El comportament dels vianants de Barcelona va per barris, segons un estudi

El comportament dels vianants de Barcelona varia “notablement” d’un barri a l’altre. Així es desprén d’un nou estudi portat a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la de Barcelona (UB) i l’Escola Politècnica Federal de Lausana. A més, certs condicionants que poden contribuir al fet que es camini en unes parts de la ciutat tenen l’efecte contrari en altres. Davant d’aquesta situació, els investigadors han alertat l’administració que les solucions integrals per gestionar la mobilitat no s’ajusten bé a les particularitats de les ciutats, i en concret, de Barcelona i aposten per polítiques adaptades al context de cada barri.

L’estudi ’Trends and divers of pedestrian mobility in Barcelona: a fine-grained study acros sits comercial tissue’ es basa en l’anàlisi de dades d’alta resolució provinents de 115 sensors de comptatge de persones recollides durant cinc anys -de 2017 a 2022 però excloent el confinament- en diferents punts clau de la ciutat.

Els resultats mostren un augment del trànsit de vianants i també grans diferències entre barris. Així, algunes zones han experimentat creixements sostinguts, mentre que d’altres mostren disminucions o patrons estacionals. Aquesta variabilitat està configurada per fins a set factors que influeixen en la mobilitat a peu, com ara el grau de vies per a vianants, la disponibilitat de transport públic o la densitat de comerços de barri, entre d’altres.

L’estudi fa servir models de regressió espacial que permeten entendre com varia l’impacte de cada variable segons la seva ubicació. L’investigador de la UOC i líder del projecte, Albert Solé, ha explicat que s’ha observat que un mateix factor pot tenir un efecte positiu en un barri i negatiu en un altre. “Per això proposem una planificació urbana molt més contextualitzada, que reconegui aquestes diferències locals”, ha afirmat.

Pel que fa als factors, s’ha observat per exemple que la proximitat a estacions de metro i autobús influeix directament en el volum de vianants, sobretot al centre de la ciutat. No obstant això, aquesta relació no és igual a tots els barris, ja que en zones perifèriques el comportament de la mobilitat a peu respon a dinàmiques diferents, sovint més lligades a l’ús del vehicle privat.

D’altra banda, les zones amb una gran activitat comercial són punts d’atracció evidents per als vianants, tot i que el seu efecte no sempre és uniforme. En algunes àrees turístiques, principalment el centre de la ciutat, la presència de visitants genera una afluència elevada de vianants que no sempre beneficia el comerç local, mentre que en altres zones la densitat comercial està més vinculada a la població resident i, per tant, a patrons de mobilitat més estables.

La presència d’espais exclusius per a vianants té un efecte positiu i clar sobre la mobilitat a peu, especialment en zones amb una forta afluència turística, com la Sagrada Família, el Gòtic o el Born. El transport públic, i especialment la densitat de parades d’autobús estan associats a un augment de vianants, sobretot als districtes centrals, on la xarxa és més densa. Per contra, l’índex de vehicles per habitant té un efecte clarament negatiu sobre la mobilitat a preu, especialment en els barris més perifèrics i de renda alta com Sarrià-Sant Gervasi o Gràcia.

D’altra banda, la presència de comerç de proximitat incentiva el fet de caminar en barris residencials, però no té el mateix efecte, i fins i tot el té negatiu, en zones molt gentrificades o turístiques, com Sant Antoni o el Gòtic. La presència de bars, restaurants i hotels és un altre dels factors amb impactes en sentit diferent segons el districte.

Per últim, els espais verds tenen una correlació negativa amb el trànsit de vianants en general, però els autors ho atribueixen al fet que molts parcs estan situats en zones perifèriques o de difícil accés i no formen part de les rutes de pas habituals.