Periple des del 2022

El cas va saltar a la llum pública l’estiu de l’any passat després que la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya donés llum verda a l’eutanàsia de la jove per unanimitat dels 19 membres. Els pares de la pacient, a través de la Fundació Espanyola d’Advocats Cristians, van presentar un recurs contenciós-administratiu contra la resolució de la comissió i van demanar mesures cautelaríssimes per aturar el procediment.

El jutjat rebutja el recurs en considerar que el pare no està legitimat per presentar el recurs, al contrari del que opina la fiscalia. Així, recorda que el Tribunal Constitucional ha autoritzat la presentació de recursos d’aquest tipus en cas de menors d’edat o persones incapacitades, cosa que no és el cas. A més, també recorda que el pare no ha instat mai a incapacitar la filla. També explica que les autoritats van retirar la custòdia de la nena als pares, i que ara la noia viu a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf) perquè no té lloc on viure ni xarxa social o familiar que la pugui acollir.

Alguns testimonis van explicar al jutjat que el pare visita sovint la seva filla i hi té una relació fluida, però no pas molt bona.

La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l’adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d’autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurohabilitar-la psiquiàtricament. La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que la noia necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat.

La noia, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.

Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf), on encara segueix ingressada.

En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.

El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.

El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos. La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.

L’endemà, un notari de Sant Pere de Ribes (Garraf) es va entrevistar amb la pacient, que va ratificar-li la voluntat de continuar amb el procediment.

L’eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.

En la vista de fa unes setmanes van declarar set metges que la van atendre, especialitzats en psiquiatria, neurorehabilitació i neurologia, que van coincidir a dir que compleix amb els requisits per a la mort assistida. A banda, els forenses de l’administració de justícia van remarcar que la jove té la capacitat de decisió intacta.

Precedent al TSJC

Fa uns dies el TSJC va autoritzar un altre home a personar-se en la causa judicial contra la decisió del seu fill de rebre l’eutanàsia. La sentència de la sala contenciosa-administrativa dona la raó a la fiscalia i al pare i anul·la de moment l’aval judicial a la mort assistida d’un home de 54 anys el pare del qual s’hi oposava, i retorna el cas a un jutjat de Barcelona perquè segueixi la tramitació de la causa.

“Els pares poden tenir un interès legítim, encara que no siguin titulars d’aquest dret a la vida aliena. Es tracta d’un interès propi que, fins i tot, pot entrar en col·lisió amb les preferències, en aquest cas del fill”, escriu el tribunal. “No es pot en cap cas descartar de manera genèrica i indiscriminada la legitimació judicial dels pares com a exercents d’un interès legítim --propi i no abstracte-- en el fet que els seus fills continuïn amb vida”, afegeix. El tribunal considera que aquesta legitimació inclou també familiars que tinguin mala relació amb els seus fills: “Fins i tot en situacions de desacord o conflictes familiars prolongats, podria romandre l’essència de la preocupació paternofilial (...): l’afecte, el desig que el seu fill es trobi en les millors condicions possibles i que el seu benestar estigui garantit”.

A la pràctica, la decisió implica retornar al jutjat la decisió sobre la mort assistida de Francesc, un home de 54 anys que demanava morir després de patir quatre ictus i dos infarts des del 2020. Els metges i experts li van concedir la mort digna el 18 de juliol passat, però el seu pare, de 93 anys, ho va recórrer al jutjat el 5 d’agost. Després de mesos amb la mort assistida paralitzada, la justícia li va donar la raó el 7 de novembre, concedint-li la mort assistida: “Ens trobem davant d’una decisió eminentment personal i que presenta un fort component d’autodeterminació de la persona”, escrivia la jutgessa, que va tancar el cas en concloure que la relació familiar no és suficient per recórrer l’eutanàsia d’un fill. “Si així fos, qualsevol resolució podria ser impugnada per part dels familiars de la persona que demana ajuda per morir dignament, arribant a ser una prestació il·lusòria i sense eficàcia, o almenys amb una eficàcia ajornada”.

La fiscalia es va posicionar a favor del pare i va presentar un recurs davant del TSJC, que li acaba de donar la raó. El ministeri públic demanava seguir amb el procés judicial per estudiar a fons si el pacient compleix els requisits per morir dignament. “Al nostre judici”, escrivia la fiscal en el recurs, “tant en aquest cas com en general, el control judicial” ha de ser considerat “la màxima garantia”. Per a la fiscalia, els familiars estan legitimats en aquest tipus de processos per ser “persones de l’entorn proper a l’afectat que poden conèixer la seva evolució i circumstàncies i, per tant, estar en condicions de discutir o posar en dubte les premisses fàctiques i els requisits sobre els quals se sustenta aquest dret prestacional”.