La pluja no ha deslluït la processó de la Penitència de Vic, més coneguda com la dels Armats de Vic. Més de mig milers de persones han participat aquest Diumenge de Rams en una tradició que ja té 275 anys.

I si l’any passat, en plena sequera, es va dedicar una pregària a demanar que plogués, aquesta vegada la pluja s’hi ha presentat sense ser convidada. Però això no ha impedit que la marxa arrenqués amb puntualitat. A les nou de la nit, armats i penitents han sortit de l’Església dels Dolors i han recorregut els carrers del centre de la ciutat enmig d’un silenci sepulcral, que només han trencat el trepitjar característic dels armats (soldats romans) i les seves llances i el cant de l’Stabat Mater.

Al capdavant de la processó, com és tradicional, han desfilat els dos cossos d’armats que han format llargues fileres, equipats amb vesta i atxa, i fent picar les seves llances al terra. Al mig, els portadors d’improperis. El moment en què la pluja ha estat més present ha sigut quan han sortit les imatges del Sant Crist crucificat i del Davallament de la Creu, en la que la Mare de Déu te el seu fill mort als braços després.

La processó dels Armats, una de les processons més antigues de Catalunya, va sortir per primer cop pels carrers de la ciutat l’any 1750. Des d’aleshores ha conservat el caràcter sobri, sense música afegida i amb el silenci com a tret distintiu. Només s’hi escolten el so dels timbals dels soldats, les campanes, el picar de les llances i el cant coral de l’Stabat Mater.

Gil Vilarrasa, membre de la Il·lustre Junta Major de la Congregació dels Dolors, ha reconegut a l’ACN que si l’any passat tenien “angoixa” per la sequera, aquest any estaven “nerviosos” perquè la pluja pogués impedir la marxa. No obstant, l’organització tenia un pla B a dins l’església. “Però preferim no sortir perquè plou, que perquè hi ha sequera, pandèmia o guerres”, ha afegit.

També ha explicat que treballen perquè la processó sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. A més, aquest any han presentat una petició a la Generalitat perquè reconegui la històrica congregació amb la creu de Sant Jordi.