Llei de la dependència: sense diners ni sensibilitat

La llei de la dependència ha tornat a decebre una altra vegada una família de Barcelona. Se sap que no hi ha prou diners per desenvolupar la norma com cal i que per això es fa progressivament. Se sap que hi ha retards perquè falta personal –assistents socials i cuidadors– i que no hi ha prou places a les residències. Però la família de Manel Balderas creu que, més enllà d'aquestes dificultats, l'administració se'n riu d'ells.

El departament d'Acció Social i Ciutadania va enviar una carta als Balderas el 18 de març de l'any passat en què se'ls comunicava que, tot i ser un gran dependent per haver patit dues embòlies, al cap de família li corresponien 0 euros d'ajut, ja que percep una pensió de gran invalidesa i les dues prestacions no són compatibles. La burocràcia havia fet esperar més d'un any la dona de Balderas, Teresa Castellnou, per conèixer la valoració i la resolució de la llei de la dependència. En aquell moment, es va queixar de la demora i de les múltiples gestions que havia hagut de fer, i va pensar que l'expedient quedava tancat.

Al novembre, però, la ferida es va tornar a obrir i va començar "un calvari", com ho defineix Teresa Castellnou, que porta 30 anys fent-se càrrec del seu marit. Sense que ningú de la família ho hagués sol·licitat, una trucada de l'assistent social municipal –l'intermediari establert per la llei de la dependència– li va oferir una cuidadora sis hores a la setmana. Teresa Castellnou va acceptar l'ajuda però mai la va gaudir.

La cuidadora no era capaç de moure Balderas, que va amb cadira de rodes i pesa massa perquè la treballadora designada pogués aixecar-lo per portar-lo a la dutxa o del llit a la mateixa cadira. Va anar a conèixer la família però no va arribar a treballar-hi ni un sol dia.

Davant d'aquest problema, en lloc de buscar una altra persona més corpulenta, l'administració municipal va obligar la família a renunciar a un servei que mai havien tingut. "No és que la meva mare no volgués l'ajuda, sinó que aquella persona no servia", explica la seva filla Marta, "i en comptes de donar-li una altra opció la van obligar a refusar-ho".

1 cèntim per ser cuidadora total
Inexplicablement, després de gairebé tres mesos de silenci, al febrer passat la família va rebre una altra carta del departament d'Acció Social. En el text, l'administració avaluava de nou el cas de Balderas i li oferia ara 0,01 euros com a ajuda mensual, uns diners que havien de servir per pagar la cuidadora "amb dedicació total" que l'administració havia assignat: la seva dona, Teresa Castellnou. A més, com que la llei té caràcter retroactiu, també informava que li corresponien 21 cèntims pels 21 mesos de tràmits. "Uns diners ridículs que, a sobre, mai hem cobrat", afegeix Castellnou.

"Com poden enviar una carta així? És una ofensa i una burla. Si no ens corresponen les ajudes, que ens ho diguin", s'indigna Teresa Castellnou, després d'admetre que va estar plorant durant molta estona quan va llegir el text. 

Als portaveus  del departament d'Acció Social només els consta l'última avaluació de Balderas –l'AVUI.cat ha vist les dues cartes amb les dues valoracions diferents: una del març de 2008 i l'altra, del febrer d'aquest any– i no saben com és que li van oferir un "cuidador extern, perquè no li correspon". Tampoc saben explicar com és que s'envien cartes d'aquesta mena.

"Nosaltres ja no esperàvem res, però aquesta carta és un insult a la dignitat dels meus pares", diu la Marta. "No demanem diners, sinó poder dir que aquesta carta ha fet molt mal psicològic, és un despropòsit sense sentiments", sentencia.