L'ateisme surt de l'armari

"La frase no m'agrada, però el concepte és aquest". Albert Riba, president de l'associació catalana Ateus de Catalunya i de l'espanyola Unió d'Ateus i Lliurepensadors (UAL) troba encertada la idea que l'ateisme, gràcies a campanyes com la que han lluït els autobusos de Barcelona, comença a "sortir de l'armari". El fet és que gràcies a aquesta campanya i les respostes que aquesta ha suscitat, s'ha obert a la ciutadania el debat sobre el grau de percepció de l'ateisme a la societat. El mateix Riba reconeix que la voluntat de la campanya era, finalment, "fer bullir l'olla" i dotar de "visibilitat" el moviment ateista. Un cop aconseguit aquest efecte, el col·lectiu ateu, que s'atorga la representació d'un 30 per cent de la població a Catalunya, mostra les seves cartes."Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". Aquesta frase ha estat el detonant que ha fet possible que el col·lectiu ateu s'hagi fet visible a la societat i que aquesta es comenci a preguntar sobre el seu pes. Parlar de xifres però, no és senzill. Fonts del col·lectiu xifren en un 30% el nombre d'ateus existents a Catalunya, fet que, assegura Riba, els converteix en la "segona opció de consciència al país" i en un 20% al conjunt de l'Estat. Tot i això, una ullada a l'últim Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió xifra en un 21,8% els catalans que es consideren  ateus, no creients o bé laics, donant una xifra conjunta per als tres grups. Per arribar i fins i tot superar la xifra del 30%, cal sumar-hi l'11,2% que es declara agnòstic. Pel que fa a l'Estat, les xifres baixen. Segons el Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques del passat més de novembre els ateus a Espanya representen el 7% de la societat, una xifra que només supera el 20% sumant-hi els que es declaren no creients, un 15,9%.

Els funerals d'estat, al punt de mira
Poc o molt, l'ateisme existeix i està decidit a fer-se valer. Josep Hernández, portaveu d'AVALL, Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors, rebutja "la línia de confrontació" amb les religions i aposta per "utilitzar els canals democràtics" per fer-se sentir. Entre les demandes principals dels ateus hi ha l'abolició del Concordat que regula les relacions entre el govern espanyol i l'església catòlica.
Un altre dels punts on els ateus es mostren més crítics és el dels funerals d'estat. "En casos de funerals massius –apunta Hernández–, és difícil assumir que tots els familiars els voldrien de tipus catòlic, i per tant, caldria fer cerimònies de tipus laic". Riba se suma a la proposta: "Un funeral haurà de ser simplement un acte públic en el que s'acomiadés les persones".

El llistat de greuges continua: "Al col·legi no tenim gaires opcions fora de l'escola pública, els cementiris són majoritàriament catòlics i pel que fa a la casella de l'IRPF, no marcar-la significa que els que paguem íntegrament els impostos a l'estat hem de compensar la part que els catòlics donen a l'església". En aquest últim cas, el president d'AVALL recorda que a Alemanya, el finançament de l'església es paga per mitjà d'extres voluntaris inclosos a la nòmina de cada treballador.  Un altre punt de confrontació és el de l'ensenyament de la religió a les escoles. Per als ateus, el fet de demanar als nens o als seus pares per les creences religioses ja és anticonstitucional, ja que contradiu l'article 16.2 que especifica que "Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences", aquest fet fa, per tant, inviable l'ensenyança de l'assignatura de religió a l'escola.

"Catarsi col·lectiva"
"La defensa de la llibertat de consciència, la lluita per un estat laic i la difusió de l'ateisme" són els principals eixos d'actuació de l'UAL segons el seu president, i en aquest sentit es feliciten que la campanya publicitària als autobusos hagi generat un debat. "Tothom n'ha parlat i s'ha posicionat en favor o en contra", assegura, al temps que afegeix que la campanya ha originat una "catarsi col·lectiva".

L'efervescència actual de l'ateisme es refreda però, quan l'interlocutor no  participa d'aquesta línia de pensament. Josep Miró i Ardèvol, president de l'associació E-Cristians, surt al pas d'aquesta visibilitat actual tot recordant que "la immensa majoria de la humanitat" professa algun tipus de "confessió religiosa", un fet que "acompanya la humanitat des dels seus orígens". "La pregunta d'interès –continua Miró i Ardèvol– no és si Déu existeix o no, sinó perquè existeix l'ateisme, ja que és un fenomen recent que, a més, no està lligat a la millora de l'educació entre la societat".

Pel que fa a la campanya, el representant d'E-Cristians considera que no és més que "una conseqüència mimètica de la campanya de Londres" que, tot i això, ha estat aprofitat per la seva organització per "fer una reflexió" en forma de publicitat per a la qual s'ha utilitzat la frase de Ghandi "Quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu". Miró i Ardèvol afegeix que l'ateisme "tendeix a minvar al conjunt del món i al seu principal focus, l'Europa de l'Est, està en procés de reducció important" en contrast "al renaixement del fet religiós que es viu a Europa".

Així les coses el debat continua obert i els representants de l'ateisme poden, si més no, congratular-se per haver-la encertat amb una campanya que amb un lema tant senzill com el de "Déu probablement no existeix" han aconseguit entrar en l'agenda social. L'ateisme existeix.