Els Caus del Guitard, a Terrassa, han començat a rajar avui. No ho feien des del 2020. Aquell any, en dues tongades: 16 dies de febrer i 75 dies a partir del 23 d'abril. El misteri persegueix aquesta font, que només està activa després de períodes de pluja importants, al voltant de 200 mm en menys d’un mes. El doll d’aigua en forma de cascada és impressionant, d’aquí que sigui un dels indrets més visitats pels terrassencs. El primer que ha donat la notícia de la seva reaparició, cinc anys després, ha estat l’alcalde de Vacarisses, Antoni Masana Ubach, al seu compte d’instagram.

El massís de Sant Llorenç del Munt està format per roques pinyolenques o conglomerats eocènics, de la fi de l’era terciària i d’una antiguitat d’entre 30 i 55 milions d’anys. La Serra de l’Obac, la part occidental del massís, està situada al nord-oest del terme de Terrassa. Diversos rius, rieres i torrents recullen l’aigua de la zona, que arriba a una pluviometria anual de 800 mm en els indrets més plujosos. Al sud-oest es troba la riera de Gaià, que recull bona part de l’aigua d’aquesta serra. Les fonts d’aquestes riera es divideixen en dos grups: les contínues i les falses o intermitents. Les principals fonts contínues són la dels Caçadors i la del Camí Ral. Les intermitents que destaquen per la seva raresa i espectacularitat són la dels Caus del Guitard, la dels Cauets i la dels Bullidors.

La font dels Caus del Guitard es troba a 480 metres d’altitud, a la propietat de Can Guitard de la Muntanya, ben amunt del torrent Maleït o de la Xuriguera. El forat per on brolla l’aigua té una forma allargassada de 40 cm d’alçada i d’1,5 metres d’amplada aproximadament. De la boca s’inicia un primer tram de galeria de 8 metres de longitud al final de la qual hi ha un pou de 4 metres de fondària. Entre el 1980 i el 1981, el GES del Club Muntanyenc de Terrassa va topografiar 40 metres de recorregut, dels 83 metres fins avui explorats.

El funcionament precís de les aigües dels Caus no es coneix del cert. Hi ha qui considera la intermitència de la surgència com a efecte de sobreeixidor d’una cavitat subterrània, en aquest cas la font raja per efecte sifó. Aquesta teoria es complementa amb la possibilitat d’un gran llac interior que faria rajar el conjunt de fonts intermitents de la zona. Altres opinions consideren que no existeix el llac sinó que la roca funciona com una esponja o sistema de petits conductes interconnectats i, quan aquesta xarxa està saturada d’aigua, sobreïx pels Caus.