s’han derivat dels comptes del 2024 i els 2,4 milions aprovats en el ple de novembre en una modificació pressupostària. A més, la previsió dels comptes municipals del 2025 (164,9 milions d’euros) inclou una partida per fer front a sentències i reclamacions administratives per a la plantilla.
“Un dels 64 acords”
D’alguna manera, doncs, tot i els bons números que té el consistori gironí –així ho veu la regidora d’Hisenda–, les arques municipals s’han vist alterades per fer front a sentències contràries. “Posar fi a les desigualtats de la plantilla és un dels 64 acords del pacte de govern [amb Junts i ERC] i ho estem complint”, ha comentat Aliu, que també és la regidora de Convivència i Seguretat. Però l’equip de govern ha optat per arromangar-se i intentar resoldre el deute pendent amb el seu personal.
Hi ha latent l’amenaça dels sindicats dels treballadors de l’ajuntament (La Intersindical i CCOO), que aniran al jutjat si l’equip de govern fa servir la pujada de sou del 0,5% per satisfer la valoració dels llocs de treball (VLT), la regularització de les condicions de la plantilla pactada del 2019.
A l’hora de fer balanç de l’execució pressupostària del 2024, Aliu ha donat per bo que l’any passat s’hagués executat el 47,14% de les inversions previstes i que l’execució pressupostària fos del 77,44%. Pel que fa a l’execució de les inversions, l’esmentat 47,14% supera la mitjana catalana, que l’any 2023 va ser del 40,59%.
Aliu ha insistit que l’administració local està “infrafinançada” i que l’Ajuntament de Girona està fent “malabarismes per quadrar els comptes”.