La monarquia
Lluís Simon
‘Polaca’ havia de ser
Ja fa unes setmanes alguns programes de xafarderies van donar per fet, amb el periodista Juan Luis Galiacho com a principal informador, quina havia estat la primera “amiga especial” de l’emèrit. Més que amb la seva identitat, desconeguda per molts –Josefa Cotillo Martínez–, en aquesta secció ens vam quedar amb el sobrenom, La Polaca. El primer pensament, és clar, va ser que amb aquest pseudònim havia de ser catalana, la qual cosa hauria estat per a la reina Sofia una doble o triple traïció. Però no. Resulta que el monarca va quedar fascinat per aquesta reconeguda cantant i ballarina perquè en el seu repertori tenia una coneguda cançó tradicional polonesa.
Nascuda a Lavapiés (1949-2010), va ser una folklòrica de renom internacional. Només de veure-la, Joan Carles I, quan ja era monarca, en va quedar fascinat. La relació, pels que la coneixen, va ser rellevant perquè va ser la primera en què Sofia va adonar-se, el 1976, que el seu marit era infidel i va començar a comprendre que bàsicament li esperava una vida de professional de la monarquia, ja que el seu home tindria, com a mínim, una amant a cada port, com els vells mariners. Curiosament el rei i La Polaca es van conèixer en una gran cacera, igual que passaria amb Corinna molts anys després.
La dona no era una qualsevol en el món de l’espectacle d’aquells anys. Havia triomfat amb alguns grans temes, com el clàssic Me va, me va i havia arribat a cantar, com Marilyn Monroe, pel president Kennedy en l’Ed Sullivan Show durant una gira pels Estats Units. Va ser també un actriu reconeguda als anys seixanta, que és quan l’emèrit s’hi va fixar, sobretot en una pel·lícula com Las secretarias (1969), de Pedro Lazaga. Als anys vuitanta la seva popularitat va declinar tot i que va continuar publicant cançons i fent pel·lícules.
Les actrius, cantants i vedets van ser a partir de llavors les amants preferides del rei, com ho demostra la relació amb Bárbara Rey, que ha publicat àudios certificant la seva relació, o l’enamorament amb la jove actriu Sandra Mozarowsky, que va morir de forma misteriosa –caient d’un balcó– quan estava embarassada de cinc mesos. També es va sentir atret i va relacionar-se amb diverses dones de l’aristocràcia espanyola i internacional, però el nombre d’amants es calcula que és de centenars. Fins i tot en aquests darrers temps –ara té 87 anys– també s’han filtrat en els mitjans noms de dones amb les quals podria tenir encara vincles sentimentals.
Moure el cul amb Jennifer Lopez
Que l’emèrit, tot i l’edat, encara està en bona forma, ho va demostrar la seva presència en el concert de la cantant nord-americana Jennifer Lopez, que va fer una aturada en la seva gira internacional a Abu Dhabi. Joan Carles es va endur a la festa el seu nebot, Froilà, que continua guanyant-se la vida, o intentant-ho, en un exili daurat. Una de les preocupacions de l’emèrit, que properament tornarà a Sanxenxo a navegar, comença a ser, segons el seu entorn, com poder quedar-se a viure a l’Estat espanyol a mesura que s’acosti al final de la seva vida. No vol morir a l’exili, com molts altres Borbons, i desitja un funeral d’estat com a mínim com el que va tenir Franco el 1975. El tindrà. No hi ha dubtes d’això.
Robot o majordom?
En veure les genuflexions que executa Salvador Illa cada vegada que se li apareix Felip VI al davant, m’he preguntat si el president de la Generalitat tal volta no és més viu del que sembla i envia, quan té una audiència reial, un robot amb la seva imatge per enganyar el Borbó. En el cas de Mobile World Congress la possibilitat podria ser encara més real, ja que la intel·ligència artificial i la robòtica podrien crear fàcilment un Salvador Illa mecànic mentre el real fa el que realment li agrada, córrer mitges maratons i que no l’emprenyin massa. La imatge del president de la Generalitat als peus de sa majestat no calma, això també s’ha de dir, ni els més extremistes de Madrid, que el continuen veient com un perillós independentista.
Torna La Caixa, el banc dels Borbons
Des dels temps de Samaranch, i fins i tot abans, allò que tots coneixíem com La Caixa, on posàvem els nostres primers estalvis, era també una institució al servei de la monarquia espanyola. De proves, en tenim per omplir un camió, començant per la feina que l’entitat va donar a la infanta Cristina i acabant per les pressions de La Zarzuela perquè Isidre Fainé decidís canviar la seu arran de la convocatòria del referèndum de l’1-O del 2017. Ara, diuen, han tornat, però el mal ja està fet.
