Diverses famílies que asseguren haver estat víctimes de robatoris de nadons a la Clínica Aliança de Girona –durant els últims anys de la dictadura i els primers de la democràcia– reclamen a la Generalitat que posi els mitjans per desplegar la llei de la desaparició forçada de menors, aprovada per unanimitat al Parlament el 22 desembre del 2020. Asseguren que les indagacions que han fet pel seu compte als diversos registres no han donat cap resultat i que “individualment” ja no poden “anar més enllà”. A més, denuncien la “nul·la col·laboració” de la clínica, actualment Causse Clinic, per intentar trobar els seus familiars. “Sempre ens hem trobat amb bones paraules però cap resultat. Cap de nosaltres ha pogut retrobar el seu fill o germà robat”, expliquen.

Arran d’un article publicat per aquest diari, que explicava els casos dels fills robats a Maria Freixas i Paquita Soler, quatre famílies afectades van tenir una trobada el 26 d’abril en què van debatre quins passos poden seguir a partir d’ara. Tenen contacte amb quatre famílies més, i esperen que, totes juntes, puguin avançar per trobar els seus familiars. En concret, reclamen que l’administració desplegui una llei que “instava les institucions públiques a ajudar les famílies a reparar el dany i esclarir la veritat”.

El Departament de Justícia va assegurar al gener, a aquest diari, que treballa en la preparació de les unitats per fer efectiva la normativa, però, segons exposen els familiars, els “recursos promesos” encara no han arribat. “Existeix aquesta oficina? No existeix? Hi tenen algun funcionari destinat? Hi ha algun lloc on puguem anar? Veiem que és pràcticament impossible fer res i que ningú col·labora, per moltes lleis que es facin. Se’ns va dir que seríem els primers a rebre ajuda però ningú ens ha dit res”, explica Josep Comas, fill de Maria Freixas, en nom de les famílies.

A més, les famílies consideren que la Generalitat hauria d’actuar “d’ofici”, exigir la informació “que la clínica” els “nega” i investigar “en els registres oficials”. “Per què hem de ser nosaltres, les víctimes, qui esgotem solitàriament totes les vies? Per què, si ja fa anys que hem presentat denúncies, ningú ens ha contactat?”, exposen.

En la trobada, a més de les de Maria Freixas i Paquita Soler, hi havia dues famílies més, que prefereixen quedar en l’anonimat. Una mare afectada manifesta que té poques esperances de poder trobar el seu fill, nascut el 1975, però creu que cal intentar-ho per, com a mínim, denunciar uns “fets criminals”: “Cal que la gent sàpiga que va existir aquesta trama econòmica a les clíniques catalanes després d’anys de robatoris, per motius polítics, de nadons sostrets a famílies republicanes o prostitutes”, manifesta. Les famílies asseguren que tots els casos de nens robats que han pogut conèixer fins ara –els en consten vuit– tenen el mateix modus operandi: “Es van produir tots a la Clínica Aliança, fa entre 40 i 60 anys. Gairebé tots van ocórrer de nit i amb la presència repetida del mateix ginecòleg, el mateix capellà i la mateixa monja. Aquesta coincidència ens alarma profundament.”

“Creiem que ha arribat un punt en què individualment ja no podem anar més enllà. Cal que l’administració prengui un compromís ferm per engegar els mecanismes necessaris que portin a esbrinar qui movia els fils per tal que aquests fets tan criminals seguissin succeint durant tants anys amb tota impunitat”, manifesten les famílies afectades.

Finalment, fan una crida a la Generalitat perquè “compleixi la llei aprovada i assumeixi la responsabilitat que li pertoca”. També demanen als mitjans de comunicació que les ajudin a “trencar el silenci i a fer visibles aquests casos” i llancen una alerta als ciutadans: “Potser entre vosaltres hi ha algú que, sense saber-ho, és un d’aquests nadons robats.”