SOS cerdà per l’habitatge
És la quarta comarca amb el preu de compra més car, amb un augment de lloguers de temporada i HUT, però no hi ha habitatge protegit tot i ser on s’edifica més
Diverses entitats reclamen un canvi de model que no es basi en el turisme estacional i no obligui els autòctons a marxar a viure a altres comarques
Aliens però atents a les iniciatives polítiques nacionals al voltant de l’habitatge de les darreres setmanes, en espera de la llei de muntanya i del desenvolupament de l’Estratègia del Pirineu, la població cerdana ja s’està organitzant des de la fi de la pandèmia, des del 2022, per denunciar un model d’habitatge i del sector immobiliari basat només en el turismes estacionari; les segones, terceres o quartes residències, i els allotjaments turístics que no han fet res més que incrementar el preu de l’habitatge els darrers anys i expulsar els residents, que no poden assumir els increments de preus dels lloguers o propietats, ni tenen oferta d’habitatge de protecció oficial o veuen com es dilueix l’oferta de lloguer habitual substituïda pel temporal. La Cerdanya, conformada per 17 municipis i dividida administrativament entre Girona i Lleida, va experimentar un auge constructiu des dels anys noranta del segle passat fins a mitjans de la primera dècada del segle XXI –entre 600 i 800 habitatges anuals–, que va consolidar la comarca com a destí de turisme nacional, amb pics de cap de setmana atrets per l’oferta d’esquí i, a l’estiu, concentrat en dues o tres setmanes a l’agost.
No és cap història desconeguda, però amb la pandèmia va créixer la demanda de residències –225 nous habitatges del 2020 al 2021– per a una població forana d’alt nivell econòmic. I la construcció es va tornar a disparar amb una intensitat per sobre de la mitjana de l’àrea metropolitana, d’altres zones com l’Aran i l’Alt Pirineu i, en definitiva, del país. El llibre La Cerdanya: una comarca inaccessible per a molta gent, del jove graduat en sociologia Marc Pont, recull les dificultats que joves i no tan joves tenen per quedar-se a viure a la Cerdanya. L’ha editat l’Institut d’Estudis Ceretans, entitat que, conjuntament amb l’Associació Agroalimentària de Cerdanya, Amics de Cerdanya, l’Associació de Veïns de la Molina, l’Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya Ecoresort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, el Grup d’Amics de Montellà, el Grup de Recerca de Cerdanya, Les Petits Ruisseaux, Òmnium Cultural de Cerdanya, Salvem Éller, Salvem la Molina, Salvem la Solana i SOS Pirineus, i així fins a 26, va decidir el 2022 crear un manifest aportant solucions per a un nou model econòmic, social, cultural i mediambiental.
Enric Quílez, un dels portaveus de la plataforma anomenada Confluència per a una Cerdanya Sostenible, diu que hi ha 20.115 habitants i 20.000 habitatges i entre un 50 i un 60% són segones residències. Dades del 2021 que recull l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i que demostren un “procés de gentrificació creixent” amb municipis com Bolvir, Fontanals o Alp que arriben a percentatges del 80%. Només obren uns 20 dies l’any i es porten el menjar de fora sense consumir productes locals, hi afegeix Quílez. Alerta que l’especulació s’agreuja perquè ara “venen fons d’inversió que compren promocions senceres”, les tenen buides un any o dos i les revenen a un preu superior. Afirma que el problema ja no només afecta els autòctons, sinó que gent amb poder adquisitiu que sempre havia llogat i s’hi havia instal·lat comença a tenir problemes pel que augmenten els preus.
A la capital, Puigcerdà, declarada zona de mercat tens com Bellver –la Confluència va demanar a la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén, i a Jordi Mas, director general d’Habitatge, que s’estengui a tots els poble en una reunió l’11 de març–, l’oferta dels de temporada és elevada, i en molts casos, coincideixen molts de consultats, s’han incrementat els il·legals, que són pisos petits, amb poques condicions d’habitabilitat, molts antics i per reformar. Un estudi del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona advertia que amb la designació del mercat tens es van encarir els preus dels lloguers a Puigcerdà. Entre els anys 2016 i 2019 l’augment va ser d’un 15,1% (va passar d’una mitjana de 432,98 euros a 498,50 euros), i que del 2020 al 2023 es va situar en el 20,5% (de 531,73 euros a 640,96 euros).
A tot aquest encariment, s’hi suma que no es fan pisos de protecció oficial (HPO), només una promoció el 2024, i el pla comarcal d’habitatge promogut pel Consell Comarcal aprovat el 2023 ressaltava que no se n’havia fet cap des de feia sis anys. Una gran promoció que s’havia de fer a Puigcerdà de 134 habitatges al sector de Pedragosa està parada. Fonts de l’ens comarcal (Junts, Futur per Puigcerdà i Fem Llívia) asseguren que hi ha una reserva de sòl on es pot fer un total de 362 futurs habitatges d’HPO. Segons expliquen, el parc d’habitatges municipal està format per 86 immobles –l’1,33% del total a la Cerdanya–, el 25% dels quals estan buits; un 4,6%, en obres, i un 16,3% necessiten reformes. La majoria estaran disponibles per al lloguer d’aquí a un o tres anys, ja que és prioritari per als ajuntament i molts ja tenen els projectes de rehabilitació i estan pendents de subvencions.
En moltes poblacions hi predomina el models d’urbanització i de cases jardí i l’arquitecte Arnau Corberó, instal·lat a Prats i Sansor, portaveu de Pirineu Viu (2024) i membre del Sindicat d’Habitatge (2023), lamenta que l’aposta volguda pel turisme estacional ha provocat que a la comarca hi hagi l’índex de construcció més alt del país, que s’ha traduït en els preus més cars de venda, només superat pel Barcelonès, la Val d’Aran i el Garraf. Sobre els lloguers, el problema és que només hi ha els oficials que tramita l’Incasòl, s’estan substituint pels de temporada i, en portals com el d’Idealista, “el 90% dels anuncis són de lloguer de temporada, el següent 5% és lloguer de luxe, amb preus d’11.000 euros al mes, aquí a Prats. És una excepció, però no hi ha res per menys de 900 euros”, hi afegeix. L’arquitecte admet les dificultats econòmiques de les administracions per fer HPO, ja que també ho pateix ell amb una cooperativa d’habitatge que vol constituir per fer una promoció d’una desena a Montellà i Martinet.
En una conferència que va fer al febrer convidat per la Confluència, explicava la crescuda de l’habitatge d’ús turístic (HUT). “Se li diu habitatge, però són negocis.” N’hi ha uns 1.300, uns 7.000 llits que “són 7.000 persones que podrien estar aquí vivint i no poden fer-ho”. En el registre de la Generalitat, hi consta que el 80% són de particulars però només pots saber si en tenen més de dos o quatre en el cas d’empreses. Explica que el decret del govern estableix que, si se superen els cinc HUT per cada 100 habitants, “hi ha el risc de trencar l’equilibri social” i, menys a Lles, Meranges, Prullans o Puigcerdà, s’està superant.
Entre les solucions que proposa, reclama més tècnics a l’administració comarcal amb voluntat proactiva de buscar solucions a l’accés a l’habitatge, tot i admetre que en tenen dos ja saturats amb la tramitació de llicències. Des de la Confluència reclamen que es faci més inspecció dels usos turístics il·legals i legals, dels lloguer de temporada i detectar els anuncis fraudulents. Això combinat amb inversions per rehabilitar edificis del casc antic d’Alp, Puigcerdà, Bellver o Martinet, que “estan caient a trossos”, i regular-ho a través del pla urbanístic plurimunicipal, on hi són tots menys Bellver, Alp i Puigcerdà, restringint on n’hi pot haver d’ús turístic i detectar els habitatges buits de més de quatre anys per aplicar un impost especial, rebla Corberó.
Fonts del Consell Comarcal asseguren que l’habitatge és un problema estructural al país, admetent que està més tens a les zones turístiques. Malgrat no tenir competències directes, el 2022 van encarregar el pla comarcal de l’habitatge i un pla d’acció del qual van sortir tres eixos d’actuació: la capacitació del món local en les polítiques d’habitatge, l’ampliació de recursos locals i comarcals i la millora de la comunicació. El 2023 van fer l’inventari dels habitatges municipals i ara se centren a com afavorir l’ampliació de l’oferta d’HPO lligat amb la millora de la cadena de valor del sector de la construcció, promovent unes sessions de treball sobre la promoció d’HPO d’obra nova a preu assequible a partir de la innovació, la industrialització i la sostenibilitat.
Manifest de 26 entitats per a una Cerdanya sostenible
Al maig farà tres anys que 26 entitats de tots els àmbits van decidir que calia fer un gir al model social, econòmic i ambiental i es van agrupar en la confluència per a una Cerdanya Sostenible per aportar solucions i no instal·lar-se només en la queixa. Van crear un primer manifest i, després de presentar-lo i copsar les inquietuds dels municipis, van fer una convenció el 15 de febrer en què van convidar representants polítics, incorporant noves demandes i solucions en el decàleg que presentaran a tots els organismes. Impliquen enfortir el sentiment de comarca amb un nou model de governança replantejant una llei específica per a la Cerdanya; canviar el model econòmic ara basat en el turismes estacional diversificant-lo i modificant les estacions d’esquí per estacions de muntanya, potenciant els oficis i els cicles formatius, la indústria audiovisual, millorar les condicions per fer teletreball, creant un pol de salut i centres de recerca mediambiental; afavorir la indústria agroalimentària ecològica i propera, el seu ús i la seva distribució en establiments de la comarca, incentivar el comerç de proximitat, combatre el malbaratament alimentari i recuperar llavors autòctones; preservar el medi natural regulant i prohibint proves motoritzades, ampliar la protecció dels espais naturals, crear un parc geològic, controlar i fer un pla d’usos compatibles amb altres activitats aeronàutiques i en terra i promoure activitats culturals tot l’any; en energia, promoure comunitats d’autoconsum i les comunitats energètiques, redactar el pla que reguli els llocs on poder instal·lar petits parcs solars i l’oposició que s’instal·lin en espais protegits; impulsar sistema de depuració d’aigua als municipis, recuperar les séquies, recs i antigues canalitzacions, fer un inventari real dels pous; en residus, crear una planta de bioassecatge, incentivar l’economia circular, els mercats de segona mà; controlar i reduir la contaminació lumínica i sonora; millorar les infraestructures viàries i ferroviàries, la interconnexió amb transport públic, la gratuïtat per a tots els cerdans del túnel del Cadí, o crear una àrea única sanitària amb totes les especialitats i no haver-se de desplaçar a Manresa, Lleida o Barcelona.
