Lídia Gàzquez i Raquel Casas
Escriptores
“Volem acostar els joves a la literatura amb nous formats”
“Fem pòdcasts literaris per donar veu a escriptors menys visibles i arribar amb elements audiovisuals a més públics”
“No es dona oportunitat que es facin projectes realment bons i que propiciarien la invitació a la literatura i a la lectura”
La competència digital i audiovisual dels joves és molt més avançada del que ens pensem
Els nois de 15 anys no estan preparats per llegir segons quines novel·les clàssiques
Hem d’obrir el gust lector dels joves amb els nous formats audiovisuals i de xarxes socials
Lídia Gàzquez (Sant Pere de Ribes, 1978) i Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) són professores de llengua i literatura i escriptores. El 2022 van crear el projecte Gemminades, que vol donar a conèixer la literatura de proximitat en format audiovisual i a través de les xarxes socials. També fan videopoemes a partir de la creació literària pròpia, i han posat en marxa un projecte sobre el poder curatiu de la literatura. Aquestes iniciatives han estat premiades per la Diputació de Barcelona i la UOC, i l’obra personal de cadascuna d’elles ha rebut diversos reconeixements.
Com va sorgir Gemminades?
Lídia Gàzquez: La Raquel i jo teníem moltes ganes de fer un pòdcast literari que donés veu sobretot als escriptors de proximitat de la nostra zona, sobretot de la vegueria del Penedès, però també volíem que fos una mica més ampli, un projecte audiovisual. Gemminades té una altra branca, els videopoemes. De fet ens vam iniciar en el videopoema amb poemes nostres.
Raquel Casas: Nosaltres volíem, com fem sempre, dedicar-nos en carn, ossos i ànima a la literatura i donar veu a altres escriptors que potser tenen menys visibilitat, sobretot en poesia, perquè no són mediàtics o perquè no tenen un gran premi. I vam pensar a fer-ho, també amb els nostres poemes, d’una manera audiovisual més rica. Amb música i imatge, i arribar així a més públic. Ho treballem molt a les xarxes socials i a les plataformes: YouTube, Spotify, Instagram, TikTok.
Per què aquests formats?
R.C.: Ara tothom té un pòdcast! Però els pòdcasts literaris que hi ha són més del tipus club de lectura. Comento un llibre, llegim un llibre, però no hi ha pòdcasts d’entrevistes literàries. El que sí que hi ha són programes de televisió en què fan entrevistes i de tant en tant hi cau un poeta.
L.G.: El nostre lema és Literatura de proximitat, és a dir, volem donar veu als autors que tenim a la vora i que no tenen aquesta cobertura dels mitjans. També notàvem que hi havia un buit en aquesta temàtica en els mitjans locals. Llavors vam intentar donar-hi aquest enfocament més modern, més contemporani, amb els nous mitjans, i també arribar a un públic més jove.
Com escolliu els autors que entrevisteu?
R.C.: Normalment busquem que tingui alguna obra recent, perquè així la promociona. També gent que coneixem i escriptors i escriptores que admirem. Per exemple, Care Santos és una autora de juvenil que té relació amb Vilanova perquè va guanyar el premi Menjallibres i es llegeix en molts instituts. Tenim autors i autores en llengua catalana magnífics, els volem reivindicar i que la gent els conegui, els llegeixi i els escolti.
L.G.: Vam entrevistar Eva Baltasar, que és penedesenca i l’escriptora estrella, ara mateix, de la literatura catalana. També tenim autors molt desconeguts o que acaben de començar, com Ton Ferret. Aviat publicarem el pòdcast de la Magda Minguet, una autora de Calafell que ha publicat una primera novel·la que està tenint moltíssim èxit, i va per la sisena edició, que es diu Vermuts i barbuts. Estem molt contentes perquè realment està tenint una rebuda molt gran i molta gent està interessada també a sortir en el nostre pòdcast. La gent ens truca. Ja fa més de dos anys que vam engegar el projecte i ja hem entrevistat uns 30 escriptors.
Com valoreu el panorama audiovisual informatiu, pel que fa a la literatura?
L.G.: Escassíssim. La televisió pública o privada no té un programa literari. Trobem a faltar la televisió de programes a foc lent, de propiciar el pensament i fugir una mica de la immediatesa. Jo penso que si es fan productes de qualitat i s’hi aposta, poden funcionar. Però vivim en una època de molta immediatesa, de les audiències, en què tot ha de funcionar la primera setmana, i no donem oportunitat que es facin projectes realment bons, de qualitat, i que propiciarien la invitació a la literatura, a la lectura i al pensament crític. Necessitem que s’obri la porta a la literatura i se li doni més temps. I que es deixin de banda una mica les modes, perquè duren ben poc. Apostem per una continuïtat. Nosaltres fa més de dos anys que fem el pòdcast i no ens acabem ni els autors, ni els editors, ni els bibliotecaris... Hi ha un munt de gent interessantíssima que està a l’ombra i que no ha d’estar a l’ombra. Nosaltres volem posar llum a la foscor.
Els vostres videopoemes són molt visuals, amb una música i una escenografia molt cuidades.
L.G.: Crear els videopoemes és una feina més d’autor, i el nostre realitzador, Adrian Gàzquez, ha fet una feina magnífica els darrers dos anys. Hem de pensar un guió específic i localitzacions. El primer que vam fer era Terra; el segon, Aigua. Vam llogar una piscina climatitzada per poder-nos ficar sota l’aigua. Tota una experiència. Ara ens falta fer Foc i Vent. Hem de cremar coses, a veure on ho podem fer. Amb els elements veiem quins dels nostres poemes hi encaixen, editats o inèdits, i creem un diàleg entre poemes, entre la Raquel i jo.
Aquests formats complementen el llibre físic?
R.C.: Vam decidir fer videopòdcasts, que comporten més feina que els pòdcasts, perquè als joves els atrapa el format audiovisual. I potser a partir d’aquí ja s’aproparan al llibre. Als meus alumnes de tercer i quart d’ESO i de batxillerat jo fa molts anys que els faig fer videopoemes, i havíem treballat també el pòdcast. Aquesta part de creació els encanta; l’estimulem i descobrim talents innats.
L.G.: Jo he treballat també a les classes de secundària el pòdcast i el booktrailer, per acostar la literatura als alumnes a través de formats amb què ells se senten més còmodes i que els resulten més familiars. I fan meravelles. La competència digital i audiovisual dels joves és molt més avançada del que ens pensem.
I els clàssics, en format paper?
R.C.: Jo els faig llegir, per exemple, Bodas de sangre, de Lorca, o Mar i cel, de Guimerà. Sempre cau algun clàssic, però potser el teatre és el que els atreu més. Si a nosaltres ja ens feia mandra llegir segons quina novel·la amb 15 anys, imagina’t ara... No estan preparats. Potser quan en tinguin 20, sí.
Per què no estan preparats?
R.C.: Ara tot és la immediatesa i la rapidesa. Nosaltres érem la generació del zàping, no aguantàvem tot un programa sencer a la televisió, i ara és la generació del TikTok: si en tres segons no els atrapa el que expliquen, passen a un altre vídeo. Com han d’agafar una novel·la de 300 pàgines? Les llegim a classe, fent lectura autònoma, però no estan acostumats a aquesta tensió, llegir és molta feina.
L.G.: A l’institut he fet sempre molta lectura en veu alta. Als alumnes els agrada escoltar-te llegir en veu alta, la qual cosa va molt bé per al nostre projecte, perquè al final també és lectura en veu alta, és fer tastos que els ajuden a despertar la curiositat perquè es posin després a llegir d’una manera més autònoma.
És curiós, perquè els nens poden llegir sense cap problema una novel·la infantil de 200 pàgines, i de seguida que tenen mòbil això s’acaba en moltíssims casos.
L.G.: Potser no és tant el mòbil com les xarxes socials. És la cultura de la immediatesa, la rapidesa; per tant, has de portar la literatura al seu terreny.
Diuen els baròmetres que la franja de 14 a 24 anys és molt lectora.
L.G.: Jo penso que no hem de caure a pensar que no llegeixen. Simplement es tracta d’acostar-nos a ells i obrir-los el gust lector amb els nous formats audiovisuals i de xarxes socials i d’internet. Però al final també acaben llegint i llegeixen.
Els autors amb qui tracteu són per a adults, generalment?
L.G.: Sí, però tenim un altre projecte, que és LiteraCura’t, que va guanyar el premi Lletra de la UOC del 2024 pel bagatge que ens donava Gemminades. El jurat va confiar en el nostre projecte per crear un altre pòdcast ja més adreçat a públic infantil i juvenil, perquè tracta la literatura com a eina per millorar la salut emocional dels nostres joves i infants.
I com ho feu, això?
L.G.: Fem entrevistes a nois, noies, autors, il·lustradors, psicopedagogues, bibliotecàries, influencers que recomanen llibres de literatura juvenil i infantil, com la Laura Jacas en el perfil d’Instagram Ldelectures, en què recomana llibres, i els preguntem com creuen que pot ajudar la literatura a la salut emocional de joves i adolescents. I també fem nosaltres una lectura d’unes píndoles que tracten diferents temes. Per exemple, la soledat: llegim un fragment d’uns cinc minuts que et pugui ajudar quan et sents sol. O el dol, l’amistat, el desamor...
R.C.: Els demanem recomanacions també i els preguntem si hi ha cap llibre que els hagi canviat la vida.
La literatura pot ajudar a canviar la vida?
L.G.: Rotundament, sí. Sempre ens contesten que és imprescindible i que la literatura els ha ajudat a canviar coses de la seva vida o els ha transformat la vida. Els demanem quin títol.
I a vosaltres, quin títol us ha canviat la vida?
R.C.: El meu va ser Anna de les Teules Verdes, una noia que era escriptora, era professora, era pèl-roja, i jo era petita i deia: “Ostres, soc jo, jo també vull ser professora, escriptora!”
L.G.: Jo podria parlar de la Jo March, la protagonista de Donetes, que és un clàssic que jo crec que ens ha transformat a tots una mica. I després també ens van fer llegir a l’institut La casa de los espíritus, d’Isabel Allende. Jo tenia una professora de llengua i literatura molt bona en castellà, que a més ens donava llistes senceres de llibres que ens recomanava i que realment estimulaven les nostres ganes de llegir, ens motivava moltíssim. I amb aquella novel·la d’Allende vaig inaugurar la meva vida com a lectora. El realisme màgic funciona molt bé. Nosaltres som molt fans també de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. És un clàssic imprescindible per motivar la lectura en català.
Com a docents, canviaríeu alguna cosa en l’educació per acostar més la lectura als joves?
R.C.: Moltes coses! El sistema educatiu el munten polítics i poques vegades demanen opinió als professors, i si ho fan és als docents amics o triats. Cal, per començar, més hores de llengua i literatura, perquè ens han pres hores. En el decret, enlloc diu que s’han de fer tres hores a la setmana de llengua i literatura. Es fan tres hores per inèrcia. Hi va haver una polèmica fa poc, perquè volien deixar les literatures com a optatives. Tots aquests canvis que fan mai són per a millor. Jo no sé qui consulten, però als que som en el dia a dia a l’aula durant anys, no.
L.G.: A batxillerat, moltes vegades el problema és poder fer tot el temari, perquè és immens. Les assignatures optatives de literatura s’han eliminat en alguns instituts. Penso que és bàsic que es doni suport a les assignatures d’humanitats, i més en els temps d’intel·ligència artificial i xarxes socials. És essencial per generar pensament crític. I si no tens una bona comprensió lectora, no pots entendre un problema de matemàtiques, un text d’història. La llengua és transversal, bàsica, i cada vegada la retallen més.
El perfil
Premis al treball individual i conjunt
Rosa M. BravoCasas i Gàzquez són dues amants de la literatura, que tracten des del vessant educatiu i creatiu. Casas, doctorada en literatura espanyola del segle XX, imparteix classe en un institut de secundària de Vilanova i la Geltrú. Ha publicat sis poemaris, un volum de contes i una novel·la amb què ha guanyat el 35è Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. També ha guanyat el premi Lletra a la millor experiència didàctica per un projecte sobre bibliotràilers i el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, entre altres reconeixements. Gàzquez, llicenciada en ciències de la comunicació, també ha impartit classes de llengua i literatura a secundària, i ara ho fa per a adults. Ha treballat a Canal Blau i com a guionista a La Xarxa Tendències, i ha col·laborat amb diversos mitjans. Ha publicat dos poemaris i en té un tercer en marxa, pels quals ha rebut mitja dotzena de premis. El projecte de Gemminades ha estat igualment reconegut amb els Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona pel videopòdcast, i el LiteraCura’t ha estat guardonat amb el premi Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya al millor projecte digital de literatura. Gemminades es trasllada al paper un cop al mes, a la revista local Tot Ho Sap Garraf.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.