País Valencià
Amnistia denuncia que la resposta de la Generalitat a la dana va vulnerar drets humans
L’entitat constatat en un informe que la “gestió negligent” de la catàstrofe va afectar milers de persones
Critica l’absència de Mazón i considera que l’Estat podria haver assumit la direcció de l’emergència
Amnistia Internacional considera que la Generalitat Valenciana ha violat els drets humans amb la seva “gestió negligent” dels aiguats catastròfics del passat 29 d’octubre al País Valencià.
L’organització ha publicat una investigació, amb el títol Tinc malsons en què sona aquesta alarma, on denuncia que el govern valencià, com a “responsable de la direcció de l’emergència”, no ha garantit “el dret humà a la vida i a la integritat” en no haver proporcionat “informació adequada, oportuna i accessible que pogués haver evitat o mitigat l’impacte de la catàstrofe”. “Com a conseqüència, milers de persones, que van rebre l’alerta quan la majoria ja es trobaven en perill extrem, van quedar desprotegides, i centenars d’elles van patir les terribles conseqüències d’una tragèdia en part evitable”, lamenta l’ONG.
Segons Amnistia, aquesta “gestió negligent” ha suposat una “una violació del dret a la informació”. L’entitat recorda que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estableix que l’obligació de l’Estat de salvaguardar vides inclou també la d’“informar adequadament la població sobre qualsevol emergència potencialment mortal”. A més, considera que l’actuació del govern de Carlos Mazón també ha infringit les normatives estatal i autonòmica de protecció civil, que reconeixen “el dret de les persones a ser protegides en cas de catàstrofes, i a ser informades dels riscos i de les mesures de seguretat a adoptar per a fer-hi front”.
L’entitat subratlla que, tal com ha indicat la jutgessa de Catarroja que investiga la resposta a la dana, “la gestió de l’emergència a la província de València era responsabilitat directa i inequívoca de la Generalitat Valenciana”. Segons Amnistia, corresponia al govern valencià “adoptar les mesures necessàries per a alertar a la població i garantir-ne la protecció”.
A més, retreu a Mazón que no assumís de manera directa la direcció de l’emergència malgrat “la magnitud de la crisi, ni tan sols quan la situació ja s’havia desbordat”.
L’ONG també critica el govern espanyol per no haver pres la iniciativa en la direcció de l’emergència. Tot i que l’executiu estatal defensa que només podia haver assumit la gestió de la resposta si li ho hagués demanat el govern autonòmic, Amnistia considera que sí que ho podia haver fet perquè la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil li atorga la facultat d’actuar “quan l’emergència afecta més d’una comunitat autònoma, situació que sens dubte es va produir el dia de la dana”.
El col·lectiu assenyala que la responsabilitat internacional de l’Estat respecte a aquesta mena d’emergències és “unitària”, és a dir, que ha de respondre a la catàstrofe de manera coordinada i no pot posar com a excusa per inhibir-se el seu disseny institucional intern o el repartiment competencial.
L’investigador d’Amnistia iautor de l’informe, Daniel Canales, conclou que “l’Estat espanyol, en els seus diferents nivells, no va complir amb les obligacions internacionals de drets humans”. És per això que veu necessària “una rendició de comptes, mitjançant investigacions exhaustives que garanteixin veritat, justícia i reparació a les víctimes, i que permeti incorporar aprenentatges en un sistema de protecció civil que ha de ser revisat en profunditat”.
En aquest sentit, apunta que l’emergència ha fet evident la necessitat que “els Ajuntaments implementin de manera efectiva el servei de protecció civil, amb personal tècnic i especialitzat”. Alguns dels municipis més afectats per les inundacions, com Paiporta, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Picanya i Massanassa, “no van disposar de prou informació ni tampoc precisa sobre el desastre durant el 29 d’octubre de 2024”. Amnistia constata que no només va arribar tardl’enviament del missatge d’alerta a la població, sinó que els Ajuntaments gairebé no van rebre informació per part de les autoritats competents en la direcció de l’emergència.
D’altra banda, Amnistia considera que la manca de coordinació entre els diferents nivells de l’administració els primers dies posteriors al desastre, amb una assistència que va arribar de manera desigual, depenent moltes vegades del voluntariat local o de l’autoorganització ciutadana, “va contribuir a una sensació d’abandonament” que nombroses persones han traslladat a l’organització.
L’informe conclou amb catorze recomanacions per a les autoritats valencianes i espanyoles per garantir que “mai més una gestió negligent d’una catàstrofe ambiental viola el dret a la vida i a la integritat física”. A més de demanar que s’impulsin “investigacions penals exhaustives, independents i transparents”, l’organització insta “a revisar els sistemes de comunicació i d’avisos i alerta en emergències dins del Sistema de Protecció Civil”, així com a protocol·litzar l’ús del sistema ES-Alert per a assegurar que tots els organismes competents puguin i sàpiguen utilitzar aquesta eina.
En la mateixa línia, demana que es desenvolupin “plans de sensibilització i formació a la ciutadania sobre actuacions en context d’emergències i presa de consciència del risc vinculat a determinats nivells d’alerta, mitjançant exercicis, simulacres i formació escolar”.
Finalment recomana adoptar “un enfocament participatiu en els processos de presa de decisió, planificació i seguiment dels esforços de recuperació”, per garantir que les zones o persones afectades són informades.