societat
La defensora de la ciutadania demana repensar els contenidors intel·ligents: “No són efectius”
La defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, demana a l’equip de govern de Lluc Salellas que repensi els contenidors intel·ligents perquè “no són efectius”. La defensora explica que, un cop s’obren amb la targeta, el fet de poder-hi abocar a dins qualsevol fracció fa que “aquells qui sempre han fet les coses bé no els hi trobin utilitat” (perquè les deixalles acaben barrejant-se o bé, directament, les bosses s’abandonen al carrer). Segons recull l’ACN, Alsina també demana al consistori gironí que estigui més al damunt de l’empresa adjudicatària i que incideixi en el control de l’incivisme. De fet, durant l’any passat, les escombraries i la neteja viària han suposat el 25% de les queixes que ha tramitat la defensora, frec a frec amb la gestió de les multes de trànsit (21,4%).
Durant el 2024, la defensora de la ciutadania ha tramitat 383 expedients. D’aquests, sis han estat d’ofici i la resta deriven de queixes que li ha fet arribar la gent. De tot aquest volum, al final, l’oficina ha acabat tramitant 290 queixes. La resta s’han rebutjat per diversos motius (entre d’altres, perquè no eren competència seva o perquè abans de recórrer a la defensora, la ciutadania ha de dirigir-se primer a l’ajuntament).
En concret, hi ha dos tipus de queixes que sobresurten per damunt la resta. Per una banda, aquelles que es refereixen a la recollida d’escombraries i a la neteja viària. En total, en són 74 (representen el 25,5% del total). Per l’altra, aquelles altres que deriven de multes i notificacions de trànsit. En aquest cas, en són 62 (21,4% del global).
Marta Alsina no amaga que el desplegament del nou contracte d’escombraries és “el greuge” que ha generat més queixes, i que “probablement” també continuarà essent així durant aquest 2025. Aquí, la defensora recorda que l’any passat ja va fer una recomanació (que es va acceptar) perquè es millorés la recollida porta a porta a Montjuïc, però també subratlla que, en residus i neteja viària, “hi ha moltes coses a millorar”. Sobretot, amb els contenidors intel·ligents que s’estan desplegant per diversos barris.
“Els espais dels contenidors són bruts, hi ha usos indeguts i les persones que no accepten el canvi deixen la brossa a terra”, remarca Alsina. Per això, la defensora de Girona demana a l’equip de govern que repensi aquest model, perquè els contenidors que s’obren amb targeta no són efectius i, a més, la ciutadania “no en veu la utilitat”.
Continua havent deixalles al carrer
En aquest sentit, Alsina reitera que aquests contenidors “no eviten l’acumulació de deixalles”, perquè continua havent-hi incívics que abandonen les bosses al carrer. Però més enllà d’això, el fet que a dins s’hi pugui llançar allò que es vulgui (amb independència de la fracció que pertoca) comporta que s’hi acumulin impropis. Aquest fet, destaca Alsina, fa que la gent “que té cura i fa les coses bé”, no els acabi veient útils. “Tots ens hem trobat amb aquell veí que, el dia que toca orgànica, hi acaba tirant el plàstic o el vidre”, assegura la defensora.
De moment, Marta Alsina està recopilant informació i recollint queixes dels gironins, però no descarta acabar presentant una recomanació davant l’ajuntament. A parer seu, allò que caldria és que “com a mínim” l’orgànica es diposités en un contenidor a part. “I amb la resta de fraccions, com el plàstic, el paper o el vidre, potser caldria tornar al sistema anterior”, reflexiona la defensora, arran del què li ha tramès la ciutadania.
Alsina admet que la recollida d’escombraries és un tema feixuc, perquè a dins hi ha moltes variables. Per això, també demana al consistori que estigui més a sobre de l’empresa adjudicatària, per assegurar el compliment del contracte, i que, en paral·lel, s’incideixi més amb els incívics. “També, tenint en compte que atrapar-los és complicat”, concreta.
Multes i urbanisme
Pel que fa a les multes de trànsit, tot i que la defensora desestima moltes queixes perquè no tenen fonament, Alsina també subratlla que queda camí per recórrer. En aquest sentit, explica que si bé s’ha millorat el sistema, perquè ara la Policia Municipal ja pot imprimir les sancions in situ, encara es troba amb casos “de defectes de tramitació, mala praxi, silenci administratiu” i amb al·legacions que s’han “desestimat automàticament sense ni tan sols estudiar-les”.
Per darrere dels residus i les multes, Alsina posa en relleu que el tercer grup de queixes fa referència als serveis d’Urbanisme. En aquest cas, durant el 2024 la defensora n’ha tramitades 27 (el 9,1% del total). “No sé si és que el servei està col·lapsat, però les deficiències ja s’estan tornant cròniques: els tràmits per atorgar llicències s’allarguen massa, hi ha una burocràcia excessiva i, a més, la gent no aconsegueix contactar-hi”, concreta Alsina. De fet, l’any passat la defensora ja va fer una recomanació perquè se solucionessin aquests problemes (que encara està pendent de resposta).
Racisme immobiliari
Per últim, la memòria de la defensora també constata com persisteixen els problemes relacionats amb les queixes pels sorolls i les molèsties que generen alguns bars, terrasses i l’oci nocturn (a barris com Santa Eugènia i Pedret). O com la manca d’habitatge s’ha convertit en un problema “estructural”. “Hi ha gent que ens demana ajuda amb desesperació, i és molt frustrant haver-los de dir que no tenim cap resposta diferent a la que ja han rebut per part de l’administració o serveis socials”, lamenta Marta Alsina.
En referència a l’habitatge, però, la defensora sí que posa en relleu com, durant el 2024, va començar a atendre queixes de racisme immobiliari. Explica que, en concret, en va rebre dues de famílies a qui els negaven un lloguer pels seus orígens. La defensora explica que són casos “difícils d’afrontar”; també, perquè els API i els propietaris “no admeten la seva existència ni se’n fan responsables”.
Com a exemple, explica que un dels afectats va trucar a la immobiliària i li van dir que el pis pel qual estava interessat ja l’havien llogat. Però que quan el personal de l’oficina de la defensora va posar-s’hi en contacte, fent-se passar per un possible client, l’habitatge continuava disponible. “Vaig demanar explicacions i l’excusa sempre és la mateixa: dir que la família no complia amb els requisits perquè les nòmines no eren suficients”, subratlla Marta Alsina. “Però és cert que aquest racisme hi és”, afirma.
Nova oficina
Durant l’any passat, la defensora de la ciutadania de Girona ha fet 1.640 actuacions. D’aquestes, més de la meitat (985) han estat visites, trucades i entrevistes. De la memòria en destaca també que, al llarg del 2024, Marta Alsina va atendre un 62% més de consultes (272 davant les 167 de l’any anterior). Un increment que, a parer de la defensora, “és proporcional a la manca d’atenció que rep la ciutadania”.
Com a novetat, aquest any la memòria de la defensora també segmenta les queixes per barris. Aquells on se n’han rebudes més per recollida d’escombraries i neteja viària són els de Montjuïc, Montilivi i Domeny. I els que en concentren més per multes i sancions són el Barri Vell, el Mercadal, l’Eixample i la Devesa.
Per a aquest 2025, entre els objectius que es fixa la defensora, hi ha el d’estendre el servei als barris on viu gent més vulnerable. Perquè s’ha adonat que, “tot i tenir molts motius per queixar-se, sigui per una raó o una altra, són els que venen menys al servei”. En paral·lel, i això també s’ha convertit en una petició recurrent, Marta Alsina demana disposar d’una oficina nova per deixar d’estar “en llocs de pas” (perquè del despatx que hi havia al costat del saló de plens, ara ha passat temporalment a ocupar-ne un a l’entrada del Modern).