L'asturià dóna la cara

Dins del mapa lingüístic de la península Ibèrica, l'espai ocupat pel tronc lingüístic asturlleonès és el més desconegut de tots. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne de Lleó, perviu en diferents territoris amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara a les tres províncies lleoneses de la comunitat autònoma de Castella-Lleó, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca, on es coneix com a lleonès o llingua llïonesa, a la zona de Miranda do Douro a Portugal, on és oficial amb el nom de mirandès, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i Cantàbria (cantabru o montañés) i a Astúries, on es coneix amb el nom d'asturià o bable.

És en aquest últim territori on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturlleonès són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació.
Parlat per unes 200.000 persones aproximadament i entès per més de mig milió, sobre una població total d'un milió, l'asturià gaudeix avui d'un cert reconeixement institucional, articulat a partir d'una llei d'ús i promoció de la llengua de l'any 1998 i compta amb una entitat amb capacitat normativa, l'Academia de la Llingua Asturiana, creada el 1981. Uns 20.000 escolars estudien aquesta llengua com a matèria optativa, és a dir, voluntària però dins de l'horari escolar. L'asturià és parlat a tot el territori del Principat excepte a la franja occidental, on es parla el gallec-asturià, considerat un parlar de transició entre les dues llengües. Com altres llengües minoritzades, l'asturià es manté viu a les zones rurals i amb un alt nombre de població autòctona, mentre que es perd a les zones urbanes. Pel que fa a mitjans de comunicació, existeix un reduït nombre d'emissores amb programació en asturià, la televisió pública d'Astúries emet en asturià al voltant del 5 per cent de la seva programació mentre que la premsa digital viu un notable creixement, amb capçaleres com Les Noticies i Asturies.com. La Uiquipedia consta de 12.000 articles. Així mateix, un 60% de la població està a favor de l'oficialitat, segons el II Estudi Sociolingüístic d'Astúries.

Llengua forta, llengua feble
Aquesta vitalitat té els seu reflex en la societat civil, que ha generat una xarxa d'associacions que tenen en la defensa de la llengua i la demanda de la cooficialitat els seus principals nexes en comú. Xulio Casado és portaveu de la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana, una associació "social, independent i apartidista" que reivindica l'oficialitat i denuncia "l'oposició de PSOE i PP a avançar en qüestions de drets lingüístics". Per Casado, la situació lingüística a Astúries es resumeix en el fet que "hi ha una llengua forta, el castellà, i una llengua feble, l'asturià", ja que al fet que una és oficial i l'altra no, s'hi ha de sumar "l'incompliment de tot l'articulat" de la llei d'ús i promoció.

Una altra entitat significativa és el Conceyu Abiertu pola Oficialidá, que ha encapçalat la campanya Yo doi la cara pola oficialidá, on ciutadans anònims i també famosos –Hevia, Víctor Manuel, Quini,...– se signifiquen a favor de l'asturià. Carlos Pulgar, portaveu del Conceyu, recorda que la campanya va néixer l'any 2008, quan es negociava la reforma estatutària amb l'objectiu "de donar suport a una reforma de l'Estatut que inclogui l'oficialitat". La campanya compta actualment amb més de 9.000 adhesions i continua vigent, a l'espera que es reprenguin les negociacions de reforma de l'Estatut. La iniciativa és, segons Pulgar, "un moviment de resistència" per a un "idioma que podria estar en perill en un futur pròxim".

Asturià o bable?
La variant de l'asturlleonès parlada a Astúries ha estat denominada tradicionalment com a bable, tot i que recentment guanya pes la denominació d'asturià. Per l'acadèmic Xose Anton González Riaño, el terme bable "s'atribueix a Jovellanos, precursor de la idea de la recuperació de la llengua", però actualment aquest terme "es percep socialment com la llengua pura parlada als pobles", tot i que en termes acadèmics, "el nom de la llengua ha de ser asturià o llengua asturiana". Per Xulio Casado, el terme bable "ha tingut un ús despectiu des de la Transició". Aquests i altres factors sociolingüístics han fet que, socialment, hagi guanyat espai la denominació d'asturià, nom utilitzat per gairebé totes les associacions en defensa d'aquesta llengua.

Pel que fa a la consideració de llengua, González Riaño és taxatiu: "La comunitat científica està completament d'acord a considerar l'asturià com una llengua, no hi ha discussió possible", i afegeix que, en relació a altres denominacions com la de lleonès, "es pot dir de diferents maneres, asturià, asturlleonès o lleonès, però en tot cas és la mateixa llengua, de forma similar al que passa amb les denominacions de català i valencià". L'acadèmic, així mateix, destaca que l'asturià té "una normativa totalment consolidada" amb "una varietat estàndard utilitzada en mitjans educatius". És a dir, que l'asturià compta, a dia d'avui, amb tots els elements per ser considerada una llengua viva i actualitzada, preparada per a una cooficialitat "que només duria avantatges als asturians".

Existeix un conflicte lingüístic a Astúries?
El debat sobre la cooficialitat es viu al carrer, però també a la Junta General del Principat d'Astúries. En aquest Parlament els treballs de l'anterior legislatura sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia no preveien la cooficialitat de l'asturià, únicament defensada pel grup parlamentari d'Izquierda Unida-Bloque por Asturies-Los Verdes, que amb 4 diputats, es troba en clara minoria davant els dos grups majoritaris, el de la Federació Socialista d'Astúries, amb 21 escons, i el Partit Popular, amb 20, tots dos contraris a la cooficialitat. L'entrada d'IU al govern autonòmic va paralitzar la reforma, que actualment es troba en punt mort i que, segons el diputat d'IU Francisco Javier García Valledor, "no es resoldrà en aquesta legislatura". Per a aquest diputat, la no cooficialitat és la causant d'un "conflicte lingüístic", en tant que existeix una "desigualtat d'ús, tracte i drets" segons la llengua que es vulgui utilitzar. De fet, sosté García Valledor, tot i l'existència d'una llei que regula l'ús de l'asturià, "al no tenir aquesta llengua els mateixos drets que el castellà, aquesta es percep com una llengua poc útil, que no s'utilitza socialment i que perd atractiu per a les noves generacions". La cooficialitat, per García Valledor, és l'única via per garantir "els drets lingüístics dels parlants i la pervivència del patrimoni lingüístic". 

Per la seva banda, tant des del PSOE com des del PP es manté la negativa a la cooficialitat i, de fet, consideren que seria aquesta la que "generaria un conflicte lingüístic on no n'hi ha". "No estem a favor de la cooficialitat", assegura el portaveu del grup parlamentari socialista, Fernando Lastra, que és del parer que l'actual política en matèria lingüística s'ha de centrar només "en la regulació i promoció del bable", alhora que considera que anar més enllà hauria de passar per la "creació d'un codi oficial que no seria assumit pels ciutadans", tot dubtant que l'asturià s'hagi dotat ja d'un estàndard, aspecte desmentit des del món acadèmic. A més, des de les files socialistes es veu la cooficialitat com una via per "crear un imaginari al voltant de la llengua" del qual no se'n senten partidaris.

Un discurs molt semblant manté el Partit Popular. Joaquín Aréstegui, portaveu adjunt del PP al Parlament asturià, considera que la cooficialitat portaria "a la imposició lingüística" i per això s'hi manifesta totalment en contra. "La nostra posició s'acaba just abans de la cooficialitat", afirma, i recorda que la llei d'ús i promoció va ser elaborada pel PP. "L'asturià té el reconeixement que ha de tenir", afirma Aréstegui, que insisteix que a Astúries "no hi ha conflictes per la llengua", mentre remarca que "el que passa a Galícia o Catalunya en qüestions de llengua crea alarma a Astúries".

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades 
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica