Esprémer el mite d’Arnau
El mític comte és el centre de dos productes culturals, que aporten qualitat a l’oferta festiva i tradicional
Es tracta del festival i del centre d’interpretació dedicats al comte, que atrauen molts visitants
Són dos actius importants, que també contribueixen a l’economia de Sant Joan de les Abadesses
El mític Comte Arnau és molt de les santjoanenques i dels santjoanencs. Encara el veuen, o millor dit, encara els sembla veure’l cavalcar sobre el seu cavall de foc per serra Cavallera i Sant Amand, sobretot durant les nits de tempesta. I és que aquest personatge, segurament el més popular o un dels més populars de la mitologia catalana, és un poderós atractiu per als visitants i per al sentit de pertinença dels vilatans. El Comte Arnau és, doncs, rendible per a Sant Joan de les Abadesses, perquè és el subjecte de diverses propostes culturals i festives del municipi. Segurament per això els veïns de Sant Joan encara el veuen cavalcar errant per les muntanyes de la rodalia del poble.
I el comte és rendible, sobretot, gràcies a dues iniciatives, que no només han mantingut viu el mite, sinó que l’han popularitzat encara més. Es tracta del festival i del centre d’interpretació del Comte Arnau, que demostren que la cultura, la història, el costumari i les cançons populars també aporten riquesa al producte interior brut d’aquest municipi de la comarca del Ripollès.
L’espectacle
El Festival del Comte Arnau és un certamen anual de programació cultural inspirat en el mite del Comte Arnau que se celebra els mesos d’estiu des de l’any 1995. Aquest any, doncs, se celebrarà la trentena edició i és, per tant, una proposta més que consolidada, és un referent, que traspassa les fronteres del municipi. Al llarg de tots aquests anys, s’ha promogut directament o s’ha programat interpretacions artístiques diverses del mite, sempre relacionades amb el patrimoni arquitectònic, la història i les llegendes i tradicions de Sant Joan de les Abadesses. És a dir, els espectacles tenen com a protagonista el Comte Arnau i se celebren al mateix espai on també s’ambienten les llegendes que els inspiren. El 2023, per exemple, es va representar l’espectacle El vol de l’home ocell. Un musical de llegenda, una proposta que explicava la història del Comte Arnau a partir de les cançons del popular grup de rock català Sangtraït,
Per posar altres exemples significatius, el festival santjoanenc programa visites nocturnes teatralitzades pels principals escenaris de la llegenda. Les escenografies, els decorats i els actors fan possible submergir-se i quasi ser un protagonista més en una llegenda que representa la vida del mític personatge. O també inclou una passejada nocturna per descobrir els camins que recorria el Comte Arnau pels voltants de Sant Joan de les Abadesses. En tots dos casos, l’objectiu és conèixer a fons una part de la llegenda del Comte Arnau, la relacionada amb el poble ripollès. En el segon, cal anar ben calçat, perquè té un caràcter més excursionista.
En l’àmbit estrictament cultural, cada any es pronuncien conferències de primera nivell centrades en el mite com, per exemple, la que va impartir el director del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Vic, Pere Quer, sobre diferents punts de vista al voltant de la relació que es pot establir entre els llocs i el patrimoni literari, amb exemples propis i forans, i amb propostes per relacionar els diferents aspectes tractats amb Sant Joan de les Abadesses i altres llocs de la llegenda del Comte Arnau, pensant en aplicacions concretes, possibles o ja existents. I també inclou propostes en l’àmbit musical, amb grups de primer nivell com el concert en petit format que van fer els Antònia Font al claustre del monestir, però, també de grups emergents, alguns dels quals locals, esbarts, etc.
Entendre la figura i el mite
L’altre producte protagonitzat pel Comte Arnau és el centre d’interpretació del personatge que hi ha al palau de l’abadia de Sant Joan de les Abadesses i que s’emmarca en el projecte Terra de Comtes i Abats, una proposta de turisme cultural que comparteix amb Campdevànol, Gombrèn i Ripoll. En aquest antic palau abacial, els visitants poden trobar-hi les claus per entendre d’una manera transversal l’origen i l’evolució de la figura del Comte Arnau, des del vesant del folklore, el de la història, el de la música i el de la literatura. La informació està organitzada en tres grans àrees a l’entorn de la cançó popular que dona origen a la llegenda, al del contingut d’aquesta i la seva expansió i, finalment, al de la construcció del mite, i com tot plegat es tradueix en un format cultural amb manifestacions diverses.
Així, doncs, els visitants del centre d’interpretació del Comte Arnau poden reviure la cançó popular i la dansa, que els folkloristes del segle XIX van recuperar arreu de la comarca del Ripollès. Són cançons populars inquietants, que recullen els diàlegs entre l’ànima del Comte Arnau i la seva esposa que expliquen per què el comte és condemnat a recórrer les muntanyes de la comarca sobre el seu cavall de foc durant tota l’eternitat.
Quant a les llegendes, el centre constata que és un dels personatges que n’han generat més i, encara més que en el cas de les cançons i les danses, apleguen elements esgarrifosos com ara gossos diabòlics que treuen foc pels queixals, amors impossibles i condemnes eternes. I, finalment, l’evolució de les cançons, les danses i les llegendes fins a convertir el Comte Arnau en un mite; encara més, en un dels principals mites de l’imaginari català, sobretot a partir de la Renaixença. I és que, a partir del segle XIX, diversos escriptors i músics van recrear aquest personatge. El Comte es converteix en el protagonista d’obres rellevants de la literatura catalana, com les de Joan Maragall i Josep Maria de Sagarra.
A Sant Joan, però, entenen la cultura en un sentit molt ampli. Lligat, doncs, a la cultura del territori, el poble vol explotar el fet que s’ha convertit en un punt de convergència de tres de les principals vies verdes de les comarques gironines: la Ruta del Ferro i del Carbó –ve de Ripoll–, l’enllaç amb la del Carrilet Olot-Girona i la flamant que ressegueix els primers quilòmetres del riu Ter, des de Setcases.
