societat
Més d’un 25% de les dones de la Generazió Z s’identifiquen com a LGB+
Ho diu un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, i la de Toronto, que conclou que la ideologia, el gènere i la generació hi influeix
Està basat en dues enquestes fetes a 4.000 joves catalans entre 2017 i 2022, pertanyents als Millenials i a la Generació Z
Més d’una quarta part de les dones catalanes de la Generació Z s’identifiquen com a no heterosexuals, més del 25%, un percentatge que duplica el dels Millennials. Els joves de la Generació Z són els nascuts entre el 1997 i el 2009, i els Millenials, entre 1981 i el 1996. En els homes, el canvi és menys accentuat, i la gran majoria continuen identificant-se com a heterosexuals. Així es desprén d’un estudi de la Universitat Pompeu Fabra i la de Toronto. La recerca ha estat publicada a la revista Sexuality & Culture, i està liderada per Maria Rodó-Zárate, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials i directora del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) de la Universitat Pompeu Fabra, i Joel Cantó Roche, estudiant de doctorat de la Universitat de Toronto (Canadà) i màster en Recerca en Ciència Política per la UPF.
En l’estudi s’analitza com la identificació sexual entre els joves catalans està canviant, i com factors com el gènere, la generació i la ideologia influeixen en aquest procés. Els resultats indiquen que els Millennials i, especialment, la Generació Z, tenen una tendència més marcada a definir-se fora de l’heterosexualitat, amb un creixement destacat de la bisexualitat. La recerca es basa en dues enquestes oficials fetes els anys 2017 i 2022 a un total de 4.000 joves catalans pertanyents a aquests dos grups generacionals. L’estudi conclou, que “cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, allunyant-se d’etiquetes fixes com ‘gai’ o ‘lesbiana’ i situant-se en posicions més obertes, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual”. Aquesta tendència és especialment forta entre les dones, que mostren una major predisposició a qüestionar les normes establertes sobre sexualitat”, afirmen Rodó-Zárate i Cantó Roche.
Segons els autors, el seu article presenta una innovació important en la recerca feta en l’àmbit LGBTIQ+ entre els joves: “A partir d’una perspectiva que relaciona el gènere, l’orientació sexual, la cohort generacional i la ideologia, oferim una explicació més complexa sobre la identificació LGB+ entre la Generació Z i els Millennials, que integra la literatura en Ciència Política i Psicologia Social”, asseguren.
El paper de la ideologia
L’estudi revela que la ideologia política és un factor clau en la identificació sexual. “Els joves que s’identifiquen com a més d’esquerres tenen una probabilitat significativament més alta de definir-se com a LGB+ en comparació amb aquells que es consideren centristes o conservadors”, afirmen Rodó-Zárate i Cantó Roche. Aquest patró és especialment notable entre les dones: les dones d’esquerres són les que més s’identifiquen com a bisexuals o amb altres formes de diversitat sexual, mentre que entre les dones de dretes, la identificació amb l’heterosexualitat és molt més alta. Entre els homes, els heterosexuals són el grup menys d’esquerres, i la presència de persones LGB+ és menor entre els qui s’identifiquen com a conservadors.
Identitat sexual i política
L’estudi conclou que l’augment de la identificació LGB+ no es pot atribuir només a una major acceptació social, sinó que també està influït per la interacció entre gènere, ideologia i generació. En particular, destaca com les dones joves d’esquerres tendeixen a alinear la seva identitat sexual amb les seves creences polítiques en general i en concret en relació amb els feminismes.
Aquesta recerca aporta noves perspectives sobre la relació entre ideologia i identitat sexual en les noves generacions i obre la porta a futurs estudis sobre l’evolució d’aquests fenòmens en diferents contextos socials i culturals. Així mateix, insta a introduir la sexualitat i la identitat de gènere en l’estudi del comportament polític.
