societat
El govern suprimirà la DGAIA per crear un nou model més centrat en la prevenció
El consell executiu aprovarà el 3 de juny un decret que crearà la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA)
El nou sistema desburocratitza l’àrea, incorpora 300 professionals més per reforçar-la sobretot al territori i crea noves unitats específiques d’atenció i seguiment dels menors
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) té els dies comptats. El govern aprovarà el proper dimarts, 3 de juny, un decret que remodela l’estructura interna del departament de Drets Socials i Inclusió que suprimirà aquesta històrica direcció general , una de les més importants de la Generalitat, per crear-ne una de nova, la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), que preveu posar més l’accent precisament en la prevenció del desemparament dels menors tutelats i extutelats i les violacions dels drets dels infants, a fi de protegir-los “de manera efectiva”. Així ho ha anunciat aquest matí la consellera, Mònica Martínez Bravo, en un acte al departament per presentar la “refundació” del sistema d’atenció, esquitxat en els darrers mesos per informes de diverses instàncies que assenyalarien sospites en la gestió, també econòmica, i per l’escàndol d’una menor tutelada que va ser sistemàticament violada i prostituïda.
El nou sistema està basat en quatre grans eixos: nou model de gestió, viratge cap a la prevenció, qualitat de l’atenció i reforç del lideratge i els equips, a què s’incorporaran 300 professionals nous des d’ara fins al 2027, tot i que no ha donat xifres del cost econòmic que això pot suposar, ni d’on sortirà. “El pressupost serà el que necessitem, hi abocarem els recursos necessaris”, s’ha limitat a apuntar. De fons, l’objectiu principal és disminuir el nombre de menors que necessiten entrar en centres, fet que segons ella no ha de ser percebut “com un alleujament, sinó com un fracàs col·lectiu”, i promoure molt més que puguin restar amb les seves famílies naturals o d’acollida.
El nou model preveu en un primer gran bloc alleugerir les tasques més burocràtiques que ara feia la DGAIA, amb la qual cosa les tres prestacions econòmiques que gestionava seran traspassades a la Direcció General de Prestacions Socials, mentre la contractació de places passarà a la Direcció General de Provisió de Servei. També es crearà una nova oficina de control de gestió que elaborarà ara un pla d’integritat junt amb els ens locals, si bé en aquest camp ja s’ha avançat feina i s’ha posat en marxa una auditoria interna “complerta“, en base a la qual s’ha demanat a totes les entitats que enviïn una auditoria comptable dels serveis que presten.
En un segon estadi, la nova DGPPIA crearà una segona subdirecció general enfocada a la prevenció i atenció, que s’unirà a la que ja hi havia de protecció, per reforçar una estructura que es “considera prima” i donar major suport a la direcció. La nova subdirecció assumirà la gestió dels centres Barnahus i coordinarà unitats ja existents, però també s’encarregarà de coordinar els equips que treballen en el món local fent seguiment dels casos de risc de desemparament i de serveis d’intervenció socioeducativa. En aquest sentit, ha apuntat que aquests equips s’enduran el gran gruix de noves contractacions, ja que se’n faran fins a 243 en els propers dos anys, d’acord amb les necessitats que convinguin amb els ens locals. En aquesta línia, al llarg dels propers dos mesos volen acabar de redactar un pla de millora de les garanties legals; desplegaran també noves línies de treball per millorar l’atenció a la salut mental i també detectar “depredadors digitals” a les xarxes socials, d’acord amb els Mossos, i oferir eines de suport psicològic als menors. Igualment, reforçaran el pla per trobar més famílies acollidores.
Un tercer bloc preveu implantar un pla d’acció per a la millora de la qualitat residencial, que d’entrada mirarà de millorar les condicions de treball dels professionals subconstractats i també la seva equiparació salarial amb els de l’administració, per evitar “l’excessiva” rotació de personal que hi ha actualment. A més, es reforçaran els serveis de suport als menors tutelats amb trastorns de conducta, i s’impulsarà una “unitat d’excel·lència” per fer el seguiment de la trajectòria dels extutelats, junt amb Educació i Universitats.
En un últim front, de canvi de lideratges, a més del nou director general ja incorporat fa un parell de mesos, Josep Muñoz, també entra com a nova subdirectora la psicòloga clínica Ester Vallbona. A més, s’incrementa també el personal i els recursos tècnics i tecnològics de la mateixa direcció general.
Mesos de feina prèvia
La consellera ha volgut deixar clar que tot plegat no és un “pla exprés”, sinó que sorgeix d’un procés de treball transversal de reflexió i de consens “durant mesos” amb molts actors relacionats, tot i que admès que han “accelerat” davant les últimes notícies per poder presentar ja avui la reformulació del sistema. Martínez Bravo ha insistit que aquesta no suposa “una impugnació a la feina feta”, i ha lloat la feina dels professionals i algunes primeres passes fetes per l’anterior govern, però ha constatat que en el diagnòstic realitzat s’han trobat un munt de deficiències a què ara es vol posar fi, començant pel fet que mentre la població ha crescut i els casos de menors tutelats s’han disparat -en una dècada han passat de 8.600 a 14.700-, no han augmentat ni els equips de coordinació ni els recursos tecnològics per fer-hi front, que es veuen obsolets. A més, s’ha conclòs que el model fins ara estava massa centrat en l’atenció residencial, té dificultats de coordinació amb els territoris, no ha treballat prou el retorn a la família i s’ha bolcat “excessivament” en el dia a dia i l’emergència, per descuidar “la mirada llarga i la planificació estratègica”. Martínez Bravo ha ofert la “mà estesa” als grups polítics, però també als diversos departaments implicats i a tots els actors relacionats amb els sector que s’hauran d’implicar per implantar la nova estructura.