El cor Pastel d’Albí, amb la directora Tatiana Danilian al capdavant, finalitzava Voici le mois de mai a l’entrada de l’ajuntament de Girona, quan començava a plovisquejar. Feia notar a una de les solistes del cor, Marie-Noëlle Coulon, que la interpretació de la cançó tradicional francesa amb què havien clos la celebració dels 40 anys d’agermanament amb Girona, era una melodia vibrant, com l’esclat de la primavera al mes de maig que anuncia la lletra, i convidava els germans albigesos a iniciar el recorregut el primer dia de Temps de Flors , en la seva 70a edició. El vermell, el color de la “passió, la sang i dels atrevits”, és l’escollit per vestir amb un “petit bosc vermell” l’entrada a la casa consistorial. Un drac, amb una cua esplèndida de fulles de magnòlia, cueja ufanós com si fos un membre més de la fal·lera gironina, al bell mig de la plaça del Vi.

Sense moure’s de l’epicentre del poder gironí, al pati de la Casa Carles, seu del Bisbat, les mosques de Girona, impreses en 3D i suspeses en una retícula de fils, i la llegenda de sant Narcís captaven l’interès dels visitants, que fotografiaven la composició, una flor de narcís tridimensional. Fins a 2/4 de 10 del matí havien visitat el pati més de 2.528 persones. La gentada era el que havia fet desistir dues badalonines que per primer cop visitaven la mostra d’apropar-se als clàssics: els soterranis de la Catedral i els Banys Àrabs. Mentrestant, es fotografiaven davant del drac.

A l’interior de la floristeria, ja tancada, Flor A Punt, de l’Àngels Artigas, s’hi veia una composició de flors blanques i grogues que recordava un maniquí despullat: volia homenatjar els artesans. Hi havia cua per fotografiar-se, seient, com si fos el tron de Joc de trons, en la cadira, més modesta, envoltada de muguet a l’antiga cistelleria de Mobles J. Nierga.

A les Voltes de la Rambla de la Llibertat sorprenen “en la penombra dels porxos uns plecs lluminosos. En un sentit, són com fulles de paper mudes”. Així s’explica la composició número 27 Plecs i ramells, que evoca uns rams de flor seca que leviten damunt una escorça de cocoter. Just al porxo on hi ha el mapa de París del 1791 i en un escaló, que havia estat entrada a una botiga, ja tancada, un munt de flassades i mantes s’acumulaven, interpel·lant els visitants enmig de tanta bellesa primaveral il·lusòria.