La monarquia
Lluís Simon
El rei basc dels mexicans
Fa just cent anys, una aristòcrata hongaresa poc coneguda, Maria Josepha de Iturbe, es va convertir en l’hereva oficial de la Casa Imperial de Mèxic. En alguns sectors, allò va ser tota una sorpresa, sobretot perquè, si hi ha una república al món orgullosa de ser-ho, és la mexicana. De fet, no dubta a enfrontar-se públicament als Borbons pel genocidi comès durant el “descobriment”. Amb tot, hi va haver un temps en què va ser un regne independent tan monàrquic com qualsevol altre.
Va ser, qui ho hauria dit, un militar d’ascendència basca el que va ser proclamat gran emperador del país. La història d’Agustín de Iturbide y Aramburu, que va entrar triomfalment a Mèxic el 1821 havent derrotat les tropes colonials espanyoles, és poc coneguda. Segurament perquè els mexicans no tenen cap interès a fer propaganda del seu passat monàrquic.
L’emperador no només va acabar abdicant sinó que va ser afusellat. Això sí, aquell home, fill d’un navarrès de Peralta i d’una dona d’Oiartzun, va estampar la seva signatura en l’acta que proclama la independència del país, va fer un primer disseny de la bandera nacional i fins i tot va batejar tot el país amb el nom de la capital, Mèxic. No podia ser, en cap cas, que es mantingués la denominació de Nueva España. Fins i tot Simón Bolívar, molt allunyat de les idees polítiques d’aquell emperador, va aplaudir la seva audàcia.
El 1824 va ser condemnat a mort després d’un petit exili a Europa. El seu retorn no va ser ben rebut, tot i que ell va creure que el veurien com un salvador. Malgrat això, la línia reial no es va extingir. Quatre dècades després del seu afusellament, va arribar a Mèxic Maximilià d’Habsburg i va establir un segon imperi. Va adoptar un net de l’antic emperador basc i un cosí per garantir la continuïtat del llinatge, però aquell invent només va durar tres anys. El 1867 va ser afusellat.
Alguns descendents dels Iturbide van acabar escampats pel món, com ara la citada Maria Josepha, neta del primer emperador. I la cosa no acaba aquí. L’hereva s’havia casat amb un oficial austrohongarès i un dels seus descendents és Maximiliano Götzen-Iturbide, un empresari que viu a Austràlia. Mai ningú li havia fet cap cas, ni a Mèxic ni als antípodes, però el 2011 el papa Benet XVI el va rebre, efectivament, com el “legítim hereu al tron de Mèxic.” Així doncs, els seus fills i nets encara conservaran la utòpica esperança de crear un tercer imperi mexicà. Ànims a tots.
Arrels a Aragó
L’origen de la família que va governar Mèxic es remunta al segle XIII. De fet, va ser un rei d’Aragó, Joan II, qui els va concedir el primer títol nobiliari quan també era el sobirà del regne de Navarra. Des del segle XV, el cognom Iturbide apareix sovint com a personatges prominents de la societat navarresa, basca i respectada a Castella. De fet, alguns descendents van lluitar al costat de Cervantes en la batalla de Lepant (1671) contra els otomans. El pare de l’emperador Agustí, José de Iturbide, va emigrar a les Índies a la recerca de noves oportunitats. Va tenir cinc fills però només Agustí va sobreviure i això el va convertir en hereu directe. No hi havia cap corona ni imperi per heretar, però Napoleó el va encisar i va creure que podria imitar-lo al nou continent. Per un temps aquell somni va ser real.
Els tancs rovellats de Felip VI
Els analistes que van assegurar que els tancs de l’exèrcit espanyol, coneguts com a Leopard 2, canviarien el curs de la guerra d’Ucraïna es van estavellar contra la crua realitat de l’exèrcit espanyol. Els tancs tenien tanta pols i els faltava tant d’oli que van haver de passar pel taller abans de ser enviats a la zona de combat i, un cop hi van arribar, tampoc han servit per canviar el curs de les diferents batalles. Amb tot, Felip VI, com a cap de tots els exèrcits, continua fent proselitisme de les seves forces armades com si fos Carles V. Però quan toqui enviar tropes per enfrontar-se als russos o per mantenir segures les fronteres d’Ucraïna, qui serà el primer a anar-hi?
Elionor, pescada ‘in fraganti’
La Casa del Rei no aconsegueix controlar la imatge de la princesa Elionor en el seu periple per l’Amèrica del Sud a bord del vaixell Juan Sebastián de Elcano. Un fotògraf la va enganxar a Xile fent “maniobres” en un pub i un altre va assegurar que havia captat la seva imatge fent “cosetes” amb un dels soldats que l’acompanyen. Segons ell, li van robar el carret. També ha estat descoberta en un centre comercial. La Zarzuela ha posat demandes als mitjans que han publicat fotos “prohibides” i ha enviat a les agències les que mantenen impol·luta la seva imatge de princesa de Disney.
