Amb motiu de la inauguració del VIII Cicle de Reflexions sobre la vida i la mort, Fundació Mémora va presentar ahir a Girona la seva guia de bones pràctiques Pacificar el final de la vida. Dirigida tant a professionals de la salut que, independentment de la seva especialitat i àmbit d’intervenció, atenen pacients en el procés de fi de vida, com totes les persones que acompanyen els seus éssers estimats en aquest moment, la guia recull propostes i orientacions per fer que aquesta etapa sigui el més serena i assossegada possible, tant en l’àmbit institucional com en l’entorn domèstic.

Prop de 150 persones, especialment de l’àmbit de la salut i serveis socials, van assistir a la jornada inaugural del Cicle de Reflexions sobre la vida i la mort que Fundació Mémora organitza des de fa vuit anys a la ciutat de Girona en col·laboració amb la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut. El Director general de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez, va destacar la importància d’identificar amb aquesta guia els elements que permeten pacificar el final de vida, per a “fer front a aquesta etapa amb més tranquil·litat i de forma digna”. Així mateix, va subratllar la voluntat de Fundació Mémora de sensibilitzar sobre la mort com una part natural de la nostra existència, centrant alhora la seva mirada en la vida en aquesta etapa final. “Creiem que és molt important reflexionar i generar aportacions sobre com acompanyar millor la vida des del nostre àmbit d’activitat”, va afirmar. Per la seva banda, el Gerent de la Regió Sanitaria Girona,

Jaume Heredia, va demanar més visibilitat per aquesta etapa: “Tenim l’arribada al món molt protocol·litzada, i en canvi el final de vida sempre ens ha fet més angúnia parlar-me o, fins i tot, por”, va afirmar. A més, va posar en valor la utilitat de la guia de bones pràctiques pel personal sanitari ja que “la medicina comporta no només guarir, sinó també acompanyar”.

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, Director de la Càtedra Ethos-URL, es va centrar en els principals reptes ètics i humanístics que marquen l’acompanyament en l’etapa final de la vida. El catedràtic va posar el focus en la importància de cuidar les diferents dimensions humanes –la física, emocional, social i espiritual– en aquest procés de final de vida. Davant la pregunta de què ajuda a morir en pau, tant per a la persona que se’n va com per al seu entorn, Torralba va destacar la importància d’expressar els anhels pendents i fer-los realitat i de posar ordre en el llegat que la persona deixarà després de la seva mort.

També va incidir en la cultura de la gratitud com un factor bàsic en el procés final de vida i en la rellevància de potenciar processos de reconciliació: “conviure amb la culpa o el remordiment durant l’última etapa de vida és terrible”.

La jornada també va comptar amb el testimoni en primera persona de Karla Islas, que va compartir la seva experiència personal i reflexions arran de la malaltia i la mort del seu marit. Islas, que ha participat en l’elaboració de la guia de bones pràctiques també per la seva vessant periodística, va reivindicar la importància de la comunicació en aquesta etapa. “El moment en què van diagnosticar el meu marit em va marcar fins i tot més que la seva mort. Vaig sentir que la meva vida es trencava en aquell instant. La forma en què vaig rebre la notícia em va causar un trauma tan profund que vaig desenvolupar estrès posttraumàtic”, va recordar.

Una eina per humanitzar l’etapa final de la vida

La guia de bones pràctiques “Pacificar el final de la vida” és fruit del diàleg i l’experiència professional i personal d’un grup de treball interdisciplinari convocat per la Càtedra Ethos de la Universitat Ramoll Lull i la Fundació Mémora. En la seva elaboració hi han participat filòsofs, personal sanitari, psicòlegs i treballadors socials sumant les seves perspectives de forma coral. En la presentació del document a Girona es va comptar amb la intervenció d’alguns dels participants en el grup de treball.

Per al Director de Desenvolupament de Mémora a Catalunya, Josep París, la tecnificació dels professionals sanitaris ha suposat, en alguns casos, que la mort es converteixi en un tabú. “Avui dia vivim en una societat que li dona l’esquena a la mort, i aquesta negació també es reflecteix en certs professionals de la salut”, va afirmar. Així mateix, París, que també és especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica, va reivindicar la necessitat de formar aquests professionals en aspectes emocionals i espirituals per acompanyar millor les persones que s’enfronten a una mort pròxima. El director Gerent de Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i metge pal·liatòleg, Jordi Trelis, per la seva banda, qui va posar en valor la feina feta amb aquesta guia i el paper cabdal que tenen les cures pal·liatives en una mort digne.

La presentació de la guia es va completar amb la visió la treballadora social sanitària del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Maria Antònia Rocabayera, qui va abordar la tasca fonamental dels professionals per acompanyar les famílies i afectats que transiten per moments tan complicats com el final de vida. Finalment, Emma Costas va voler recordar que cada pacient i el seu entorn és únic i no sempre van a voler el mateix.