Quatre municipis han passat de tenir la majoria de superfície coberta per masses forestals a tenir-la coberta per activitat agrícola: Vallbona de les Monges (Urgell), Sarral (Conca de Barberà), Salt i Bordils (Gironès). A Vallbona la coberta agrícola (49,66%) supera de molt poc la coberta forestal (49,09%) però, en canvi, el municipi ha perdut 23 ha forestals i n’ha guanyades 32 de coberta agrícola. L’alcalde d’aquest poble de l’Urgell, Eduard Montseny, busca l’explicació del canvi en l’ampliació que ha tingut lloc els darrers anys d’una explotació de ramaderia extensiva: “Porten finques i han eliminat una part de bosc per al pasturatge dels ramats.” L’explotació ha passat de tenir un ramat d’un centenar de corders a un de 500 caps, que requereixen força més terreny de pastura. En el cas del municipi gironí de Bordils, l’alcaldessa, Montserrat Pou, explica que es pot haver produït un canvi visual però no d’activitat. Al voltant d’una tercera part de la superfície municipal són pollancredes a la ribera del riu Ter, que no són forestals sinó agrícoles perquè s’hi ha explotat la fusta com als pobles veïns de Celrà o Sils. Nascuts com a bosc de ribera natural, als anys seixanta-setanta van començar a cultivar pollancres perquè era una fusta molt rendible amb què, per exemple, es fabricaven caixes de fruita. Però les darreres dècades han perdut rendibilitat i s’hi ha canviat el cultiu per cereal i pomera.