És divendres a la tarda i, malgrat que bufa un vent molest, al parc de la Torre Lluc de Gavà uns nens juguen a pilota, en castellà. Uns metres més enllà, a la seu del museu de la ciutat, tot és a punt per parlar de llengua. Alguns dels que hi assisteixen ho fan preparats amb llibreta. El que vindrà a continuació no és exactament una lliçó, sinó més aviat uns apunts sobre l’actual situació del català i com afrontar-la. Activista o dropo útil, tu tries!, el dilema ja es planteja en el mateix títol d’una xerrada en què el coordinador d’activisme de la Plataforma per la Llengua Eloi Planas i el lingüista i activista Gerard Furest, professors i companys de la Intersindical, encarnen ”el seny i la rauxa”, com els descriurà el primer d’ells. Un tàndem que, sens dubte, funciona.

“Deixem de tallar-nos les venes”, crida, literalment, Furest en una conversa que ha fet la primera parada en la recent publicació de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, on es constata el descens de l’ús social del català, situat en el 32,6% en dades del 2023. “Hi ha una bona notícia i és que el català encara és una llengua que genera atracció”, sentencia l’activista. I deixant els números en un segon pla, insta a ser “optimistes proactius”, abandonar la queixa i el victimisme que tan caracteritza els catalans i, sobretot, desfer-se de certes actituds. És el que Planas bateja com a “hàbits de submissió” i que descriu com “sortir d’aquesta conversa i anar al primer bar a demanar una cervecita bien fresquita”.

Donant per fet que govern i administracions podrien treballar molt més per la llengua, el missatge és “preocupar-nos molt més de què podem fer nosaltres”, en paraules de Furest. L’activista, autor del llibre Decàleg irreverent per a la defensa del català, pregona, junt amb Planas, un activisme quotidià, de les (no tan) petites coses. Com demanar un cafè amb llet de civada o un entrepà de tonyina a un bar del badaloní barri de Sant Roc sense canviar de llengua. “No tot depèn de nosaltres, però aquesta militància diària pot fer la diferència”, considera el coordinador de Plataforma per la Llengua. I, seguint la màxima de Pensa globalment, actual localment, Furest apunta: “Si vosaltres milloreu la situació de la llengua a Gavà, esteu millorant la situació de la llengua al país.”

Bo i reconeixent que “ser català és cansat”, la proposta és, doncs, passar a l’acció. I aplicar aquest activisme quotidià, per exemple, en la tria audiovisual. “Quin acte patriòtic puc fer avui? Mirar una pel·lícula en català a la plataforma”, detalla Furest. “Ho és més que posar-vos amb una estelada sota el sol aquí a la plaça Dolors Clua”, rebla Planas.

El recorregut de la conversa, el primer acte que organitza la secció local de Plataforma per la Llengua a Gavà, també passa per la precària situació de la immersió lingüística i la certificació que el discurs sobre la llengua de Ciutadans ha fet forat, tot i que la formació hagi desaparegut del mapa polític. I, abans de les preguntes, algunes sobre l’ensenyament o la qualitat de la llengua als mitjans públics, els ponents posen deures als presents. Acollir els nouvinguts –“El català serà internacional o no serà”–, vetllar pel compliment de la legalitat vigent i, si cal, “acció directa”, són els de Furest. Fer necessària la llengua, pressionar l’Ajuntament i vetllar per un paisatge lingüístic amb presència del català arreu, els de Planas.

Amb la feina encarregada, després de la xerrada hi ha qui, com el Ramon, ha omplert la butlleta per fer de voluntari de la Plataforma per la Llengua. O qui, com l’Ignasi, s’abona a l’optimisme, perquè, “el Gerard el transmet i és el que cal: gent que transmeti la possibilitat de revertir la situació”. Sobretot, perquè, com hi afegeix la Carme, “és molt important l’acció personal, fer un activisme individual i no esperar que siguin els polítics els que ens solucionin la vida, en tots els aspectes”.