Ana Ripoll: "Faré l'impossible per restablir la normalitat"

Es mostra il·lusionada i optimista, malgrat els temps que corren a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on aquest divendres el rector sortint, Lluís Ferrer, va decidir fer efectives les expulsions dels sis estudiants sancionats per la participació en actes violents davant la radicalització de les protestes. Insisteix una i altra vegada que cal començar a parlar de normalitat acadèmica i està convençuda que aquest retorn a la normalitat serà possible després de les festes de Nadal, quan prendrà possessió com a rectora de la universitat. Eludeix pronunciar-se sobre la resolució dels expedients, però alhora fa una sòlida defensa de l'actuació del rector en tot el procés. Catedràtica d'arquitectura i tecnologia de computadors i vicerectora de professorat en l'últim mandat de Ferrer, Ana Ripoll (Alcoi, 1952) admet tenir el cap "molt ben estructurat": és clara i directa.

¿S'ho va haver de pensar molt abans de decidir-se a presentar la seva candidatura al rectorat?
La veritat és que no. Pensava que hi havia d'haver una continuïtat en alguns dels projectes endegats, dels quals jo formava part, per exemple la consolidació de la carrera acadèmica i la mobilitat dels doctors, i això em va animar a presentar-m'hi. Sé que els temps són difícils, però aquesta universitat m'ha donat molt i vull continuar treballant per millorar-la, en la línia iniciada per Lluís Ferrer.

Com a membre de l'equip anterior, com ha viscut les protestes anti-Bolonya i tot el procés que han desencadenat a la UAB?
Amb certa preocupació, però també cal entendre que no ha estat un problema només d'aquesta universitat, sinó que es tracta d'un problema general: hi ha hagut molta confusió sobre el que significa el procés de Bolonya, segurament perquè no ho hem sabut explicar prou bé, i això ha creat tensió, tant entre els estudiants com en certs col·lectius de professors. Bolonya és una gran oportunitat.

Preveu impulsar alguna iniciativa per millorar la comunicació en aquest sentit?
Estem oberts a qualsevol debat i a facilitar més informació sobre el procés, però penso que una mesura important és aquesta taula de diàleg que impulsa el govern per debatre'n l'aplicació amb la participació dels estudiants. Crec que aquesta taula pot ajudar a fer que la implantació del pla de Bolonya es faci de forma coordinada a totes les universitats.

¿L'anterior equip va trobar a faltar un suport més explícit en tota la tramitació dels expedients per part de col·lectius més amplis de professorat?
No, últimament hi ha hagut molt suport de professors que demanaven que s'acabés aquesta situació. Hem rebut molts correus electrònics, molt suport en aquest sentit. Ara bé, és veritat que el rector s'ha sentit algunes vegades molt sol, però no dins, sinó fora: ha faltat suport de les administracions públiques.

Què pot passar a partir del gener, en el pitjor escenari, si tornen les ocupacions de facultats?
El que s'ha de fer és parlar amb els estudiants, perquè tinc molt clar que s'ha de tornar a la normalitat acadèmica. Els professors volen anar a classe, i els estudiants també. La meva primera responsabilitat serà intentar garantir aquesta normalitat.

¿Confia que això serà possible després de les vacances de Nadal?
Hi confio totalment. Faré el possible i l'impossible per restablir la normalitat acadèmica.

De quina manera es pot veure afectat el curs a les facultats on hi ha hagut ocupacions?
El professorat és conscient que s'han de recuperar aquestes hores i s'estan fent horaris alternatius.

Per què ha decidit suprimir el vicerectorat d'estudiants?
Hem apostat per la figura d'un delegat per a estudiants que depengui del vicerectorat de grau i de postgrau, perquè part de la feina que feia l'antic vicerectorat d'estudiants, que ho era també de cultura, ha quedat integrada en el nou vicerectorat de transferència social i cultural. Els vicerectors de grau i de postgrau estan molt connectats amb els estudiants, perquè són els responsables de tota la seva docència, per tant el que fa falta és un interlocutor amb ells.

¿Comparteix alguna de les reivindicacions dels estudiants?
La falta d'una sòlida política de beques, perquè això és el que realment pot facilitar la mobilitat. Hem d'anar junts a l'hora de demanar un millor finançament per a l'aplicació del procés, perquè si no no ens en sortirem.