Societat

La monarquia

Lluís Simon

Vodevil a Montevideo

A la Casa Reial, això del cre­uer de luxe de l’hereva al tron se’ls està esca­pant de les mans. Per molt que escam­pes­sin als qua­tre vents que les aven­tu­res marítimes es trac­ta­ven d’una part més de la seva for­mació mili­tar dins l’exèrcit de la marina, ja vam avi­sar aquí mateix que tot ple­gat era una mani­o­bra més de pro­pa­ganda i exal­tació del règim borbònic.

Ara bé, el tret els ha sor­tit per la culata. La presència d’Eli­o­nor, que de nit diuen males veus no dorm pre­ci­sa­ment sola en una cabina de Juan Sebastián Elcano, és mel per a les abe­lles que flai­ren diner rosa. Així, en alguns indrets la seva arri­bada ha pro­pi­ciat el res­sor­gi­ment d’una pro­fessió mai prou valo­rada, la dels papa­raz­zis. En plena crisi de les revis­tes de crònica social i també de molts pro­gra­mes de la tele­visió por­que­ria, hi ha hagut ordres d’enxam­par al preu que sigui la modèlica prin­cesa espa­nyola en situ­a­ci­ons com­pro­me­te­do­res. I la cursa con­ti­nua.

Això ha pro­vo­cat aques­tes dar­re­res set­ma­nes, segons expli­quen els cro­nis­tes monàrquics, una ope­reta sense pre­ce­dents. Tota la segu­re­tat de la Casa Reial, diplomàtics, envi­ats de dife­rents minis­te­ris i agents locals per­se­guint fotògrafs per tot arreu per evi­tar qual­se­vol imatge de l’hereva que no fos amb l’uni­forme ofi­cial. Abans d’arri­bar a les cone­gu­des foto­gra­fies del biquini, es veu que ha pas­sat de tot. Nego­ci­a­ci­ons per evi­tar que es publi­quin amb pres­si­ons i diners –dels fons reser­vats, suposo–, deman­des con­tra agències, per­se­cu­ci­ons diver­ses i fins i tot nego­ci­a­ci­ons amb revis­tes com la mateixa Diez Minu­tos per saber què, com i quin era el mate­rial que es publi­ca­ria. Visca la lli­ber­tat d’expressió.

Les imat­ges, de fet, no tenen cap més importància. El que sorprèn és l’obsessió perquè no sor­tis­sin a la llum, com les que van aparèixer d’un cen­tre comer­cial o d’un car­na­val bra­si­ler on la noia anava molt ben acom­pa­nyada per un dels for­mo­sos mari­ners de l’embar­cació.

La prin­cesa ja hau­ria de saber fa temps com les gas­ten fotògrafs i peri­o­dis­tes de mal­nom en aquest subgènere de la crònica social. Al seu avi, en els seus millors temps, el van enxam­par en un vai­xell a Itàlia amb el mem­bre a l’aire. Com és tra­di­ci­o­nal, la Casa Reial va fer tot el pos­si­ble per evi­tar que “la cosa” s’exposés en cap revista, però com que en la vida, com deia el doc­tor Cabe­zas, tot té un preu, les imat­ges van aca­bar en un des­ple­ga­ble a tot color.

Una a la platja, l’altre esquiant

Això dels membres de la família reial fent vacances seria un escàndol si no fos perquè ja hi estem acostumats. Tothom s’ha empassat que la princesa està de maniobres i no passa res quan el mateix monarca Felip VI se’n va cada dos per tres a esquiar amb tot el seu seguici. Aquesta vegada, amb tot, s’ha passat de frenada. No hi va haver accident físic, però va gastar tantes hores sobre la seva pista preferida de Formigal que quan va arribar a la suite va veure que tenia la cara com un tomàquet. Ni tan sols el dermatòleg de confiança hi va poder fer res. L’endemà es va presentar en un acte oficial amb la cara com un poema, però una petita ferida visible no amaga el plaer d’esquiar, i més si ho pot fer sense la reina al costat.

Revilla i l’emèrit, la gran batalla

Des d’aquesta humil secció haurem d’anar amb compte. Resulta que dir algunes veritats sobre l’emèrit pot tenir conseqüències poc desitjades. Així ho ha descobert un expresident de Cantàbria, el populista Miguel Ángel Revilla. D’un dia a l’altre s’ha trobat amb una querella de 50.000 euros per haver recordat en algunes de les seves intervencions públiques la barra de l’antic monarca, sobretot en l’àmbit econòmic. El més divertit de tot plegat és que no fa pas massa eren amics de l’ànima i Revilla li portava, per encàrrec, llaunes d’anxoves a la Zarzuela. Per això deuen haver fet tant mal les paraules de Revilla reclamant que Joan Carles I acabi jutjat en algun tribunal. La sentència que va fer mal és aquesta: “Viu en un país àrab gaudint dels diners de què s’ha nodrit de forma abundant.”

Girona, marca sense registrar

Girona hauria de fer alguna cosa perquè la família reial espanyola no continuï usant el nom de la ciutat sense permís oficial. Qualsevol marca o propietat intel·lectual exigeix permisos expressos per a segons quins usos. Felip VI, en canvi, continua passejant per tot Espanya repartint “felicitat” en nom d’una “princesa de Girona”, ciutat que ha fet saber del dret i del revés que no en vol saber res, d’ella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia