La monarquia
Lluís Simon
Penjar el Borbó
Un jutjat obliga l’Ajuntament de Girona a penjar una imatge o un bust de Felip VI “en un lloc preferent de la sala de plens.” En aquesta secció hi estem a favor. Ni que sigui per portar felicitat als senyors de Vox que van presentar la denúncia. Ho entenem. El seu regidor no pot dormir a les nits sense veure la cara del seu preciós Borbó cada vegada que va a un ple. Ja sabem què en pensaria Freud, d’aquesta petita obsessió, però això ho deixarem per a un altre dia.
Anem, doncs, a penjar el Borbó, una expressió que sempre hem defensat des de la Revolució Francesa, la que va portar la llibertat que ens hem donat tots els europeus. O això diuen els llibres d’història.
Hi ha diverses possibilitats, totes prou gracioses, per col·locar el retrat del monarca espanyol a la sala de plens. La més atractiva és homenatjar-lo a l’estil de Xàtiva. En el museu de la vila de la Costera tenen penjat Felip V del revés per recordar el genocidi que va perpetrar durant la guerra de Successió. Diu alguna cosa l’ordre judicial sobre com s’ha de col·locar Felip V? Cap per avall i tots contents. L’amic de Vox, si d’alguna manera se sentís ofès, pot col·locar-se també amb els peus enlaire i veurà el seu rei de forma ben natural.
Si no es vol copiar el model de Xàtiva sempre podem acudir a una dels arts populars més arrelades als nostres temps, els grafits. Que sapiguem, el jutge tampoc ha dit que un cop penjat el rei no pugui ser decorat de qualsevol forma, ja sigui per Banksy, o algun altre que hi vulgui posar un segell irreverent, però de qualitat. Això sempre. Fins i tot es podria convocar un referèndum per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre quin objecte es podria dibuixar sobre la cara del Borbó perquè el retrat acabi expressant la seva identitat real, la de la seva família o la de la corona espanyola en general.
Mireu si n’hi ha, de temes. Genocidi, corrupció, sexe o imposició lingüística i cultural. Això només per començar, però també es pot homenatjar el surrealisme de Dalí pintant la seva cara com si fos una roca esberlada del cap de Creus o aprofitar Temps de Flors per adornar-lo amb una corona de cards i ortigues i un collar de males herbes, les més fotudes de matar.
Si l’opció preferida és col·locar un bust lluent enmig de la sala de plens, doncs se’n demana un del Valle de los Caídos i se’l modela amb la cara del Borbó d’ara. S’estalvien quartos, que això la dreta segur que ho aplaudeix, i queda reflectida la línia de continuïtat entre un cap d’estat i l’altre.
On és la ‘rojigualda’?
La sentència judicial que exigeix que una imatge del rei estigui col·locada a la sala de plens també demana que el consistori pengi la bandera espanyola “en un lloc preferent”. Sovint les banderes espanyoles en molts pobles i ciutats catalans estan a la bugaderia perquè quan s’hagin de penjar en els dies importants se les pugui veure lluents. Els jutges, amb tot, no tenen mai paciència i les volen veure a totes hores, encara que estiguin brutes. L’avantatge que estiguin amagades o pendents de rentar és que ningú té la temptació de cremar-les. Ho dic per un amic. Un altre estalvi econòmic. Més beques menjador que podem oferir als infants, que segur que els regidors del PP i de Vox tenen fills per mantenir...
Xiulada i copa cap al Museu del Barça
Festa grossa a Sevilla per Felip VI. No només va haver de resistir estoicament una nova gran xiulada en una final de copa, aquesta vegada a La Cartuja, sinó que va haver de lliurar un nou trofeu al Barça de Laporta, que ja el té al museu del club. La paradoxa de la xiulada a l’himne espanyol i al rei és que els aficionats del rival, ni més ni menys que el Real Madrid, també van protestar cridant contra l’actitud dels seguidors del Barça i la cridòria va ser encara més formidable. Que l’himne no tingui lletra també hi ajuda, ja que ni els més espanyols de tots poden combatre la protesta amb algun càntic que faci feliç el seu rei.
Homenatge a Julio Iglesias
Els acords de la memorable De niña a mujer es podien gairebé escoltar de fons en les imatges que la casa reial va distribuir fa uns dies per celebrar que la princesa Sofia ja ha arribat a la majoria d’edat. És la segona en la línia de successió per si la seva germana ho acaba engegant tot a dida qualsevol dia d’aquests. No entrarem aquí en l’àmplia rumorologia que envolta la princesa. Simplement recordem el títol d’una altre llegendari himne del cançoner espanyol, en aquest cas de Jeanette: Soy rebelde.
