Un estudi presentat avui desmunta tòpics i podria tenir implicacions importants per a les polítiques de salut pública i intervencions dirigides al col·lectiu: els sensellar immigrants tenen una taxa de mortalitat més baixa i millor estat de salut que els autòctons perquè les persones sense habitatge digne nascudes a l’estranger solen ser més joves i tenir millor salut. És la conclusió d’un treball impulsat per la realitzat per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) que ha analitzat 855 persones sense llar durant 15 anys. L’estudi va identificar que l’edat, l’addicció a l’alcohol i el fet de néixer a l’Estat espanyol son factors significativament associats a una major mortalitat, informa l’ACN. En canvi, la immigració emergeix com un factor protector.

L’anàlisi es va realitzar en un centre d’atenció primària, amb la col·laboració de serveis socials, així com serveis de salut mental i addiccions. L’estudi ha estat realitzat per la CAMFiC amb la col·laboració de la Universitat de Girona, el Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa, l’Institut Català de la Salut, i l’Institut d’Assistència Sanitària. El metge de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària Franc Calvo ha explicat avui que “l’objectiu principal de la recerca va ser analitzar l’impacte de la immigració com a factor de protecció en la mortalitat prematura de les persones en situació de sensellarisme, un col·lectiu de màxim risc social i sanitari”. Segons Calvo, “altres estudis determinen que l’avantatge de salut de les persones migrades en situació de sensellarisme s’extingeix als sis anys d’arribada al país d’origen” el que significa que “és important aplicar estratègies preventives en matèria de salut i exclusió residencial” considerant aquestes diferències entre col·lectius.