societat
Ordenen reobrir el cas de la residència on van morir 87 avis en pandèmia
L’Audiència de Barcelona veu evidències de “negligència” en la gestió de l’equipament que van “ajudar” a la mort dels usuaris
En l’escrit del tribunal s’afirma que els avis “estaven abandonats”
L’Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Premià de Mar contra el sobreseïment del cas contra el director i la directora mèdica de la residència Domus Vi Ca n’Amell, on van morir 87 avis durant la pandèmia. El jutjat d’instrucció 2 de Mataró va tancar la instrucció el passat mes de juliol en considerar que “no estaven prou justificats els indicis de delicte”. Ara, però, l’Audiència esmena aquella resolució i ordena al jutjat a reobrir el cas. Segons el tribunal, hi ha una “evident negligència”, tant en l’àmbit administratiu com mèdic, cap als usuaris de la residència: “Estaven abandonats”. Els responsables de l’equipament estan investigats per homicidi imprudent i tracte degradant.
Segons l’argumentació de l’Audiència de Barcelona, a la residència hi havia una evident manca de personal que implicava “greus deficiències” en les cures. També apunta a una “manca de comunicació” entre els professionals sobre l’estat dels usuaris, així com “dèficit de material” per a l’atenció dels residents. Per tot plegat, relata l’escrit de l’Audiència, hi va haver una “gran quantitat d’usuaris” que estaven en situacions “lamentables” per desatenció, al marge de la situació derivada de la pandèmia. En aquest sentit, l’auto apunta que el “col·lapse” global que va provocar la pandèmia no justifica la “desatenció” als residents.
L’auto relata un seguit de situacions que es van donar a Ca n’Amell, com deshidratació o desnutrició, manca d’higiene o fractures per caigudes que quedaven desateses. Tampoc se’ls donava la medicació i se’ls deixava durant dies el llit, rodejats de femta i amb ferides obertes. Segons l’Audiència, aquesta suma de factors va “ajudar” a la mort de moltes persones. “No se’ls oferia la més mínima ajuda per revertir les seves necessitats físiques, d’higiene o menjar, al marge de l’omissió mínima d’una atenció emocional que una persona mereix”, conclou l’auto de reobertura del cas.